Resultats de la cerca

La vila de Rasiguèras és a la riba esquerra de l’Aglí, en la confluència amb el rec de Termena Una de les mencions documentals més antigues del lloc de Rasiguèras data de l’any 1064, quan els marmessors de Guadall, entre els quals es trobava la seva esposa Ermengarda, lliuraren al monestir de Sant Miquel de Cuixà, entre d’altres deixes testamentàries, l’alou de Radigeres tanmateix, en aquell moment, la senyoria de l’indret era tinguda pels vescomtes de Fenollet en nom dels comtes de Besalú Tot i així, vers el 1085, i probablement a causa de les greus desavinences entre Guillem II, vescomte…

Tot i que el lloc de Palau és esmentat en la documentació medieval a partir dels segles IX-X, l’església no apareix escripturada fins al segle XII, concretament l’any 1100, quan un personatge dit Rosselló feu donació al capítol d’Elna de les vinyes que tenia a la “parrochia Sanete Mariae de Palad ”, abans de peregrinar a Terra Santa Poc després, l’any 1136 hom té notícia d’una transacció entre Riambau, canonge d’Elna, i Arnau de la Tor sobre la successió dels seus pares, que comprenia la vila de Palau amb la seva església i la capellania d’Argelers Encara el 1172 Girard II, comte…

La primera església romànica de Corbera és, avui dia, totalment perduda És possible que fos edificada prop de l’indret que ocupa avui el santuari de Corbera, o que aquest santuari fos construït sobre les ruïnes de Sant Vicenç La primera notícia que tenim del lloc és de l’any 899 es tracta de l’acta de consagració de l’església de Sant Vicenç de Corbera El bisbe Nantigís consagrà l’església a precs del prevere Ranesind i de tot el poble que habitava la parròquia de Corbera situada dins l’antic comtat de Berga in territorium Bergitanense, in locum vocitatum Corbera , el bisbe d’Urgell estipulà…

De l’església de Sant Pere de Vallferosa no hem trobat cap vestigi arquitectònic que en faci possible la localització geogràfica malgrat tot, creiem que s’alçava prop del conjunt format per l’antic castell de Vallferosa Castell de Vallferosa i la que fou església parroquial de Sant Pere, fundada l’any 1698 pels jesuïtes de Betlem, de Barcelona La primera notícia surt l’any 1068 al testament d’Arsenda, muller d’Arnau Mir de Tost, el qual deixà una capa a l’església de Sant Pere de Vallferosa “ Sanctum Petrum de Vallisfraose ” Després surt esmentada en la butlla del Papa Eugeni III…

Aquesta església és situada al poble de Vilanova de les Escaldes, del qual és el temple parroquial No és mencionada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu, datada l’any 819, que sembla que fou redactada, en realitat, al final del segle X Tanmateix, el lloc de Vilanova és conegut des de l’any 926, en què el comte Miró II de Cerdanya llegà en testament a la seva filla Goltregoda l’alou de Vilanova Per a tenir notícies de la parròquia de Vilanova cal esperar fins el 1247, que Blanca de Mataplana, esposa del difunt Galceran II d’Urtx, i els seus fills van vendre a Arnau…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Manderley Barcelona, Cyrk Films Barcelona, Institut del Cinema Català Barcelona ARGUMENT I GUIÓ JGaray FOTOGRAFIA Carles Gusi Agfacolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Vega Sainz MUNTATGE Ernest Blasi MÚSICA Leo Mariño INTERPRETACIÓ Patricia Adriani Irene, Juanjo Puigcorbé Àngel, Àngel Jové David, Rosa Novell Marga, Remei Barrio Charo, Arnau Vilardebò Cantelli, Núria Hosta Júlia, Felip Peña l’oculista ESTRENA Barcelona, 23111987, Madrid, 18031998 PREMIS Cinematografia de la Generalitat 1986 millor director, Sitges 1986 millor actor, JPuigcorbé Sinopsi Irene,…

Deixeble d’Alfred Morel-Fatio a l’École des Hautes Études de París, es doctorà a la Sorbona el 1912 amb la tesi Auzias March et ses prédécesseurs i amb una tesi complementària, en català, titulada  Introducció a l’edició crítica de les obres de Auzias March , publicada per l’Institut d’Estudis Catalans IEC, sobre els manuscrits i les edicions del poeta valencià, per al nom del qual Pagès sempre utilitzà la grafia Auzias Professor d’ensenyament secundari a París i a la Rochelle, i inspector d’acadèmia després, a la Turena, dedicà a la literatura catalana medieval la major part dels seus…

Fou la primera edició dels Jocs celebrada al Caucas L’adaptació de Soči a seu olímpica ha estat el projecte de construcció més gran de la Rússia postsoviètica quatre grans palaus d’esports, pistes d’esquí noves, 300 km de carreteres, 55 ponts, 13 estacions de tren, 50 hotels i dues viles olímpiques El pressupost final, d’uns 40000 milions d’euros, convertiren els Jocs en els més cars de la història En l’apartat esportiu, una de les grans figures dels Jocs fou el biatleta nord-català Martin Fourcade, que guanyà la medalla d’or en les proves individual i de persecució, i la de plata, en la…

Són convocats per mitjà d’un Cartell de premis , que apareix regularment la diada de Sant Jordi de cada any des del 1915, amb algunes justificades interrupcions Els premis són de dotació, de periodicitat i de temes diversos les obres que hi aspiren han d’ésser generalment inèdites i redactades en català, bé que per a alguns premis hom accepta també obres publicades Vives, Bonsoms, Duran i Bas, Larratea, etc o escrites en altres llengües Bonsoms, Larratea, Nicolau d’Olwer, Arnau de Vilanova, etc El nom que duen respon al desig d’homenatjar alguna personalitat del camp humanístic…

Fill d’Antoni de Torrelles i Marc Fou cambrer major del rei Martí, escrivà de la cort de la governació d’Aragó 1404, castlà de Bellver i sotsveguer i batlle del Baridà 1403 tingué com a castlà la custòdia del Palau Reial Major de Barcelona i de la seva capella 1404 fou comissari general de totes les aljames de jueus 1408 Adquirí de Pere Arnau Marquès el castell de la Roca 1405 Vivint encara el seu avi, entaulà una reclamació sobre la jurisdicció de Rubí 1408 tenia també la del castell de Montbui Casat primer amb Aldonça d’Alomar, que li aportà la quadra de Pallejà, es casà en…