Resultats de la cerca
Es mostren 6607 resultats
al·leluia
Música
Bíblia
Exclamació, d’origen hebreu, que significa ‘lloeu Jahvè’ i que expressa joia i agraïment.
A l’Antic Testament apareix sobretot als Salms i al Llibre de Tobit en el Nou Testament, a l' Apocalipsi Entrà en la litúrgia cristiana, sobretot com a resposta cantada a versets de salm En la litúrgia romana, aquest cant és suprimit durant la quaresma, mentre que és cantat amb més freqüència durant el temps pasqual En els ritus orientals no és mai omès En el cant gregorià, en el cant de l’alleluia a la missa, la melodia, relativament senzilla, és seguida d’un jubilus o vocalització sobre la darrera vocal a Diverses obres de concert contenen temes sobre l’alleluia Händel,…
agammaglobulinèmia
Patologia humana
Manca o extrema disminució de gammaglobulina a la sang.
Forma part del nombrós grup de les síndromes d’immunodeficiència congènita És una malaltia poc freqüent L’agammaglobulinèmia infantil lligada al sexe o malaltia de Bruton apareix en 1 de cada 100 000 nens nascuts vius, i comporta una indefensió completa enfront de les malalties infeccioses bacterianes Es manifesta cap als 9-12 mesos de vida La resposta a les malalties víriques és normal, excepte amb el virus de l’hepatitis infecciosa, que provoca una malaltia fulminant, ràpidament fatal en aquests malalts També hi ha una gran tendència a patir malalties autoimmunitàries,…
Minos
Representació de Minos jutjant els condemnats , segons un fresc de Miquel Àngel a la Capella Sixtina
© Corel Professional Photos
Història
Rei mític de Creta, fill de Zeus i d’Europa i espòs de Pasífae.
Per assegurar-se el favor de Posidó li demanà que li tornés el toro que li havia sacrificat però, havent mancat a la promesa feta al déu, fou castigat amb el naixement del minotaure Segons diverses versions del mite, morí a Sicília quan perseguia Dèdal, que s’havia escapat del laberint Representant de la màxima esplendor de la civilització cretenca, sacerdot i legislador, tingué a l’Hades el paper d’administrador de la justícia, juntament amb Radamantis i Èac Així apareix a la Commedia de Dant, a l’entrada de l’infern, disposat a escoltar la confessió dels condemnats i a assignar…
Mides
Mitologia
Personatge mitològic, rei de Frígia, heroi de diverses llegendes populars.
Segons Ovidi, pel fet d’haver ajudat Silè, Dionís li concedí la gràcia que li havia demanat que tot el que toqués restés transformat en or Quan el rei veié, però, que el menjar i la beguda també es convertien en metall, suplicà Dionís que li retirés aquest do perniciós i el déu hi accedí Plutarc registra aquest mite amb llegendes variants Mides forma part també del mite de Pan hom li atribueix l’invent de la flauta i apareix castigat per Apollo, que li féu créixer unes orelles monstruoses En heràldica, hom anomena cap de Mides la figura que representa un cap d’home amb orelles d’…
carbonat de calci
Farmàcia
Química
Sòlid incolor que ocorre en l’estat natural en dues varietats cristal·lines, l’aragonita i la calcita.
El marbre és constituït per calcita més o menys impura El carbonat de calci apareix en forma amorfa, impura, en quantitats ingents, constituint roques sedimentàries d’origen orgànic, com és la creta, la calcària, molt impurificada amb argila, les margues , etc Com els altres carbonats, és atacat pels àcids, amb despresa de diòxid de carboni És poc soluble en aigua i en altres dissolvents És emprat en moltes indústries per a neutralitzar solucions àcides, i com a pigment o càrrega en pintures blanc d’Espanya o de París, paper, cautxú, poliments, plàstics, productes farmacèutics,…
Balthus
Pintura
Nom amb què és conegut el pintor francès, d’origen polonès, Balthazar Klossowski de Rolla.
Hom l’aprecia alhora com a narratiu i com a surrealista La seva ambigüitat prové de la representació de personatges aïllats del context que els envolta i entre ells mateixos, temàtica que apareix ja en els seus dibuixos del 1933 per a la novella d’Emily Brontë Wuthering Heights Les seves obres més típiques són les que representen personatges caminant o esperant pels carrers de París, així com els interiors amb figures femenines, principalment adolescents Féu decorats per a obres teatrals, entre les quals les de La peste, de Camus, muntada per Jean-Louis Barrault, i de Delitto all…
Sant Cristòfol de l’Estela (Cabanelles)
Art romànic
L’any 1095 el prevere Ramon Amalric donà aquesta església al priorat de Lledó Aquesta possessió és confirmada per dues butlles del papa Calixt II, del 1120 i el 1123, respectivament En els nomenclàtors de la diòcesi del final del segle XIV apareix com a “ capella sancti Christophori, in parrochia sancte Marie de Stella” Les restes de la capella es troben al costat del mas anomenat de Sant Cristòfol o de Cal Magre, ara deshabitat i, en part, en ruïnes Per les seves característiques semblen pertànyer a una construcció de planta rectangular dels segles XIV o XV, la qual devia…
Expositio beati Ambrosii super Apocalipsim Iohannis Gregorium de epitalamio sponsi et sponsas. Opuscula diversa
Art romànic
Manuscrit conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 28 i realitzat en pergamí de 115 folisLa lletra és carolina amb dues tintes, negra i vermella * No hi ha caplletres, això no obstant, l’espai per a fer-les havia estat previst és a dir, no van ser illuminades Aquest còdex és inacabat L’espai reservat per a les inicials o caplletres és d’uns 2 cm i possiblement devien haver estat unes inicials molt senzilles Apareix esmentat a l’inventari del 1368 Villanueva també l’esmenta * Junyent * puntualitza que l’obra es mou a l’entorn del cercle del copista Ramon de Lió, responsable del…
Castell d’Ogern (Bassella)
Art romànic
El lloc i castell d’Ogern apareix esmentat l’any 1094, vinculat a la família Ogern, en el testament d’Ermessenda, vídua de Miró Sunyer d’Abella, que deixà el castell d’Ogern amb els seus termes i pertinences al seu fill Gerbert Ogern El lloc d’Ogern i la Salsa formaven la baronia d’Ogern, que l’any 1559 era de Joan de Josa i de Cardona, i l’any 1831 era dels Teixidor Devia trobar-se al petit nucli d’Ogern, que conserva moltes cases antigues, algunes de les quals velles torres, bé que no se’n coneix l’àmbit ni el seti exacte
Sant Esteve de Coll de Nargó
Art romànic
Aquesta església apareix esmentada entre les possessions cedides al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles amb motiu de la consagració de la seva església l’any 1040, “Sancto Stephano de Nargo, simul cum ipsa cella et cum ipsa villa de ipsa sena …” L’any 1049, l’abat de Sant Serni donava a Guillem i Ramon Arnau l’església de Sant Esteve de Nargó, amb les cases, terres, molins, i les dècimes i les primícies que el cenobi hi tenia, i es fa referència al mas de Sant Esteve, esmentat també l’any 1172, en què és cedit per l’abat de Tavèrnoles a Bernat Miró de Sant Esteve amb certes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- 98
- 99
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina