Resultats de la cerca
Es mostren 1450 resultats
música de Castelló de la Plana
Música
Música desenvolupada a Castelló de la Plana (Plana Alta).
Cap al final del segle XIX, l’ambient musical de la ciutat es reduïa a uns quants músics de teatre que acompanyaven les companyies d’òpera i sarsuela i als grups que tocaven als cafès No va ser fins a la primeria del segle XX que la situació canvià radicalment Sorgiren diverses associacions musicals, com ara la Societat Filharmònica, fundada el 1922, i l’Associació Musical de Professors d’Orquestra I també nasqueren diverses bandes, entre les quals la Banda Municipal, constituïda oficialment el 1925, la Banda del Regimiento de Infanteria Tetuán número 45 i la Unió Musical de la banda infantil…
música de Tortosa
Música
Música desenvolupada a Tortosa (Baix Ebre).
De la catedral de Tortosa procedeixen tres manuscrits de música polifònica primitiva -anteriors al segle XIV- que es conserven a l’arxiu El còdex 97 de la catedral conté el motet Gaudeat Devotis , una important mostra de l’estil de l’època El tortosí Guillem Molins i Despuig, bisbe de la ciutat del 1475 al 1513, fou el teòric musical més destacat del segle XV a l’àrea catalanoaragonesa Al llarg de la seva història, Tortosa ha estat sota la influència de Tarragona, i el seu emplaçament geogràfic l’ha convertida en un punt de trobada entre Catalunya, València i Aragó La catedral tingué una…
Gonçal Pardo i Delgràs
Cinematografia
Director cinematogràfic, conegut amb el nom de Gonzalo Delgrás.
Vida Fill d’actors, s’inicià en el teatre i el 1913 ingressà al grup de Francisco Morano, en el qual començà encarnant petits papers fins a arribar a protagonista El 1926 formà companyia pròpia, a la qual pertanyia també la seva futura dona, l’actriu i guionista Margarita Robles Menéndez Muros de Nalón, Astúries, 20 de maig de 1894 – Madrid, 11 de juliol de 1989, amb qui escriví el drama Inri 1933 La instauració del cinema sonor els portà als estudis que la Paramount tenia a Joinville, prop de París, per a doblar films nord-americans en castellà, i fou un dels pioners en aquest terreny…
,
Josep Romeguera
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Fou canonge de la seu de Barcelona, catedràtic de dret canònic a l’Estudi General i vicari general de la diòcesi Entre altres opuscles, publicà diversos sermons panegírics en castellà Publicà en castellà diversos panegírics i relacions de festes i un Jurídico desengaño 1709 en defensa de les prerrogatives del bisbe de Barcelona i diversos sermons en català La seva obra més important és Ateneo de grandesa sobre eminències cultes, catalana facúndia ab emblemes illustrada 1681, primera part de la que havia de ser una trilogia del mateix títol Tenia previst de publicar dues obres…
,
Josep Guia i Marín

Josep Guia i Marín
© Maite Simon
Matemàtiques
Lingüística i sociolingüística
Política
Matemàtic, activista polític i filòleg.
Doctor en matemàtiques 1974 i en filologia 2008, ha estat professor del Departament d’Àlgebra 1971-2010 i vicerector d’Estatuts 1984-86 de la Universitat de València Com a matemàtic, ha investigat en topologia general, sobre la qual ha publicat articles en revistes de matemàtiques i ha dut a terme comunicacions en congressos Milita en el catalanisme independentista d’esquerres, i és un dels dirigents del Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans i, per aquesta opció ideològica ha estat multat, detingut i processat diverses vegades És autor de diversos assaigs polítics en…
,
Adolf Pizcueta i Alfonso
Història
Literatura catalana
Política
Polític i promotor cultural.
Presidí la Joventut Valencianista, on ingressà el 1918 i de la qual el 1921 n’esdevingué president Aquest mateix any fou nomenat secretari de la secció valenciana de l’entitat Nostra Parla , en la revista de la qual collaborà, com també en altres periòdics valencianistes El Crit de la Muntanya , Pàtria Nova i La Correspondencia de Valencia A través de la seva amistat amb l’empresari Ignasi Vilallonga, es vinculà amb el valencianisme polític de la Unió Valencianista i, en escindir-se aquesta el 1923, s’afegí al sector liberal i nacionalista i protagonitzà la refundació del setmanari Pàtria…
,
mestre de Llíria
Pintura
Nom amb què és conegut l’autor anònim del retaule de Sant Esteve i Sant Vicent (s XIV) de l’església de la Sang de Llíria, dins l’estil internacional, amb influència de Borrassà.
Hom li atribueix també un retaule de la Mare de Déu existent en una collecció nord-americana
música del País Valencià
Música
Música desenvolupada ala País Valencià.
Les úniques dades que es tenen de la música valenciana a l’edat antiga són les que provenen de les restes pictòriques prehistòriques de València i Alacant Al principi del segle VIII, els sarraïns arribaren al territori i al segle IX la tradició musical cordovesa s’havia estès a València i a Xàtiva Els documents musicals més antics conservats a València són les epístoles farcides i el Cant de la Sibilla , del segle XIII Entre els drames litúrgics medievals destaca el Misteri d’Elx, que es representa a l’església arxiprestal de Santa Maria d’Elx Al segle XVI els corrents musicals renaixentistes…
Servei d’Investigació Arqueològica Municipal de l’Ajuntament de València (SIAM)
Historiografia catalana
Departament municipal d’arqueologia encarregat de la gestió, realització i supervisió de les intervencions arqueològiques a la ciutat de València.
Fou creat l’any 1948 i actualment el seu àmbit d’acció és el terme municipal de València, si bé en el passat tingué competències sobre tots els municipis de l’àrea metropolitana Sorgí arran del descobriment, el 1945, de la necròpoli romana de la Boatella, d’esquena al mercat central de València Davant la tímida resposta que manifestà la Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas per la troballa i el perill de destrucció imminent de les restes, l’Ajuntament prengué la iniciativa de realitzar l’excavació arqueològica i encarregà la direcció dels treballs a José Llorca, aleshores…
Reial Societat Econòmica d’Amics del País de València
Historiografia catalana
Institució creada per un decret del Consell de Castella, el 5 de març de 1776.
Desenvolupament enciclopèdic Aviat, però, sorgí un conflicte entre la Societat i el Consell per l’àmbit d’actuació, que aquest volia restringir a la ciutat de València, en contra de la proposta de la Societat Finalment, el Consell imposà uns estatuts calcats de la Societat Econòmica de Madrid, que es convertí en el model oficial, aprovats el 18 de novembre de 1784 Nombrosos membres es donaren de baixa de la institució, entre els quals Gregori Maians Les principals preocupacions foren clarament econòmiques i polítiques La historiografia tingué un interès secundari, tot i que entre els seus…