Resultats de la cerca

Iniciada amb el cirurgià Jaume Sarriera i continuada pels seus fills, també cirurgians,  Guillem Sarriera qui tingué un fill o net homònim, també cirurgià, que es casà amb Sibilla de Santsadurní, propietària del castell de Vulpellac i Berenguer Sarriera , qui el 1297 tractà unes hemorroides al rei Jaume II i fou encarregat per la reina Blanca de traduir del llatí al català el Regimen sanitatis que Arnau de Vilanova havia dedicat al mateix rei, tasca que complí amb gran cura i fidelitat Berenguer fou batlle de Girona, i el 1302 assistí amb el seu pare l’exèrcit reial en el setge de Montfalcó…

La vila de Rasiguèras és a la riba esquerra de l’Aglí, en la confluència amb el rec de Termena Una de les mencions documentals més antigues del lloc de Rasiguèras data de l’any 1064, quan els marmessors de Guadall, entre els quals es trobava la seva esposa Ermengarda, lliuraren al monestir de Sant Miquel de Cuixà, entre d’altres deixes testamentàries, l’alou de Radigeres tanmateix, en aquell moment, la senyoria de l’indret era tinguda pels vescomtes de Fenollet en nom dels comtes de Besalú Tot i així, vers el 1085, i probablement a causa de les greus desavinences entre Guillem…

Es tracta d’un antic castell del comtat de Ribagorça, de localització inexplorada, que probablement s’ha de situar a la riba dreta de la Noguera Ribagorçana, entre els nuclis de Boix i Andaní No hi ha dubte que l’aixecament d’aquest nou baluard serva relació amb la construcció d’un pont aigües avall de Tragó de Noguera, en el camí de la vila d’Àger a Tamarit de Llitera El control del pont de Montfort esdevingué vital en les guerres que sostingueren els Cabrera, com a comtes d’Urgell, amb la monarquia catalanoaragonesa S’infereix que el castell de Montfort fou un punt neuràlgic…

Passà als Sarriera, aleshores comtes de Solterra L’ Arxiu del Marquesat de Santa Maria de Barberà AMSMB , propietat dels marquesos de Barberà, és un dels fons patrimonials més importants de Catalunya i es troba al castell de Vilassar de Dalt Maresme Conté documents que van del segle X al segle XVIII Sobresurten els prop de 10000 pergamins, entre els quals hi ha l’únic testament conservat de Ramon Llull , a més d’uns 300 pergamins, documentació en paper, manuscrits i llibres impresos sobre el beat i documents relatius a l’escola lulliana de Barcelona El testament, atorgat el 26 d’…

El poble d’Eus es troba en un turó granític 387 m, damunt la plana de l’esquerra de la Tet, a 1 km del riu El lloc d’Eus pertanyia, al segle IX, al comte Berà I de Barcelona i de Rasès, però ja es consigna com a possessió dels comtes de Cerdanya al segle X Aquests hi bastiren una fortalesa de gran importància estratègica per la seva proximitat al camí que vorejava la Tet de fet, no es disposa d’una primera referència a aquest castell fins l’any 1094, en el testament del comte Guillem Ramon de Cerdanya, el qual feia deixa al seu fill i successor, Guillem Jordà, del castrum de…

Castell erigit prop de Talló, potser en el promontori on més endavant es fundà la vila de Bellver Es documenta des del final del segle XI fins a la primera meitat del segle XII, sempre sota l’alt domini dels comtes de Cerdanya La primera notícia sobre aquesta fortalesa la proporcionen dues convinences de contingut idèntic establertes els anys 1090 i 1091 entre Folc II, vescomte de Cardona i bisbe intrús d’Urgell, i el comte Guillem I de Cerdanya Ambdós acordaren que el primer cediria al segon en feu el castell de Cardona i que Guillem faria el mateix amb el castell i la vila de…

El lloc de Serra, actualment desaparegut i sense localització, és documentat el 1021, any en què els esposos Domènec i Bonadona van vendre al prevere Seniofred una peça de vinya al terme de Santa Maria de la Seu, al lloc anomenat Serra sobre Sardina “… in locum que dicitur Serra super Sardina…” El castell de la Serra al principi fou possessió dels Caboet Gràcies a les donacions dels Caboet, la potestat d’aquest castell va passar a l’església d’Urgell durant el segle XII Arnau de Caboet i els habitants de les valls de Cabó i de Sant Joan van jurar fidelitat al bisbe Sanç l’any 1162 Aquest…

Inicialment el terme que ocupà el castell de Curull era inclòs en el de Torelló, però al final del segle X o al principi de l’XI es degué fragmentar i es creà aquest nou castell que es documenta el 1020-1021 en el testament del comte de Besalú, Bernat Tallaferro, quan deixà al seu fill Guillem diversos castells, entre els quals hi havia el de Curull Aquest domini li devia venir per empenyorament o garantia que li deuria haver donat la comtessa Ermessenda a fi de tenir ajut en els seus conflictes amb el seu fill Berenguer Ramon I, comte de Barcelona així quan el 1023 mare i fill feren les paus…

El lloc del Pinetell, avui totalment despoblat, és situat al nord-oest de la vila de Montblanc, a l’esquerra del riu d’Anguera Aquest indret es documenta per primera vegada l’any 1155, quan el comte Ramon Berenguer IV concedí als habitants de Duesaigües o Vila-salva una carta de població entre les afrontacions territorials de l’indret, que s’expliciten en el document, consta el lloc del Pinetell Deu anys més tard, el 1165 hom té constància de la colonització del seu terme, car en aquesta data, mitjançant una escriptura, Pere de Puigverd feu donació dels delmes del Pinetell a l’arquebisbe de…

Es tenen poques referències directes d’aquest castell, avui desaparegut, que en altre temps presidí el poble d’Alió La primera referència documental del lloc d’Alió és de l’any 1154, quan en la butlla promulgada pel papa Anastasi IV en què es confirmaven les propietats de l’església de Tarragona surt esmentada ja l’església d’Alió Tot i això, a mitjan segle XII aquesta zona encara no devia estar completament repoblada, atès que el lloc d’Alió fou cedit l’any 1174 per l’arquebisbe de Tarragona, Guillem de Torroja, a Ponç de Bruguera per tal que el repoblés El 1205 un fill de l’esmentat Ponç s’…