Resultats de la cerca
Es mostren 2275 resultats
Santa Cecília de Coç (el Tec)
Situació Aspecte que ofereixen les seves ruïnes des del sector sud-est ECSA - A Roura A uns 2 km del poble del Tec, una mica enlairada sobre el marge, al costat mateix de la carretera D-44 i a mà esquerra, hi ha les ruïnes de l’església de Santa Cecília, al costat sud-oriental del vessant del prominent puig de Coç, que és coronat per les restes de la torre de Coç 1116 m d’altitud, en terres del mas del mateix nom i damunt el fondal de la ribera de la Fou Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 25′ 5″ N - Long 2° 33′ 29″ E Per la carretera D-115, 7 km abans d’arribar a Prats de Molló, es troba el poble…
L’impacte ambiental del creixement turístic balear
Intensitat energètica i petjada ecològica en l’economia Balear L’inici del turisme massiu ha produït canvis importants en les pautes de consum energètic a les Balears Tres condicionants han incidit en el tema el creixement de l’economia i, per tant, del grau d’activitat l’evolució tecnològica, que ha facilitat un ús més àgil de l’energia i ha afavorit el creixement vertiginós del consum i les variacions dels preus relatius de les diferents formes energètiques, que han induït un abaratiment dels valors finals Els dos sectors fonamentals que van…
Liró comú o rata cellarda
La rata cellarda Eliomys quercinus presenta un pinzell de pèls llargs a la cua i una màscara negra molt conspícua a la cara, que li són característics La coloració del pèl en els animals joves és de tons grisos, mentre que amb l’edat van apareixent tonalitats marrons, que es van tornant vermelloses en els animals més vells Les poblacions mediterrànies tendeixen a presentar un anell negre subterminal a la part inferior de la cua, mentre que les centreeuropees tendeixen a ser uniformement clares Les mesures corporals són les següents 118,5-136 mm de cap i cos, 98,5-113 mm de cua, 26,5-28,5 mm…
Els raïformes: rajades i afins
Els elasmobranquis hipotremats o batoïdeus tenen les fenedures branquials a la cara ventral del cos En la fotografia veiem la rajada clavellada Raja clavata Aquesta espècie fa vida bentònica i pot enterrar-se al fons i fer servir els espiracles per a respirar Josep M Gili L’ordre dels raïformes juntament amb els dels pristiformes, els torpediniformes i els miliobatiformes formen el superordre dels batoïdeus La característica comuna de tots aquests grups de condrictis és la fusió de les aletes pectorals amb els marges del cap i la situació de les fenedures branquials a la superfície ventral…
Els cinorincs
Els cinorincs, microscòpics i de vida marina, al nostre país no han estat estudiats a fons fins ara, tot i que es consideren molt comuns a totes les mars El seu aspecte extern recorda molt el de les larves dels dípters, sobretot per la cutícula dividida en anells i per les setes terminals del cos L’exemplar de l’esquerra, de l’espècie Echinoderes dujardini , fou trobat en mostres d’aigua procedents dels fons de posidònia dels voltants de Tossa de Mar, a 5 m de profunditat hi podem distingir perfectament els caràcters externs d’aquests animals A la dreta, un detall dels anells del mateix…
sobrepellís
Cristianisme
Ornament litúrgic de lli blanc, amb mànigues molt amples, més curt que l’alba, que duen sobre la sotana els clergues i ministres inferiors o els capellans com a hàbit de cor i en altres serveis del culte (processons, enterraments, etc).
Antigament era anomenat cota
mercat interbancari
Economia
Segment del mercat monetari d’un estat, on hi negocien estrictament les entitats bancàries, per a oferir llurs excedents líquids de tresoreria i col·locar-los, o per a demanar diner a curt terme (des d’un dia a diversos terminis).
La finalitat és cobrir llurs necessitats de tresoreria i també de respondre a les exigències del banc central sobre liquiditat coeficients bancaris La seva taxa mitjana diària, pot servir de referència per als crèdits amb taxa variable i actius similars LIBOR, MIBOR
cigne petit

Cigne petit
© Tim Bowman
Ornitologia
Cigne d’uns 120 cm de llargada, amb el coll més curt que el cigne mut i el cigne cantaire, i sense protuberància a la base del bec, que és de color negre a la punta i groc a la base.
terebratulina
Zoologia
Gènere de braquiòpodes de la subclasse dels testicardins, de la família dels terebratúlids, amb els braços tentaculars disposats en dos lòbuls laterals, els tentacles o lofòfor branquial curt, la closca allargada en forma oval i ornada amb costelles fines i granuloses.
D’un a dos cm de llargada, inclou nombroses espècies bentòniques d’alimentació microfàgica que viuen en fons entre 50 i 200 m de profunditat no són gaire comuns a les mars de tot el món, incloses les dels Països Catalans
lànids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes de 15 a 30 cm, amb el cap voluminós i ample, de coll curt i el bec robust, ganxut i proveït d’una mena de dent còrnia a cada banda de l’extrem.
Són molt agressius i s’alimenten d’insectes, petits vertebrats i, ocasionalment, ocells petits gairebé totes les espècies acostumen a clavar les preses en matolls espinosos Habiten a Euràsia, Àfrica i l’Amèrica del Nord
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- 98
- 99
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina