Resultats de la cerca

El bloc romànic del Tinell, bastit pel comte barceloní al segle XI, fou durant els quatre segles següents la peça nuclear i primordial del Palau Reial Major de Barcelona Les reformes gòtiques en canviaren la fesomia i en feren créixer la complexitat per extensió, però mai no alteraren la seva natura essencial presidida per la gran aula elevada Aquest caràcter es va reforçar amb la construcció de la sala major del segle XIV i el trasllat de les funcions residencials a peces secundàries al damunt o a l’entorn Les noves i heterogènies dependències que combinaren funcions de residència, esbarjo i…

L’illa Plana ha estat habitada des d’antic i s’ha vist força alterada per les intervencions humanes Ramon Dolç L’illa Plana 118, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià L’illa de Tabarca o illa Plana està situada a uns 4 km a llevant del cap de Santa Pola, a l’entrada de la badia d’Alacant Té forma allargada en direcció NO-SE, amb una longitud aproximada d’uns 1800 m i una amplària màxima de 400 m, i presenta un estrenyiment en el seu terç oest Està voltada de tres illots anomenats la Cantera, la Galera i la Nau, situats respectivament a ponent, migdia i llevant,…

Els precedents antics de la prehistòria a la fi del món ibèric Sepulcre megalític del Pla del Bosc de la Sala, a Passanant ECSA - E Casas La Conca de Barberà és un indret on la presència de l’home, tot i que no sigui demostrable en el Quaternari, atès que els possibles assentaments en les terrasses alluvials han estat desfets per l’acció dels conreus, és documentada en el període mesolític en un estrat de la balma de la Vall Montblanc i especialment a la cova del Camí de la Font Voltada i a la Cova de l’Aluja, caracteritzades per la seva estructura d’abrics i situades en el municipi de Sarral…

Limitat al NW per la serralada de l’Atles, arriba fins a la Mediterrània pel costat de Líbia i Egipte Cap al S els límits morfològics són poc precisos En principi, la zona bioclimàtica saheliana en degué constituir el límit meridional A l’W arriba fins a l’oceà Atlàntic, i a l’E fins a la mar Roja, però el desert aràbic n’és de fet una prolongació pel costat asiàtic El Nil, llarg oasi, no pot ésser considerat realment com un límit El Sàhara comprèn territoris de Mauritània, el Marroc, Algèria, Tunísia, Líbia, Egipte, el Sudan, el Txad, Mali i el Níger El Sàhara és format per un sòcol…

Situació i presentació El municipi de Pacs del Penedès, d’una extensió de 6,27 km 2 és situat a la zona central de la comarca de l’Alt Penedès Limita al N amb els termes de Vilobí del Penedès i les Cabanyes, a l’E amb Vilafranca del Penedès pels turons de Sant Pau 302 m, al S amb Santa Margarida i els Monjos i a l’W el riu de Foix fa de divisòria amb el terme de Sant Martí Sarroca El terreny, bastant pla, és drenat també per la riera de la Maçana, que aquí pren el nom de riera de Llitrà El cap de municipi i únic nucli de població és el poble de Pacs del Penedès Hi ha els veïnats…

Situació i presentació El terme municipal de Montgai és situat a la vall baixa del Sió, a banda i banda del riu, entre la serra de Bellmunt a migdia i el peu de la serra de Montclar a tramuntana És situat entre els municipis de Preixens a llevant, Foradada al nord-est, Cubells a tramuntana i a ponent, Bellcaire d’Urgell al sud-oest, i Bellmunt, Penelles i l’enclavament de Torretosquella del municipi urgellenc de Castellserà, a migdia El terme és regat pel Sió, poc cabalós, i per sèquies del canal d’Urgell, com la Sèquia Primera i la Petita Algunes partides del terme són el Tossal Roig 348 m,…

Situació i presentació El terme de la Vilella Alta, dins el Priorat històric, es troba a la vall del riuet d’Escaladei fins poc abans de la seva confluència al riu de Montsant al veí terme de la Vilella Baixa aquesta vall forma l’eix, en direcció NE-SW, del petit territori, i rep al seu extrem el petit barranc de la Font de l’Àliga, procedent del terme veí de la Morera de Montsant Limita amb els municipis de Gratallops SW, la Vilella Baixa W, Cabassers NW, la Morera de Montsant N i Torroja del Priorat E i SE És accidentat pels vessants meridionals de la serra de Montsant a la dreta del riuet…

Tècnicament, ha d’ésser anomenada més pròpiament litúrgia hispànica , perquè els termes visigòtica i mossàrab més aviat indiquen etapes de la seva formació i persistència En el conjunt de les litúrgies cristianes occidentals, tot i presentar la seva originalitat, és molt propera als ritus gallicans i cèltics Probablement cal posar l’origen dels seus esquemes de celebració de la missa i de l’ofici, i fins i tot d’alguns dels seus texts, en la seu de Milà, a la segona meitat del segle IV, quan aquesta ciutat esdevingué residència imperial Molts dels seus texts potser també depenen de les…

El debilitament de les defenses romanes del limes germànic permeté que els francs travessessin el Rin en diverses ocasions 254, 258, 276 i devastessin la Gàllia L’emperador Julià l’Apòstata signà la pau amb ells 358 i els concedí terres Des de temps anteriors, però, s’havia anat produint una pacífica i gradual invasió de la Gàllia molts francs s’havien establert a la part nord de la província com a colons, i uns altres militaven en les legions romanes i arribaren, alguns, a ocupar càrrecs elevats A mitjan segle IV es perfilà la divisió dels francs en dos grans grups els salis i els ripuaris…

El mot grec ἐκκλησία o el llatí ecclesia , que ha sobreviscut en les llengües romàniques, síntesi de l’expressió ἐκκλησία του Κυρίου ‘assemblea del Senyor’, tradueix el concepte bíblic qahal Iahvè ‘poble de Déu’ El mot, en el Nou Testament, designa la comunitat dels darrers temps, la “resta d’Israel”, que confessa Jesús en nom de tot el poble com el Messies esperat Sovinteja en l’apòstol Pau, el qual el devia aprendre de la comunitat de Jerusalem Però prengué una extensió nova, per raó de la crida dels pagans a constituir també ells el “poble de Déu”, de cara a una nova etapa de la seva…