Situació
Es troba situada enmig del nucli de població, encimbellada a la part alta del poble. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781: x 11,5 — y 65,8 (31 TDG115658).
Per anar-hi cal agafar la carretera que va de Berga a Guardiola. Passat el túnel de Berga, hom trobarà el desviament que porta a Vilada. (RVL)
Història
L’església de Sant Joan de Vilada, al comtat de Berga, és situada a l’antiga vall de Roset i fou des de la seva construcció una església parroquial dependent del bisbat d’Urgell.
Els seus orígens són molt antics, car l’any 903, quan el bisbe Nantigís de la Seu d’Urgell consagrava l’església-oratori de Santa Maria de Vilada, ja la subjectà a la parroquial de Sant Joan (in parrochiam sancti Iohanis Babtiste) i al seu prevere Maurego.
L’església parroquial de Vilada és esmentada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, document del final del segle X o del començament de l’XI (Villalata) i també en la relació de censos que paguen les esglésies del bisbat, del segle XI (Et de Vilalta pernas. IIII. et sesters. V. de vi et fogaces. IIII.).
L’any 1003 es publicava el testament del vescomte Bernat de Conflent i entre les moltes deixes concedí a l’església de Sant Joan de Vilada, el seu alou de la Clusa, alou que havia estat de la seva germana (Et ad sancti Ihoanis de Villalada ipso suo alode quod abebat in ipsa Clusa qui fuit de sorore sua nomine Livolo).
L’església i el terme parroquial de Sant Joan s’esmenten molt sovint en la documentació del monestir de Sant Pere de la Portella; el lloc i la parròquia de Vilada pertanyien a la baronia de la Portella i moltes terres i cases de Vilada foren cedides a la Portella o referenciades com a límits, en les donacions i en els documents de compravenda.
L’any 1036 hom cedí al monestir de Sant Pere de la Portella la tasca de dos masos que tenien com a límit el terme parroquial de l’església de Sant Joan de Vilada. Al llarg de tot el segle XI es repeteixen els exemples.
Sant Joan era parroquial i d’ella depenia l’església i el terme veí de Guardiolans; l’any 1078 el monestir de la Portella rebia un alou del lloc de Gardilans, a la vall de Roset i pertanyent a la parròquia de Sant Joan.
El caràcter parroquial de l’església fou confirmat en el curs de la visita al deganat del Berguedà; l’any 1328 la parròquia de Vilada és esmentada juntament amb la parròquia de Santa Magdalena de Guardiolans.
El segle XVIII tenia, altra vegada, a Santa Magdalena com a sufragània. (RSR)
Església
Un detall del mur interior de ponent de l’església, avui molt transformat.
R. Viladés
Un detall del mur interior de ponent.
R. Viladés
Aquesta església havia estat un edifici romànic; ara només resta visible un tros del mur de ponent que dona dintre les escales de la rectoria. L’aparell d’aquest mur és gros, sense polir i disposat en rengles força regulars. No tenint més elements, no ens podem aventurar a datar-la. (RVL)
Bibliografia
- Cebrià Baraut: Les actes de consagració d’esglésies del bisbat d’Urgell (segles IX-XII), “Urgellia”, vol. I, la Seu d’Urgell, 1978, pàgs. 52, 56, 72
- Cebrià Baraut: Els documents, dels anys 981-1010, de l’arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, “Urgellia”, vol. III, la Seu d’Urgell 1980, pàg. 113
- Joan Santamaria: Memòries del monestir de Sant Pere de la Portella ide tot el seu abaciat i baronia, Solsona 1935