Resultats de la cerca

De la denominació d’aquesta torre, segons D Diez, se’n derivaria l’actual nom d’un barri de l’antic terme d’Horta anomenat Montbau Les referències documentals sobre aquesta torre són escasses Els senyors del lloc són coneguts des del segle XI El 1052 apareix un Berenguer de Gombau en un document fet per un tal Pere, fill de Vives, en el qual aquest deixava als seus germans Bonús i Bonfill una meitat dels drets que tenia sobre l’església de Sant Martí de Provençals, i l’altra als seus nebots Guillem, Guifred, Bernat Guifred i Berenguer de Gombau Actualment no en resta cap vestigi

Fou metge de Pere III de Catalunya-Aragó i dels papes Urbà V, Gregori XI i Climent VII d’Avinyó És autor de diverses obres mèdiques, en llatí, com els tractats Contra epidimiam 1370, De pestilentia 1376, Ad anathomicam compositionem oculorum intelligendam, De calculos in vesica, el Secretarius practicus medicinae 1378, per encàrrec de Carles V de França, i un comentari al llibre quart del Cànon d’Avicenna Traduí, de l’àrab al català, el Llibre de la figura de l’ull, tractat d’oftalmologia d’Alcoatí Sulaymān ibn Ḥārit-al-Kuwatī, toledà del segle XII, editat per Lluís Faraudo i de Saint-Germain…

Fill de Ptolemeu VIII, governà amb la seva mare Cleòpatra III, la qual aconseguí d’allunyar-lo a Xipre 107 aC per donar el tron al germà Ptolemeu X , dit Alexandre I ~140 aC — 88 aC, el qual regnà del 107 al 88 aC, que hagué de fugir d’Egipte a causa d’un avalot A la seva mort 88 aC, el Soter ocupà novament el tron Durant aquesta segona etapa es produí la revolta de la Tebaida 88-86 aC El succeí, durant vint dies, el net Ptolemeu XI , dit Alexandre II ~100 aC — 80 aC, mort assassinat en un avalot En el testament lliurà Egipte als romans

Estudià romàniques a la Universitat de Cambridge Ensenyà a les universitats de Nottingham, Essex, Trinidad, Manchester i Belfast, on des del 1973 fou catedràtic i cap del departament d’espanyol Publicà l’antologia Medieval Catalan Linguistic Texts Oxford, 1964 i diversos treballs sobre filologia catalana Mossen Pere Pujol’s Documents en vulgar dels segles XI, XII & XIIIBarcelona, 1913 A partial retranscription and commentary , 1973 Medieval Catalan Literature , 1973 La expresión de las condiciones de realización imposible en el catalán medieval , 1976 i filologia hispànica S’especialitzà…

Caputxí, probablement secularitzat El 1770 feu una interessant traducció al català de Zaïra , de Voltaire La versió, en alexandrins apariats, és molt acurada i d’una considerable qualitat literària, encara que a vegades es vegi en la necessitat de recórrer al francès i castellà Constitueix la primera mostra de la influència francesa en el teatre rossellonès S’ha especulat amb la possibilitat que estigués relacionat amb el grup de Tuïr, ja que la còpia que hom posseeix de la versió de Sibiuda la feu Guillem Agel el 1782 Bibliografia Carbonell, J 1962 “Dues traduccions rosselloneses…

Intentà d’aprofitar-se de les aspiracions eslaves per a provocar una reforma social de l’Església oriental confiscació i repartiment dels seus béns, així com l’abolició de l’esclavitud La secta, influïda per doctrines neomaniquees de l’Àsia Menor, conservava del cristianisme els llibres dels salms i dels profetes i l’oració del parenostre El centre de difusió fou la ciutat de Plovdiv o Filopòpolis, Tràcia El bogomilisme perdurà fins a la conquesta turca segle XV, després d’haver-se estès segles XI i XII per l’imperi Bizantí També influí sobre Rússia i moviments anàlegs d’Europa occidental,…

És un centre comercial, amb indústria de llana El nucli arquitectònic fonamental és a la plaça del Duomo, on hi ha el palau episcopal, del segle X, reconstruït al segle XVIII, i la catedral, edificada al final del segle XVIII sobre unes restes del segle XIII, amb un claustre romanicogòtic, decorat amb murals segles XIII-XIV, i un baptisteri segle XI, amb murals dels segles XIII-XIV El museu diocesà comprèn diverses peces de l’escola local Seu episcopal des del segle X, fou governada pels seus prínceps arquebisbes El 1363 passà al domini dels Habsburg Unida al Tirol 1803, fou…

Originàriament era un text, a manera de trop, adaptat a una vocalització d’un cant litúrgic, però al segle X, en el cercle musical creat entorn del monestir de Sant Marçal de Llemotges, ja designa el text extens i vagament rimat que hom cantava després de l’alleluia de la missa Al segle XII aquesta mena de texts adquiriren la forma de veritables poemes litúrgics Se n'han conservat uns cinc mil, la gran majoria anònims Conreats a Catalunya des del segle XI, formen part dels tropers-prosers proser En els manuscrits litúrgics germànics, hom els anomena seqüència La reforma de Pius V 1568 només…

Les notícies més antigues del monestir són del segle X Té una data anterior un suposat precepte de Carles el Calb atorgat a favor del monestir i en contra del comte Alaric d’Empúries Segons aquest document, del 844, conservat en una còpia del segle XIII, els germans Libenci i Assinari en temps de Carlemany havien expulsat els sarraïns que ocupaven Castro Tolon Peralada, i s’apoderaren de tot el seu territori amb les valls i muntanyes de Leocarcari —nom que també es donava antigament a la serra de l’Albera—, on fundaren un monestir dedicat a sant Quirze i sant Andreu Vista de l'entrada del…

Situació Es troba situada enmig del nucli de població, encimbellada a la part alta del poble Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 11,5 — y 65,8 31 TDG115658 Per anar-hi cal agafar la carretera que va de Berga a Guardiola Passat el túnel de Berga, hom trobarà el desviament que porta a Vilada RVL Història L’església de Sant Joan de Vilada, al comtat de Berga, és situada a l’antiga vall de Roset i fou des de la seva construcció una església parroquial dependent del bisbat d’Urgell Els seus orígens són…