Resultats de la cerca
Es mostren 1825 resultats
La llengua del poble
Els orígens de la llengua catalana Pes amb inscripció procedent del poblat ibèric de Puig Castellar, un dels més importants de Catalunya s VI aC – s II aC Enciclopèdia Catalana La llengua catalana és una llengua romànica, és a dir que prové bàsicament del llatí que parlaven els romans que van començar a colonitzar la Península Ibèrica al principi del segle III abans de Crist De fet, el primer lloc on els romans van establir-se fou a l’antiga colònia grega d’Empúries, al cor del territori fundacional de la llengua catalana, el que s’anomena la Catalunya Vella I és que potser cal fer un…
Carles Duarte i Montserrat

Carles Duarte i Montserrat
© CONCA
Literatura
Educació i entitats culturals i cíviques
Poeta, lingüista i polític.
Trajectòria professional i càrrecs Germà de l’historiador Àngel Duarte i Montserrat Llicenciat en filologia catalana 1984, fou secretari dels Cursos de Llengua Catalana i de la Comissió Sociolingüística de la Universitat de Barcelona 1978-81, i treballà a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya 1981-89, i ha estat director 1983-2003 de la Revista de Llengua i Dret , publicada per aquesta institució Ha estat també cap del Servei d’Assessorament Lingüístic, subdirector general de Formació d’Adults, cap de l’àrea d’Imatge Institucional i director general de Difusió i secretari general de…
,
lexicografia
Lingüística i sociolingüística
Art de compondre lèxics o diccionaris.
L’inventari del lèxic català s’inicià a l’edat mitjana, amb els glossaris de mots llatins Deixant de banda els rimaris, el primer diccionari lexicogràfic és el Liber elegantiarum , de Joan Esteve 1489, i també tenen la finalitat d’ensenyar el llatí quasi totes les obres lexicals publicades fins al s XIX Es destaquen per llur interès lexicogràfic les adaptacions del diccionari de Nebrija a partir de la de Gabriel Busa, 1507 i el Vocabulario del humanista , de Llorenç Palmireno 1569, castellà, però que conté força mots catalans, així com el Thesaurus puerilis 1575, d’Onofre Pau, que se n'…
Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya
Cartell editat pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya
© Fototeca.cat
Cinematografia
Política
Organisme dependent de la presidència de la Generalitat, dedicat a la propaganda política, creat per decret de 5 d’octubre de 1936, el primer d’aquest tipus en un país de l’Europa occidental.
Evolució L’aixafament de la revolta a Catalunya donà un poder extraordinari a la formació anarcosindicalista, i la Generalitat –completament desbordada pels fets en un primer moment– inicià una hàbil política de recuperació de la seva autoritat, ara en mans dels moviments espontanis de la gent del carrer Al Govern provisional del Comitè Central de Milícies, en el si del qual tenien representació els partits i sindicats, el jove militant d’ERC Jaume Miravitlles s’encarregà de la propaganda Més tard proposà al president Lluís Companys la creació d’un organisme que aglutinés l’…
,
Estudi General Lul·lià
Historiografia catalana
Centre d’ensenyament superior creat a Palma el 1951 amb el doble objectiu de recuperar l’ensenyament universitari a Mallorca i de contribuir al foment de la cultura.
Desenvolupament enciclopèdic La seu ocupa un edifici projectat per l’arquitecte Gabriel Alomar al carrer de Sant Roc, als terrenys que fins aquell moment ocupava l’edifici de l’antiga Universitat Lulliana Les obres començaren a l’abril del 1950 i no conclogueren fins el 1972 La creació d’aquest centre tingué el suport de la Universitat de Barcelona, l’Ajuntament de Palma, que cedí els terrenys, i la Diputació de Balears El 1950 es constituí un patronat que redactà un avantprojecte d’estatut que perfilava la idea de crear un centre d’estudis universitaris en collaboració amb la UB i un…
Maties Delcor
Historiografia catalana
Prevere, exegeta, orientalista i historiador.
Vida i obra Fill de família molt pobra, un notable del seu poble natal, el marquès de Tilière, es feu càrrec de la seva escolarització S’inicià en la recerca amb Albert Salsas, que més tard li deixà la seva documentació i els seus treballs sobre la història de la Cerdanya Entre el 1943 i el 1948, es relacionà amb un altre erudit cerdà, mossèn Joan Sarrete Estudià filologia romànica a la Sorbona, exegesi bíblica i llengües semítiques a l’Institut Catholique de París i a l’École Pratique des Hautes Études a la Sorbona També fou pensionat a l’escola d’arqueologia de Jerusalem…
panjabi
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua del subgrup nord-occidental de les llengües indoàries parlada al territori del Panjab, dividit actualment entre el Pakistan i l’Índia.
A mitjan dècada dels noranta era parlada per uns 95 milions d’individus, el 70% dels quals eren al Pakistan, i la resta, gairebé tots a l’Índia És escrita en caràcters perses i indis i s’acosta molt al hindi, excepte en la pronunciació de les vocals i en certs detalls arcaïtzants Dins la literatura panjabi es destaca l’obra del guru Nānak 1469-1539 i d’alguns dels seus seguidors, i també algunes obres sufís importants Entre els autors moderns sobresurten Mohan Singh mort el 1905 i el novellista Nānak Singh mort el 1897
mogul
Lingüística i sociolingüística
Llengua mongòlica molt arcaïtzant (ha estat inclosa en un grup especial de llengües mongòliques arcaiques) parlada en alguns indrets de l’Afganistan.
hurrita
Lingüística i sociolingüística
Llengua dels hurrites, encara sense classificar (mostra semblances amb l’elamita, el ẖatti i, sobretot, amb l’urarteu i les llengües caucàsiques).
Documentada des del 2300 aC, és coneguda gràcies a una sèrie de texts hurrites escrits en un sillabari especial derivat del sumerioaccadi tauletes d’Al-Amārna, Boǧazköy i Mari o en el cuneïforme alfabètic d’Ugarit i, així mateix, en diverses glosses Boǧazköy i noms propis Alalaḫ, Nuzi, Babilònia, etc documentats en texts no hurrites Es tracta d’una llengua aglutinant, de sufixos no empra prefixos, amb partícules associatives i dotada d’un complex sistema verbal
cohortatiu | cohortativa
Lingüística i sociolingüística
Dit d’un mode de les llengües semítiques, de contingut exhortatiu, limitat pràcticament a les primeres persones del singular i del plural.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- 98
- 99
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina