Resultats de la cerca
Es mostren 3312 resultats
còlon
Anatomia
Part de l’intestí gros situada entre el cec i el recte.
Les funcions principals del còlon són la formació, el transport i l’evacuació de la femta El còlon té una longitud mitjana d’1,5 m, un calibre de 4-6 cm i una superfície externa solcada, en tota la seva longitud, per tres cintes musculars Aquest òrgan es divideix en còlon ascendent, transvers, descendent i iliopèlvic o sigmoide, de curs flexuós, que a nivell de la segona vèrtebra sacra es continua amb el recte El còlon és format per la túnica serosa, constituïda pel peritoneu, la túnica muscular, amb fibres circulars internes i longitudinals externes, la túnica submucosa, o capa de lliscament…
espart
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, cespitosa, rizomatosa, alta de 60 a 100 cm, amb fulles linears llargues, glabres, convolutes i molt tenaces.
Fa una panícula dreta, laxa i groguenca Es fa en terrenys esteparis secs Amb l’espart hom fa cordes, cabassos, catifes, etc, i també paper A l’època romana s’anomenà Campus Spartarius , per l’abundor d’espart, la zona compresa entre la badia de Santa Pola Baix Vinalopó i el riu d’Almanzora Andalusia i, cap a l’interior, fins a l’altiplà de la Manxa Hom creu que l’aprofitament de l’espart a gran escala fou degut als cartaginesos, i les fonts històriques esmenten ja el Camp Espartari a mitjan s III aC El centre comercial era Cartago Nova Cartagena, la qual a vegades era anomenada també Carthago…
Columbia
Astronàutica
Primera llançadora nord-americana.
Feu el seu primer vol el 12 d’abril de 1981 L’any 1998, el transbordador Columbia dugué a terme la missió Neurolab, que tenia com a objectiu l’estudi del cervell i del sistema nerviós central Al transbordador es carregaren 1514 grills, 223 peixos, 152 rates, 18 ratolins i 135 cargols, els quals serviren per a les primeres disseccions que es feren a l’espai Diversos experiments estudiaren els efectes de la microgravetat en els primers estadis del desenvolupament, per això hi viatjaven animals de molt poca edat, però molts d’aquests moriren abans que es poguessin fer les proves Al juliol del…
Prosarium, Troparium et Kyriale
Art romànic
Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 105, aquest manuscrit procedent de la catedral de Vic consta de 85 folis en pergamí 213 x 142 mm, de lletra carolina fou datat dels segles XI i XII per Josep Gudiol, el qual també assenyala l’existència de diverses mans al llarg de l’escrit * Un detall del foli 68, amb una caplletra Aquest foli potser formava part d’un fragment que fou integrat a aquest còdex Museu Episcopal de Vic Les seves inicials són d’una simplicitat extrema, sense elements figuratius a resseguir Solament potser sigui convenient fer allusió a una caplletra en el foli…
Origenis homiliae in Exodum. Iesu filii Marie. Iudicum, Numerorum, Regum, Isaiae et Ieremiae libros
Un detall del foli 30v, amb una caplletra “M” Igual com totes les d’aquest còdex, aquesta caplletra es caracteritza per la seva extrema senzillesa Museu Episcopal de Vic Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 20 es tracta d’un manuscrit de 161 folis de 25 x 17 cm, escrit en lletra Carolina de mides petites * , la decoració del qual consisteix en un grup de caplletres traçades amb tinta de color vermell i realçades en tons grocs El còdex apareix esmentat en l’inventari de l’any 1368 J Gudiol i Cunill el considera fruit del final del segle XII, procedent de la catedral de Vic L’…
Regurgitació
Patologia humana
És anomenat regurgitació el reflux anormal del bol alimentari a la cavitat bucal, sense nàusees ni vòmits La regurgitació es produeix quan per alguna circumstància el bol alimentari no pot entrar a l’estómac, és a dir, que no pot ésser deglutit correctament i, per tant, tendeix a tornar a la cavitat bucal Les causes més freqüents de regurgitació són acalàsia, divertides esofàgics, espasme esofàgic difús, càncer d’esòfag i hèrnia de hiat La regurgitació se sol desencadenar durant els àpats o immediatament després, quan el pacient adopta una posició horitzontal o inclina el tronc endavant,…
Les vies respiratòries
Anatomia humana
La major part de l’aparell respiratori es compon de les vies respiratòries o vies aèries , les estructures per on circula i es condiciona l’aire procedent de l’exterior fins que ateny els pulmons Des del punt de vista anatòmic, les vies respiratòries es divideixen tradicionalment en superiors i inferiors Les vies respiratòries superiors són les estructures que actuen com a porta d’entrada de l’aire dins l’organisme a més, aquests òrgans es troben en comunicació directa amb la part superior de la via digestiva, amb la qual fins i tot comparteixen alguna estructura Les vies…
Arxiu Històric Provincial d’Alacant
Historiografia catalana
Dipòsit documental creat el 1974 a Alacant que conté documents des del 1692, tot i que la major part del fons correspon als s. XIX i XX.
La secció que aporta més documents és l’anomenada Administración Central Delegada conserva la documentació procedent de les delegacions de l’administració perifèrica de l’Estat a la província d’Alacant Comissaria General d’Abastaments i Transports 1939-83 Comissió Delegada de Sanejament 1945-80 Direcció Provincial d’Agricultura i Pesca 1942-86 Direcció Provincial d’Estadística 1970 Direcció Provincial d’Hisenda 1692-1960 Direcció Provincial de Treball i Seguretat Social 1894-1986 Gerència Territorial del Cadastre d’Alacant 1976 Govern Civil 1917-83 Direcció Provincial del…
Josep Ametller i Viñas
Historiografia catalana
Metge i historiador.
Estudià medicina a Barcelona i es doctorà a Madrid, on exercí durant deu anys 1856-66 Formà part del primer cos de metges higienistes, fou secretari de l’Academia de Medicina i participà en l’organització del I Congreso Médico Español 1864 Publicà treballs sobre l’hipocratisme i la toxicologia del treball Retornat a Girona el 1866, milità al partit progressista i fou membre de la Junta Revolucionària Provincial 1868 L’any 1874 prestà serveis en l’exèrcit d’operacions del Nord També fou regidor de l’Ajuntament de Girona 1885 Presidí l’Associació Literària de Girona i fou delegat de l’…
Xavier Setó i Casanova
Cinematografia
Director.
Vida Procedent del cinema amateur , durant la dècada del 1940 formà part del Grup del Cinema Tellúric, conjuntament amb els també futurs directors Pere Lazaga i Enrique Gómez Entrà a la indústria cinematogràfica d’ajudant de direcció, fins que el productor Ignasi F Iquino propicià el seu salt a la realització amb el thriller Mercado prohibido 1952 i els musicals Bronce y luna 1952 i Fantasía española 1953 Traslladat a Madrid, posà el seu ofici al servei de l’actriu Silvia Morgan Pasaporte para un ángel , 1953 Duelo de pasiones , 1954 Mañana cuando amanezca , 1954, el futbolista…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- 98
- 99
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina