Resultats de la cerca

El 1816 hom li adoptà el sistema del patró or, basat en el sobirà, moneda d’or amb un contingut de 7,988 g de metall, dividit en 20 xílings o 240 penics aquesta divisió fou mantinguda fins el 1971, que fou establerta la decimal, de 100 penics Des de la darreria del s XIX fins al 1914 la lliura esterlina ocupà un lloc de privilegi dins el sistema monetari internacional, en garantir el manteniment del patró or la majoria de les transaccions financeres internacionals eren fetes en lliures, considerades com a moneda de reserva forta En la Primera Guerra Mundial la lliura abandonà el patró or, i…

El rei aprovava una llista de totes les persones idònies per als càrrecs el nom de les quals era collocat, en rodolins, en unes bosses corresponents als diversos càrrecs o oficis de la corporació aquestes bosses eren guardades curosament en una caixa tancada amb diverses claus El dia de l’elecció la caixa era oberta i un nen menor de deu anys extreia a sort els rodolins de les bosses i hom llegia públicament els noms Per a ésser insaculat calien una sèrie de condicions, com no haver exercit el mateix càrrec en els darrers anys, no ésser deutor de la corporació o no practicar cap altre ofici…

Aquest mitjà fou utilitzat per a legalitzar annexions i, de vegades, durant els segles XIX i XX, per a l’exercici de l’autodeterminació nacional, per exemple, en el procés d’unificació d’Itàlia, o en la integració de Niça a l’Estat francès 1860 Després de la Primera Guerra Mundial fou emprat per a resoldre situacions de minories nacionals Alta Silèsia, Caríntia, Saarland i també posteriorment per a situacions semblants Malta, 1956 Algèria, 1962 Gibraltar, 1968 etc Un plebiscit mixt per a decidir la unió d’Egipte i Síria fou celebrat el 1958 i també per a confirmar Nasser com a nou cap d’estat…

Format a Barcelona, a l’acadèmia Trias i amb Modest Urgell Féu algunes obres dins un simbolisme místic Trànsit , 1896 basat en Guimerà i presentat a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona d’aquell any, però aviat adoptà el seu característic to èpic i germanitzant Fantasia nietzcheana , 1901 i la seva exposició individual a la Sala Parés 1903 provocà controvèrsies El 1904 s’integrà a l’Associació de Pintors i Escultors Catalans, i l’any següent illustrà L’Atlàntida de Verdaguer, amb un estil voluptuós i èpic, en el qual s’evidenciaven certes influències japonitzants El 1906 tornà a exposar…

El seu àmbit inicial era la província Per acord del consell d’economia de la Generalitat republicana augmentà la seva jurisdicció a tot Catalunya, amb el nom de Caixa d’Estalvis de la Generalitat El 1939 recuperà la seva antiga denominació, que es convertí en l’actual el 1977 El seu creixement ha estat sostingut, aprofitant les possibilitats d’obertura de noves oficines Des del 1990 és la segona caixa de Catalunya i fins el 2005 ho fou dels Països Catalans El 1984 adquirí la Pedrera , seu des del 1987 de la Fundació Caixa Catalunya, dedicada a la difusió de l’art i la cultura Dins l’obra…

Emil Nolde i Max Pechstein s’hi adheriren el 1906, bé que el primer per un temps molt breu El 1907 s’hi adherí l’holandès Kees van Dongen, i el 1910 ho féu Otto Müller En formaren part, també, el suís Cuno Amiet i el finlandès Axel Gallén-Kallela Inicialment reuní aquests artistes en grup una actitud antiimpressionista que defugia el decorativisme i la sensibilitat del goig sensible per tal d’enfrontar-se amb la natura des d’un angle crític que hi projectava, mitjançant la deformació expressiva, la reacció dramaticosubjectiva de l’artista D’ací que calgui veure en aquest grup la primera…

Filla de pare d’origen libanès i de mare d’ascendència catalana De molt jove mostrà grans dots per a la música i la dansa i començà precoçment la seva carrera artística amb només tretze anys L’any 1990 enregistrà el primer disc, Magia , i l’any següent guanyà el tercer premi del Festival de la cançó de Viña del Mar Xile Amb el disc Pies descalzos 1996, ja produït per ella mateixa, obtingué una gran popularitat a l’Amèrica Llatina Posteriorment refermà el seu èxit amb Dónde están los ladrones 1998 S’introduí al mercat angloparlant amb l’àlbum bilingüe Laundry Service/Servicio de lavandería…

El 1950 publicà els seu primer recull poètic Plegaria por las cosas , elogiat per José Bergamín i Pedro Salinas Casat el 1951 amb la filla del poeta Jules Supervielle , fou representant diplomàtic del seu país a França de 1960 a 1973, any en que fou destituït per la junta militar després del cop d’estat d’aquest any Installat definitivament a París, adoptà la nacionalitat francesa, escriví poesia en castellà i assaig polític i literari majoritàriament en francès, collaborà a la premsa francesa especialment Le Figaro i la revista Contrepoint , de la qual fou redactor en cap i…

Procedent d’una família vinculada professionalment al món de la música, els seus pares descobriren i estimularen el seu talent com a cantant El 1990 formà un grup de rhythm-and-blues dirigit pel seu pare que el 1996 adoptà el nom de Destiny’s Child, del qual fou la primera vocalista, i que esdevingué famós amb el disc The Writing’s on the Wall 1999, al qual seguiren Survivor 2001 i Destiny Fulfilled 2004 Parallelament i abans de la dissolució del grup 2006, inicià una carrera en solitari collaborant amb altres cantants, i el 2003 debutà amb l’àlbum Dangerously in Love , que la…

El 1938, fugint del règim nazi, anà a Singapur, i més tard fou deportat a Austràlia, país on es naturalitzà i adoptà el cognom de Newton anteriorment Neustädter Fou fotògraf per a diverses revistes de moda Installat a París 1960, on visqué durant vint anys, assolí reconeixement internacional a partir del 1961, quan començà a treballar per a revistes com Vogue  de França, i més tard per a l’edició nord-americana, Playboy , Queen ,  Marie Claire  i  Elle , i fou un estret collaborador del dissenyador Yves Saint-Laurent S’especialitzà en les imatges de dones nues en blanc i negre,…