Resultats de la cerca

Dificultats econòmiques allargaren la construcció d’un nou edifici, amb projecte d’Antonio López Aguado, fins a la intervenció 1848 d’Isabel II, gran amant de l’òpera Fou inaugurat l’any 1850, el dia de l’aniversari de la reina, amb La favorita , de G Donizetti Esdevingué el centre principal de la vida musical i social madrilenya hi predominà l’òpera italiana -Verdi hi assistí a l’estrena de La forza del destino el 1863- i la francesa, i des de la fi del XIX, l’obra de R Wagner També hi foren presents autors espanyols com R Chapí, T Bretón o J Serrano Hi cantaren les grans veus…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ PECSA Films Josep Carreras i Planas, Barcelona, Galatea Films Milà ARGUMENT I GUIÓ JAde la Loma FOTOGRAFIA Cecilio Paniagua blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Alfonso de Lucas MUNTATGE Teresa Alcocer MÚSICA Joan Dotras i Vila, Robero Nicolosi, Mario Gangi INTERPRETACIÓ Amedeo Nazzari Miguel, Katia Loritz Teresa, Francisco Piquer Andrés, Umberto Spadaro Valero, Lidia Alfonsi Pilar, Carles Lloret Juan, María Martín l’amiga de Juan ESTRENA Barcelona, 20111957, Madrid, 04041958 PREMIS Círculo de Escritores Cinematográficos 1957 millor guió Sinopsi…

Vida Pintor de formació, treballà primer com a actor 1905 i després com a director 1907, durant l’època daurada del cinema italià Cultivà el gènere històric i literari adaptant obres teatrals i òperes com ara Otello 1907 Il Cid 1910 i Parsifal 1912 Feu debutar Lyda Borelli, cosa que contribuí al naixement del mite de les dives Començà a treballar per a l’Ambrosio Films de Milà, collaborà ocasionalment en la FAI filial italiana de la Pathé, i fou el primer director de la Cines de Roma El 1913 fundà la Gloria Films a Torí Al novembre del 1915 arribà a Barcelona contractat per l’…

Vida El seu nom apareix per primer cop en el camp cinematogràfic el 1910 com a empleat de la productora Hispano Films Més tard, ja introduït en la distribució, representà la casa Joan Verdaguer a la regió de Llevant El 1914 s’establí a Barcelona i creà la distribuïdora Tolosa & Trián, amb J Tolosa, que representà en exclusiva per a l’Estat espanyol el material de la casa suïssa Lemania Film i el de l’anglesa Magnet No obstant això, dos anys després, amb capital propi i a títol individual, obrí l’empresa Hispano American Film, que el 1920 passà a denominar-se F Trián, S en C i a…

Vida i obra Clergue de Lleida, fill d’un italià cognomenat Rosso daurador de la catedral de Barcelona Estudià amb els jesuïtes, però acabà dins l’orde augustinià Fou canonge degà de la seu de Tortosa i protonotari apostòlic Per contrarestar l’acord del concili de Tarragona 1635 favorable a la predicació en català, publicà, sota el pseudònim de Juan Gómez Adrín, un Memorial en defensa de la lengua castellana para que se predique en ella en Cataluña 1636, que motivà al seu torn una rèplica en el Memorial en defensa de la lengua catalana 1636 de Dídac Cisteller El 1639 publicà, a Roma, un…

Llicenciat 1964 i doctorat 1972 per la Universitat de Barcelona, en 1974-85 fou catedràtic de matemàtica a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona ETSAB, adscrita a la Universitat Politècnica de Catalunya , de la qual també fou catedràtic en 1985-1989 En aquesta universitat fou, a més, subdirector de la ETSAB, vicedegà de la Facultat d’Informàtica i vicerector d’ordenació acadèmica 1980-1982 i d’extensió universitària 1982-1983 Del 1989 al 2006 fou catedràtic  de computació i intelligència artificial a la Universitat Politècnica de Madrid President del Consell Superior d’Investigacions…

Fill d’un pastor protestant, estudià humanitats i dret a Leipzig 1701 Autodidacte en música, fou el compositor més fecund de l’època barroca i conreà tota mena de gèneres Organista a la Neue Kirche de Leipzig 1702, fundà un Collegium Musicum i escriví les primeres òperes alemanyes Gràcies als viatges que féu pogué conèixer la música instrumental francesa, l’òpera italiana i la música popular polonesa L’any 1706 ocupà els càrrecs de konzertmeister i de director de la capella d’Eisenach 1708, on establí una bona amistat amb JSBach i la seva família Director de música de Santa…

Un dels seus esquemes bàsics pot ser AbbaA La seva estructura musical és molt variable, en funció del nombre de versos i dels diferents acabaments de la secció b, i pot ser monòdic o polifònic Amb el nom francès de virelai i juntament amb el rondeau i la ballade , és una de les formes fixes característiques de la cançó profana de l' ars nova francesa del segle XIV, i és la que té una estructura més complexa, a mig camí de les altres dues Com en la ballade , el refrany és utilitzat com a tal, però alhora forma part de la cobla, de la qual és el darrer element melòdic, com passa en el rondeau…

Membre de l’Accademia Pontaniana A la cort napolitana fou metge i secretari d’Alfons, duc de Calàbria, i metge de Ferran I el Vell Fou sempre fidel a la dinastia dels Aragó de Nàpols, malgrat menysprear, per incultes, els invasors d’Itàlia, francesos, catalans i, especialment, castellans, que qualificava d’àrabs Salvava Alfons IV de Catalunya-Aragó per considerar que el seu empresonament per Filippo Maria Visconti després de la desfeta de Ponça l’havia redimit, i també alguns literats, com Enric de Villena i Juan de Mena Altrament, atacà molt durament els dos papes Borja en general fou molt…

Aquesta tipologia de cantors ha estat sempre present en la interpretació del repertori eclesiàstic comprès entre l’Edat Mitjana i el de les darreres capelles musicals del segle XX Durant els segles XV i XVI esdevingué cèlebre la tradició tècnica i interpretativa dels falsetistes hispànics, els quals reforçaven els tiples escolans a les catedrals per equilibrar la relació sonora entre les veus i els ministrers La contínua presència dels falsetistes hispànics a la Capella Pontifícia durant el Renaixement dona testimoni de la seva tradició tímbrica Dos factors van determinar la pèrdua de…