Resultats de la cerca
Es mostren 2787 resultats
derivada d’una funció en un punt

Interpretació gràfica de la derivada d’una funció (a) i de les derivades parcials d’una funció de dues variables (b); en (a), tgα = f' (a); en (b), tgα1 = ϑf/ϑx (a) i tgα2 = ϑf/ϑy (a)
© fototeca.cat
Matemàtiques
Donada una funció f: D⊂ℝ→ℝ i un punt del seu domini de definició, a ∈D, límit, si existeix del quocient [f(x) — f(a)]/(x-a) quan x tendeix a a tot mantenint-se a l’interior de D.
Quan aquest límit existeix, hom diu que la funció f és derivable en a , i el límit és notat per f´ a , df/dx a o Df a , i hom l’anomena derivada de f en el punt a Hom diu que f és derivable en un cert domini S si ho és a cada punt de S Aleshores, la funció f´ x que assigna a cada punt a ∈ S la derivada de f en a és anomenada funció derivada de f o, simplement, derivada de f Si f´ x és, al seu torn, derivable en un cert domini T , hom pot definir-n'hi la derivada, que és la derivada segona de f, f´´ x Hom procedeix consecutivament per tal de definir les derivades d’ordre…
forma social asiàtica
Sociologia
Una de les formes socials que tenen o han tingut vigència històrica, segons els estudiosos influïts per Marx.
El seu mode de producció es basa en la propietat estatal de la terra, instituïda per a efectuar treballs collectius a gran escala embassaments, canalitzacions, etc lligats a una agricultura d’irrigació artificial L’absència de propietat privada del sòl dóna una gran cohesió interna a la comunitat local, que esdevé invulnerable al pas dels anys i de les guerres L’estat dirigeix d’una manera centralitzada els grans treballs d’irrigació i concentra la major part de l’excedent, i aquesta centralització dóna lloc a l’anomenat despotisme oriental, forma social dominant a Egipte, Mesopotàmia, Pèrsia…
Centre d’Art Santa Mònica
Centre d’art contemporani dependent del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya inaugurat el 1988.
Té la seu a l’antic convent d’aquest nom situat a la Rambla de Barcelona Rehabilitat pels arquitectes Viaplana-Piñón, fou la primera infraestructura artística que s’obrí a Barcelona després de la reinstauració de la democràcia El centre s’orientà des dels inicis envers les avantguardes en art català i en tendències contemporànies internacionals Organitza exposicions tant individuals com collectives, tant d’artistes nacionals com d’internacionals, en totes les disciplines possibles El claustre allotja les exposicions principals l’Espai Vídeo i l’Espai Annex n'acullen de formats més petits A…
filosofia analítica
Filosofia
Designació d’un conjunt de tendències filosòfiques heterogènies que constitueixen —junt amb el marxisme i sovint enfront d’ell— un dels grans blocs del pensament occidental del segle XX.
Totes elles coincideixen en el rebuig de l’idealisme i de la metafísica, en l’interès per la lògica i en la utilització de l’anàlisi com a mètode per a l’estudi del llenguatge Una de les seves fonts històriques cal cercar-la a Anglaterra, amb els treballs de B Russell sobre els llenguatges formalitzats i les anàlisis de GE Moore sobre el llenguatge corrent Simultàniament, a Viena, sorgeix per l’influx de la filosofia positivista de E Mach un moviment cercle de Viena que pretén superar les mancances lògiques d’aquesta, incorporant-hi les concepcions científiques coetànies i les reflexions…
Escola Eina
Escola d’art situada en una torre post-modernista de Rubió i Bellver, entre Sarrià i Vallvidrera, a Barcelona, que començà a funcionar el curs 1966-67, sota la direcció d’Albert Ràfols Casamada.
Nascuda d’una escissió d’Elisava, pensava dedicar-se en un començament als tres tipus de disseny gràfic, industrial i interiorisme, tot basant-se en el suport teòric de la Teoria de la Forma Gestalttheorie procedent del Bauhaus Progressivament, a través de les aportacions lingüístiques, en especial procedents d’Itàlia Eco, Barilli, Spinelli, Dorfles, Colombo, Borini i altres, s’arribà als estudis semiòtics i a una preocupació viva pels llenguatges no verbals, en especial durant els cursos 1969-70, 1970-71 i 1971-72, curs en el qual s’organitzà la gran reunió internacional de Castelldefels,…
descartelització
Història
Política de descentralització i desintegració de les grans concentracions industrials (càrtel, konzern), imposada a Alemanya en acabar la Segona Guerra Mundial.
Els principis en què havia de basar-se foren establerts pels acords de la conferència de ©Potsdam 1945 Després, les normes pràctiques depengueren de la potència que dominava cada sector i, malgrat els acords de Potsdam, molt aviat hom notà discrepàncies en llur aplicació En el sector encomanat a l’URSS hom procedí a desmuntar totalment les fàbriques, que foren traslladades i muntades novament a l’URSS, en concepte de compensacions de guerra Aquests trasllats en massa acabaren el 1947, i l’actitud soviètica anà canviant a mesura que la República Democràtica Alemanya anava essent…
transformació temàtica
Música
Terme que designa el procés mitjançant el qual es modifica la fisonomia d’un tema, bàsicament alterant el seu caràcter i context.
La transformació temàtica s’ha de distingir de la variació o del desenvolupament, ja que no es tracta d’una derivació secundària d’un tema principal, amb el qual s’establiria una dependència o subordinació lògica En aquest sentit, no hi ha una preeminència, més enllà de la cronològica, entre un tema i la seva transformació, tot i que es reconeix el vincle entre els dos Així, doncs, la transformació s’erigeix en una entitat autònoma, autosuficient i amb una personalitat pròpia, aquesta última eventualment subordinada a les necessitats programàtiques de l’obra El concepte de…
Josep Ros i Artigas
Literatura catalana
Escriptor.
Durant els anys trenta, dugué a terme una gran activitat literària Com a dramaturg publicà La Simona del castell 1935 i a la “Biblioteca Teatral de les Escoles Catòliques”, El pessebre de la cegueta 1933, La filla del joglar 1934 i L’Eloi, ferrer de Figueres 1935 El 1937 aparegué Hong-Cong, 19 groc-oliva , un recull de narracions de mirada compassiva i irònica envers l’ésser humà L’any següent publicà el recull de poemes L’oreig i la branca 1938 Amb un llenguatge molt treballat i musical, típic de la poesia de l’època i especialment proper a Marià Manent —que prologà aquest llibre—, la poesia…
,
Jules Verne
Jules Verne
© Fototeca.cat
Literatura francesa
Escriptor francès.
Tot i que durant la joventut passà angúnies econòmiques a París, viatjà fins a Escòcia i Noruega Començà escrivint obres teatrals, sense gaire èxit, i llibrets d’òpera còmica Però el gènere que el consagrà fou el de la novella científica Hereu en certa manera dels ideals romàntics el capità Nemo n'és un exemple, en les seves obres reflectí un concepte moralista de la ciència i el progrés, en tant que duen l’home a la felicitat Alhora, la seva obra contribuí a despertar un interès científic en amplis sectors de públic L’èxit li arribà amb l’aparició de la novella Cinq semaines en…
Gérard Genette
Literatura francesa
Crític literari francès.
En la joventut fou membre del Partit Comunista 1948-56, que abandonà per la seva posició crítica envers l’estalinisme Graduat per l’École Normale Superieure, el 1954 ingressà per oposició a l’ensenyament públic, on exercí fins el 1963, que passà a la Sorbona com a professor ajudant Posteriorment entrà a l’École Pratique d’Hautes Études, on fou primer director d’estudis de semiòtica literària i després director de recerca fins a la jubilació 1994 Deixeble de Roland Barthes , fou un dels representants més destacats de l’anomenada “nova crítica” centrada en l’anàlisi estructural i les formes…