Resultats de la cerca

Des de l’edat mitjana, a Barcelona tenia lloc, a la plaça del Born, la fira del vidre Els vidriers presentaven ostentosament en parades les millors peces de la producció les dames es passejaven entre les parades i eren obsequiades amb les novetats La plaça era enramada A la tarda, la fira era visitada solemnement pels consellers, que hi anaven, a cavall, precedits de les trompetes i els tambors de la ciutat i seguits d’un llarg seguici de cavallers i de ciutadans, formant, així, la tradicional cavalcada de Ninou

Quan aquesta s’ha produït, hom mesura la longitud final de la proveta i obté la dimensió de l’allargament sofert per la proveta assajada, que, generalment, és expressat en percentatge de la longitud inicial De manera general, l’allargament varia d’un material a un altre inversament a les càrregues de ruptura i als límits elàstics respectius Aquesta mesura normalitzada de l’allargament és una característica que dóna noció, per exemple, de la ductilitat i forjabilitat d’un metall i és exigida en el forniment de peces que requereixen unes condicions determinades de seguretat

No hi ha documents que aportin una idea clara dels acompanyaments instrumentals que hom feia en l’antiguitat i a l’edat mitjana A partir del s XVI, un instrument d’harmonia llaüt, tiorba, guitarra i, més endavant, el clavecí i l’orgue executava les parts no cantades de les peces vocals reduïdes a una sola veu Als s XVII i XVIII, el procediment més general d’acompanyament era la realització de l’anomenat baix xifrat, l’estructura harmònica del qual ha perdurat després en els acompanyaments amb totes les notes escrites

Collaborà a L’Esquella de la Torratxa amb el pseudònim de Mayet És autor de nombrosos reculls poètics, entre els quals Primera volada 1893, Vidamor 1905, El llibre dels petons 1909, i Florida d’estels 1927 Escriví per al teatre nombrosos sainets i peces curtes, algunes de les quals en collaboració amb Santiago Rusiñol , i es destacà sobretot per les obres d’exaltació patriòtica, com Jordi Erín 1906, Els segadors de Polònia 1912, Sota el cel de la Pàtria 1916, El drap sagrat 1920 i Els esclaus de la terra 1933

Collaborà en diversos diaris de Barcelona, on estrenà algunes peces de teatre, com Amor y astucia 1860 Anà a Madrid, on fundà 1865 un Centro de Correspondencias, agència de notícies telegràfiques anomenada més tard Agencia Fabra Fou corresponsal del Diario de Barcelona  a Madrid i a l’escenari de les guerres Austroprussiana 1866 i Francoprussiana 1870-71 Deixà escrits polítics, com Por los espacios imaginarios 1885, i novelles Balls-Park 1870, Presente y futuro 1897 El seu fill, Nil Fabra i Herrero Madrid 1882 - 1923, també fou periodista i escriptor

Creador de l’estructura actual de la flauta travessera Per a obtenir una afinació exacta de tota l’escala cromàtica, establí el nombre, la situació i les dimensions dels forats de l’instrument d’acord amb principis acústics, i el 1832 inventà un sistema de claus que fou aplicat després a l’oboè, al clarinet i al fagot El 1847 construí l’últim model de flauta, amb perforació cònica És autor d’un bon nombre de peces per a flauta i del llibre Über den Flötenbau und die neuesten Verbesserungen desselben 1847

Deixeble de Joan Lamote de Grignon i Joaquim Canals a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, el 1908 obtingué el premi de l’Associació Musical de Barcelona Gràcies a una beca de l’ajuntament barceloní, anà al Conservatori de Brusselles a ampliar els seus estudis amb el pianista Arthur de Greef De retorn a la Ciutat Comtal, alternà la interpretació i la tasca de professor de piano i rítmica coreogràfica En la seva obra predominen les peces per a piano, i també escriví ballets, cançons, un scherzo , per a dos pianos, etc

Fou pràcticament l’iniciador dels estudis herpetològics a la península Ibèrica És autor de Catalogue des reptiles et des amphibiens de la Péninsule Ibérique et des îles Baléares 1878, publicat després en castellà 1879 i posteriorment corregit i ampliat 1881 S'interessà també per la botànica publicà Memoria sobre los hongos comestibles y venenosos de la provincia de Valencia 1873, i tingué el càrrec de jardiner major del jardí botànic de València Fou catedràtic d’història natural a la Universitat de València, on aplegà un museu amb més de 43 000 peces

Fou alumna de piano de Bindo Paoli Casada amb un diplomàtic, el 1926 s’establí a Berlín, on continuà la seva formació com a intèrpret amb el pianista Konrad Ansorge i estudià composició amb Hans Mersmann Entre les seves obres destaquen Concierto , per a piano i orquestra de cambra, Misa para coro a capella , amb la qual obtingué el segon premi en el Concurs de Música Religiosa de Frankfurt, i Trío para violín, viola y violoncelo Utilitzà l’obra del poeta Pablo Neruda com a font d’inspiració d’un ampli repertori de peces

Tocà a diferents bandes abans de marxar a Nova York per fer carrera com a compositor de cançons Molts músics de jazz enregistraren peces seves, entre les quals Stardust i Georgia on my Mind Aparegué com a intèrpret en enregistraments amb figures del jazz com Benny Goodman i Louis Armstrong A partir del 1935 residí a Hollywood i treballà a la indústria del cinema Durant els anys quaranta i cinquanta obtingué fama com a cantant popular tot treballant a la ràdio, la televisió i també al cinema, on actuà en catorze pellícules