Resultats de la cerca
Es mostren 1921 resultats
Albània 2011
Estat
La situació política del país va continuar molt convulsa i tensa des que el 2009 l’actual primer ministre, Sali Berisha, va assumir-ne el Govern, malgrat les nombroses denúncies de frau que van fer intervenir la comunitat internacional Des d’aleshores, les relacions entre el partit governant de Berisha i l’oposició, encapçalada pel líder socialista Edi Rama, són pràcticament inexistents Al principi d’any una manifestació al centre de Tirana va finalitzar amb forts enfrontaments entre els manifestants i la policia, que van causar la mort de tres persones i desenes de ferits Aquesta…
República de Carèlia
República de la Federació Russa, que s’estén des dels llacs Ladoga i Onega fins a la mar Blanca i el golf de Kandalakša.
Limita a l’E amb Finlàndia i al N amb l’ oblast’ de Murmansk, passat el cercle polar àrtic La capital és Petrozavodsk Correspon a la zona oriental i part de la meridional de Carèlia El clima hi és continental mitjana de febrer, -9°C al sud i -14°C al nord, amb mitjanes d’estiu de 16°C al sud i de 13°C al nord El bosc de coníferes cobreix un 75% del país i ofereix el principal recurs econòmic abasta la indústria paperera Kondopoga, química cellulosa i de cases prefabricades La fauna és important ossos, guineus, martes, llops Un altre recurs econòmic és la mineria de ferro i la mica La població…
La plaça de Llucmajor canvia el nom per plaça de la República
En un acte que clou la commemoració dels 85 anys de la proclamació de la Segona República, s’inaugura el canvi de nom de la plaça de Llucmajor del districte de Nou Barris de Barcelona pel de plaça de la República El canvi aixeca nombroses protestes dels que ho consideren un greuge a la memòria històrica entre d’altres, l’alcalde de Llucmajor Critiquen també que no s’hagi retornat a l’emplaçament original, a la cruïlla de l’avinguda Diagonal amb el passeig de Gràcia, l’estàtua d’homenatge a la Primera República que l’Ajuntament socialista de Barcelona va situar el 1990 a l’…
Manifestació multitudinària a Barcelona per la unitat d’Espanya
Unes 350000 persones, segons la Guàrdia Urbana, i un milió, segons l’entitat organitzadora, Societat Civil Catalana, es manifesten a Barcelona a favor de la unitat d’Espanya sota el lema "Prou recuperem el seny" La mobilització va des de la plaça d’Urquinaona fins al parc de la Ciutadella, on personalitats de l’espanyolisme, entre d’altres, l’escriptor Mario Vargas Llosa, l’exministre socialista Josep Borrell, l’exfiscal anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo i el catedràtic de Dret constitucional Francesc de Carreras pronuncien discursos que tenen en comú els atacs sense concessions a l’…
Joan Vives i Remolins
Economia
Política
Sindicalista i empresari.
Format de manera autodidacta Treballà en el camp tèxtil, ram en el qual arribà a ser contramestre en una empresa Dedicat al sindicalisme, fou un actiu militant de la CNT Arran de la Dictadura de Primo de Rivera i la situació de precarietat produïda, ofegat, el 1928 s’embarcà, sense recursos, cap a América S'establí a l’Argentina, a Buenos Aires, on ja el 1931 havia obert una petita fàbrica de tovalloles Amb una millor situació econòmica, va fer-hi anar la família Ben integrat a la vida i activitat dels catalans residents en aquest país, s’incorporà al Casal de Catalunya, on fou un dels…
Romário de Souza Faria

Romário de Souza
© Fototeca.cat
Futbol
Futbolista brasiler conegut amb el nom de Romário.
Inicià la seva carrera professional el 1981, en què jugà en el Vasco da Gama del Brasil fins el 1989 Els anys 1989-93 jugà en el PSV Eindhoven holandès i del 1993 al 1995 en el FC Barcelona, on fou màxim golejador de la lliga 1994 El 1996, després d’una curta estada al Flamengo brasiler, fitxà pel FC València El desembre de 1997 tornà al Flamengo, i dos anys més tars al Vasco da Gama per passar posteriorment al Fluminense 2001-04 Aquest any anuncià la retirada però posteriorment tornà a fitxar pel Vasco da Gama Al maig de 2007 anuncià haver marcat el gol número 1000 de la seva carrera, marca…
,
Domènec Martí i Julià

Domènec Martí i Julià
© Fototeca.cat
Història
Política
Metge i polític.
Especialitzat en psiquiatria, dirigí a Barcelona l’Institut Frenopàtic de les Corts 1909-15 i presidí la Societat de Psiquiatria i Neurologia És autor de diferents monografies mèdiques amb plantejaments innovadors Fou cofundador i president de la Joventut Federalista de Catalunya, que adoptà una posició radicalment nacionalista Més endavant 1903-06 presidí la Unió Catalanista , a la qual intentà de donar una orientació esquerrana fins que aconseguí de convertir-la, bé que per un breu període 1914-17, en una entitat independentista i socialista a la vegada Antiracista i…
Lluís Felip I de França
Història
Rei de França (1830-48).
Duc d’Orleans 1793-1830, heretà aquest títol del seu pare, Felip Durant la Revolució pertangué al Club dels Jacobins i fou oficial de l’exèrcit del nord El 1795 s’exilià, i tornà a França sota Lluís XVIII, però les seves simpaties liberals l’obligaren a tornar-se a exiliar 1815-17 Establert a París, aviat es convertí, per les seves idees, en esperança de la burgesia liberal, fins que la revolució del juliol del 1830 el proclamà rei Tot i que el seu poder provenia del reconeixement de la sobirania nacional i que havia ratificat la Carta del 1814, molt aviat es decantà per formes més…
Georgy Dimitrov
Georgy Dimitrov
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític búlgar d’origen proletari.
Secretari de la Unió Professional d’Obrers Impressors de Sofia 1900, adherit al Partit Socialdemòcrata de Treballadors Búlgars 1902, prengué la direcció dels sindicats búlgars 1909 En adherir-se el Partit Socialista d’Esquerra a la Tercera Internacional, en fou delegat al III Congrés 1920 Dirigí la insurrecció antifeixista búlgara 1923, per la qual cosa hagué d’exiliar-se a Viena i a Berlín Després de l’incendi del Reichstag, fou detingut el seu procés, que començà a Leipzig i continuà a Berlín, es convertí en un dels processos polítics de ruptura més importants, on Dimitrov…
Aina Calvo i Sastre
Política
Política i pedagoga.
Filla de militar, tot i que nasqué a Mallorca passà bona part de la seva infància a Saragossa, d’on tornà el 1983 Es doctorà en ciències de l’educació a la Universitat de les Illes Balears, amb la menció de doctora europea 1997, i n’és professora titular del Departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l’Educació Començà a militar al PSIB-PSOE el 2003 i aquell mateix any fou elegida diputada del Parlament de les Illes Balears Entre el 2004 i el 2006 ocupà, a Madrid, el càrrec de sub-directora general de Cooperació i Promoció Cultural al Ministeri d’Assumptes Exteriors i Cooperació El…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- 98
- 99
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina