Resultats de la cerca
Es mostren 4211 resultats
Martí Talayero
Història
Cristianisme
Teòleg i diplomàtic.
Consta que estudià teologia a la Sorbona entorn del 1410 i que s’hi doctorà, i es manifestà favorable a la via concilii per a la solució del Cisma d’Occident, raó per la qual assistí al de Constança 1414-17 Poc després formà part d’una legació a Bohèmia 1420, presidida pel bisbe de Lugo, Fernando de Palacios Aviat es destacà per la seva actuació en el problema hussita, i esdevingué cap de diverses ambaixades de l’emperador Segimon al rei de Polònia 1421, al gran mestre de l’orde teutònic i al papa Martí V 1422, davant el qual defensà la política moderada de l’emperador en la…
José Luis Garci
Cinematografia
Crític, guionista i realitzador cinematogràfic castellà, de nom real José Luis García Muñoz.
Autor dels millors guions de l’anomenada “tercera via” del cinema espanyol, s’inicià en la realització amb un estil populista i nostàlgic Asignatura pendiente 1976, Solos en la madrugada 1977, Las verdes praderas 1979, Alfonso Sánchez 1980, curtmetratge, El crack 1981, Volver a empezar 1982, Oscar a la millor pellícula estrangera, i El crack II 1983 Posteriorment dirigí Asignatura aprobada 1987 i la sèrie televisiva Historias del otro lado 1990 Després de set anys apartat del cinema, dedicat a la televisió i a l’edició de llibres cinematogràfics, realitzà Canción de cuna 1994,…
Joan Duran i España
Literatura catalana
Poeta i periodista.
El 1872 començà els estudis de medicina a la Universitat de Barcelona, on feu també els de ciències i de farmàcia entre el 1877 i el 1886 el 1896 s’hi llicencià en farmàcia per dedicar-s’hi professionalment Mentrestant, s’havia enrolat per poc temps en un batalló carlista, ha-via treballat en els negocis d’un germà seu i en negocis propis, que fracassaren, i com a pràctic de farmàcia a Sarrià Fou redactor del diari La Renaixença , en què, el 1892, publicà, al fulletó, una traducció de Dubrovsky de Puixkin fou també collaborador de La Illustració Catalana i es vinculà a la Unió…
Joan Solé Rovirosa

Joan Solé Rovirosa
ARXIU J. SOLÉ / ELOI COLLADO
Escalada
Alpinisme
Escalador i alpinista.
Vinculat a l’Associació Excursionista Montmell, és tècnic superior d’esports en alta muntanya i membre del Grup d’Alta Muntanya i Escalada Guia d’alta muntanya i instructor de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya, feu ascensions i escalades als Pirineus i als Alps Fora d’Europa destaquen l’obertura de noves rutes d’escalada en glaç a l’illa de Terranova 2001 i del Couloir Central a la cara est del Cerro Castillo Patagònia, Xile amb Carlos Buhler 2008 i el conjunt d’activitats realitzades al massís del Fitz Roy i del Cerro Torre Patagònia amb Eloi Callado 2012 L’any 2011, amb un grup d’escaladors…
Velòdrom de la Bonanova
Ciclisme
Velòdrom del districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona.
Inaugurat el 24 de setembre de 1893, fou un dels primers velòdroms de Catalunya i considerat com el millor d’Europa del moment Estava situat entre el Turó Parc i la Via Augusta de Barcelona, tenia una pista de ciment de 400 m de corda i una tribuna de 40 m de llargada El Fomento del Sport Velocipédico de Barcelona hi organitzà diverses curses ciclistes i el 1894 Antonio de Sard hi establí el rècord de l’hora Al centre de la pista també s’hi feien proves de tir, partits de tennis i el 27 de gener de 1895 s’hi disputà el primer partit de futbol Les últimes curses ciclistes…
Vicenç Barbé Lladós
Escalada
Escalador.
A l’inici dels anys quaranta del segle XX obrí diverses vies d’escalada a Montserrat, com la via Barbé a la paret del Gat del Pedraforca 1941 les primeres escalades al Frare Petit i la Vella amb Jaume Vendrell 1941 i a la Nina amb Maria Antònia Simó, Ernest Mallafré i Francesc Blasi 1942, i a Sant Llorenç del Munt a la paret nord-oest del Gegant de les Fogaroses amb Jaume Vendrell 1942 Fou membre del Grup d’Alta Muntanya GAM, secció del Club Muntanyenc Barcelonès, i el 1941 fou membre fundador del Grup Especial d’Escalada GEDE del Club Excursionista de Gràcia, secció de la qual…
Toni Arbonès Escoda
Escalada
Escalador.
Oberturista que ha escalat en estil lliure diferents massissos del món Cal destacar l’obertura de les vies Jamiro al Taghia Mar-roc, 1997, Mundo perdido al Tepuy Roraima Veneçuela, 1998 i Clandestina a les Torres del Brujo, Patagònia xilena 1999 Escalà la Free Rider, al Salathé Wall d’El Capitan, EUA 2002, la via Eternal flame de la Torre Sense Nom a la regió del Baltoro, Karakoram 2003 i el Salto Angel a Veneçuela 2006, integrat en un equip internacional d’escaladors A Catalunya ha obert vies a Siurana, Montsant i muntanyes de Prades i fou guarda del refugi Ciríac Bonet a…
Ca n’Oriac
Barri
Barri perifèric, el més gran de Sabadell (Vallès Occidental), al N de la ciutat, de la qual és separat per la via fèrria.
Sorgí a partir del 1940, al voltant d’una antiga masia del s XV, a causa de la forta immigració de murcians, però fou a partir del 1950 que s’expandí ràpidament el 1962 tenia 11 111 h i el 1984 18 703 La carretera de Matadepera en constitueix l’artèria central el nivell urbanístic és força elevat al centre
derivació
Procediment quirúrgic que consisteix a alterar la via de trànsit dels continguts d’un segment d’un conducte (tub digestiu, vas sanguini, etc.).
ARI
Electrònica i informàtica
Servei d’informació de l’estat del trànsit transmesa per FM via ràdio als conductors d’automòbils i desenvolupada per Blaukpunt el 1974.
Es pot considerar precursor dels sistemes ITS sistemes de transport intelligents actuals
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- 98
- 99
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina