Resultats de la cerca
Es mostren 3639 resultats
Joaquim Ayné i Rabell
Periodisme
Literatura catalana
Teatre
Dramaturg, poeta i periodista.
Collaborà en periòdics de Barcelona, Reus i Sabadell Fundà i finançà el setmanari illustrat Catalunya Artística 1900-02 i 1904-05, una revista vinculada al modernisme que complementa els interessos dels lectors de premsa illustrada amb les novetats procedents de la modernitat europea També fou responsable de publicacions periòdiques com El Artesano o Catalunya Literària i codirigí les edicions Gost Aplegà els seus poemes als volums Branquillons 1886 i Notes de llum i color 1931 Escriví peces teatrals, la major part en un acte, algunes de to patriòtic —com el monòleg en vers L’últim…
,
Breu història de l'univers
Els models cosmològics Quan parlem de l’univers ens referim a tot allò que existeix És un tema tan vast que de seguida ens preguntem si té sentit parlar-ne, atribuir-li propietats generals o fins i tot esbossar-ne una història Però és un problema que ha preocupat filòsofs i científics d’arreu del món al llarg dels segles Des de sempre, s’han fet moltes preguntes com és l’univers en conjunt, va tenir un naixement, s’acabarà algun dia Les idees més antigues de l’univers Al principi, la idea que es tenia de la totalitat del que existeix era limitada per força, ja que comprenia tot allò que es…
Els Dalmau i la Societat Espanyola d'Electricitat
L'òptic Francesc Dalmau i el seu fill Tomàs Francesc Dalmau i Faura fou el primer i més important constructor i importador d’instruments científics de Catalunya, a la primera meitat del segle XIX La seva professió era la d’òptic i amb ella adquirí un fort prestigi a Barcelona El 1842 era al carrer de Lladó Al voltant del 1846 s’installà en una botiga del carrer de Ferran, prop de l’actual plaça de Sant Jaume La botiga tenia tres portes La primera donava al taller d’òptica en el qual s’elaboraven i tallaven els vidres per a les ulleres, bé per a corregir la visió, bé per a ulleres de llarga…
lluminositat
Electrònica i informàtica
Física
Atribut de la sensació visual segons el qual una superfície determinada sembla emetre més o menys llum.
Constitueix una de les característiques de la sensació de color Anomenada també brillantor , és aproximadament el corresponent psicosensorial de la magnitud fotomètrica coneguda com a luminància
parany lluminós
Parany per a la captura d’insectes i d’altres animals que són atrets per la llum.
acetoarsenit de coure
Química
Pólvores cristal·lines de color verd, estables a l’aire i a la llum, gairebé solubles en aigua.
És conegut també com a verd de París o verd de Schweinfurt És emprat com a insecticida d’ingestió, sobretot per a combatre l’escarabat de la patata, i també com a pigment en pintures marines
piromusical
Dit de l’espectacle de focs artificials, llum i música que forma part d’algunes festes populars.
Càstor
Astronomia
Estel de la constel·lació dels Bessons, de magnitud 1,6, a una distància de 46 anys llum.
És del tipus espectral A0 És un estel doble que té un període de revolució de 346 anys
conoscopi
Física
Instrument per a observar fenòmens d’interferència en làmines de cristall mitjançant llum polaritzada convergent ( observació conoscòpica
).
Consisteix, generalment, en un microscopi de gran angular
pantalla
Obstacle qualsevol que hom col·loca per tal d’interceptar raigs de llum o d’una altra mena.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- 98
- 99
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina