És anomenat regurgitació el reflux anormal del bol alimentari a la cavitat bucal, sense nàusees ni vòmits. La regurgitació es produeix quan per alguna circumstància el bol alimentari no pot entrar a l’estómac, és a dir, que no pot ésser deglutit correctament i, per tant, tendeix a tornar a la cavitat bucal.
Les causes més freqüents de regurgitació són: acalàsia, divertides esofàgics, espasme esofàgic difús, càncer d’esòfag i hèrnia de hiat.
La regurgitació se sol desencadenar durant els àpats o immediatament després, quan el pacient adopta una posició horitzontal o inclina el tronc endavant, circumstàncies en què el bol alimentari no ha de vèncer la força de gravetat per a pujar cap a la cavitat bucal. Tanmateix, però, en els casos més greus es pot presentar en qualsevol moment del dia, o fins i tot durant el repòs nocturn, i es posa de manifest per les taques de restes alimentàries al coixí.
En general, el material regurgitat té el mateix gust que el dels aliments que s’han ingerit. Això no obstant, quan el material regurgitat conté àcid clorhídric procedent de l’estómac, com s’esdevé habitualment en el cas d’hèrnia de hiat, desperta en la boca un gust amargant o àcid que n’és característic. Igualment, en el cas de divertides esofàgics o en el d’acalàsia avançada el material regurgitat pot tenir un gust fètid, perquè els aliments regurgitats es troben en estat de descomposició.
En alguns casos, el material regurgitat és parcialment deglutit i regurgitat diverses vegades, la qual cosa és anomenada ruminació.