Resultats de la cerca
Es mostren 5379 resultats
J. N. Santaeulàlia
Literatura catalana
Nom amb què signa la seva obra l’escriptor Josep Navarro i Santaeulàlia.
Llicenciat en filologia catalana, es dedica professionalment a l’ensenyament S’inicià en poesia amb Memòria de la carn 1987, premi Miquel de Palol 1986, gènere que continuà amb els volums La llum dins l’aigua 1996, flor natural dels Jocs Florals de Barcelona i Una ombra a l’herba 1998, premi Bernat Vidal i Tomàs de Santanyí Com a narrador, s’inicià amb el recull de contes Objectes perduts 1990, i ha continuat amb les novelles Terra negra 1996, Bulbs 1999, premi Crítica Serra d’Or, L’absent 2000, Ulls d’aigua 2002, Punt mort 2005, Amb home o sense 2010, amb Astrid Magrans, La…
,
Zhang Yimou
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic xinès.
Afectat per la Revolució Cultural, el 1978 fou admès a l’escola de cinema de Pequín Graduat el 1982, pertany a la cinquena generació de cineastes d’aquell país El seu món intimista alhora que crític amb l’explotació social de la dona, s’ha revelat a Hong Gaoliang ‘Melca roja’, 1988 —Os d’Or a Berlín—, Daihao meizhoubao ‘Operació puma’, 1989, Ju Dou 1990 i Fahong Denglong gaogao ‘Les llanternes vermelles’, 1991 Posteriorment ha dirigit Qiu Ju da Guansia ‘Qiu Ju, una dona xinesa’, 1992, Houzhe ‘Viure’, 1993 —que obtingué el Gran Premi del Jurat al Festival…
Theo Angelopoulos

Theo Angelopoulos
© Berlinale
Cinematografia
Nom amb el qual és conegut el realitzador cinematogràfic grec Theodoros Angelopoulos.
Estudià dret al seu país i literatura i cinema a París De retorn a Grècia, fou crític cinematogràfic i emprengué una filmografia políticament compromesa i dotada d’un particular estil visual Acabada la dictadura dels coronels 1974, els seus films adopten en general un to allegòric, molt sovint hermètic, caracteritzat pels plans estàtics i perllongats De la seva filmografia hom pot esmentar Anaparastassi ‘Reconstrucció d’un delicte’, 1970 Meres tu’36 ‘Els dies del 36’, 1972 O Thiasos ‘La declamació’, 1975 I Kynighi ‘Els caçadors’, 1977 O Megalexandros ‘Alexandre…
Tamara Rojo
Dansa i ball
Ballarina espanyola d’origen canadenc.
Inicià els estudis a l’escola de ball de Víctor Ullate, amplià la seva formació amb Karemia Moreno, Marina Besobrasova i Anatoli Levis i es graduà al Reial Conservatori Professional de Dansa de Madrid El 1996 s’incorporà com a artista convidada a l’Scottish Ballet —on interpretà peces com ara Romeu i Julieta , La Sylphide o El llac del cignes — El 1997 ingressà a l’English National Ballet, on en set mesos es convertí en primera ballarina i suscità la unanimitat d’una crítica entusiasta L’any 2000 fou nomenada primera ballarina del Royal Ballet de Londres, i es convertí en un…
Paulo Mendes da Rocha

Museu Brasileiro da Escultura e Ecologia, obra de l’arquitecte Paulo Mendes da Rocha
© Pritzker Architecture Prize/Nelson Kon
Arquitectura
Arquitecte brasiler.
Titulat per la Universitat Presbiteriana Mackenzie de São Paulo 1954, en fou professor de la Facultat d’Arquitectura i Urbanisme des del 1961 És considerat el principal representant de l’escola paulista, juntament amb João Batista Vilanova Artigas La seva obra reivindica la vigència del projecte modern en el context brasiler La vocació social de les seves propostes recolza en la tècnica, tot generant uns espais en què l’estructura de formigó armat és el principal instrument de configuració La influència de Le Corbusier i de l’arquitectura brutalista es fa palesa en obres de…
Joan Casas i Fuster
Literatura catalana
Crític teatral, traductor i dramaturg.
Diplomat en direcció escènica per l’Institut del Teatre, on és professor Estrenà obres com El soldat i el diable 1987, El banquet 1990, Nus premi Ignasi Iglésias 1990 i premi Crítica Serra d’Or 1993, Ready-made 1992 o La ratlla dels cinquanta 2001 Ha publicat altres peces teatrals, com Al restaurant 1993, Nocturn corporal premi Ciutat d’Alcoi 1993 o L’últim dia de la creació 2001 Com a traductor ha estrenat peces de Goldoni, Čekhov, Marivaux, Dario Fo, Labiche, Hristo Boičev, Raymond Cousse, Helder Costa, Enzo Cormann, Michel Vinaver, Lionel Spycher, etc…
,
ruble
Economia
Unitat monetària principal de Rússia.
Dividit en 100 copecs El nom en rus, rubl' , del verb rubit' , ‘tallar’ li fou aplicat en néixer, el 1321, com a peça encunyada, tallada de barres d’argent Com a unitat monetària la seva circulació s’estengué per tot l’estat rus el 1535, bé que n'existien encunyacions diverses El 1704 fou dividit en 100 copecs L’emissió extraordinària que hom en féu per subvenir a les despeses de guerra en temps de Caterina II obligà a una primera reestructuració monetària, vigent en 1839-97, a la qual succeí la posada en circulació de monedes d’or i paper moneda A la…
Jaume Mercadé i Queralt
Joia de Jaume Mercadé i Queralt
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Pintura
Pintor i orfebre.
Aprengué l’ofici de joier a Barcelona, i assistí a les classes de l’Acadèmia Galí Féu la seva primera exposició individual a les Galeries Laietanes 1916 i el 1919 fou nomenat professor de joieria i orfebreria a l’Escola d’Arts i Oficis de la Mancomunitat La seva obra d’orfebre, decisiva per a la renovació d’aquest art, li valgué diploma d’honor i medalla d’argent a l’Exposition des Arts Décoratifs de París 1924, gran premi i medalla d’or a l’Exposició Internacional de Barcelona 1929, medalla d…
Robert Lewandowski

Robert Lewandowski (2022)
© FC Barcelona
Futbol
Futbolista polonès.
Davanter, s’inicià en les categories inferiors del Partyzant Leszno 1996-97 i posteriorment jugà amb l’MKS Varsovia Warsaw 1997-2004, el Delta Warsaw 2004-05, el Legia de Varsovia II 2005-06 i el Znicz Pruszków 2006-08 L’any 2008 debutà a primera divisió amb el Lech Poznań, equip amb el qual es proclamà campió de Lliga 2010 Aquest any passà a les files del Borussia Dortmund, amb el qual aconseguí dos Bundesliga 2011, 2012 El 2014 fitxà pel Bayern de Munic, equip amb el qual guanyà vuit Bundesliga 2015, 2016, 2017, 2018, 2019, 2020, 2021, 2022, un Lliga de Campions de la UEFA 2020, una …
Vicent Ventura i Beltran
Periodisme
Política
Literatura catalana
Periodista, assagista i polític.
Vida i obra Falangista, cap al 1949 començà a collaborar a Levante i Jornada , diaris aleshores del Movimiento a València Ben aviat, però, influït per Dionisio Ridruejo, abandonà la Falange i l’any 1962 participà en el Congrés del Moviment Europeu celebrat a Múnic Per la seva participació en aquell encontre —batejat pel règim franquista com a Contubernio de Munich —s’exilià a París un any De retorn a l’Estat espanyol fou desterrat alguns mesos i detingut diverses vegades Fundà el gabinet d’estudis econòmics Sigma 1970 Fou membre del Partit Socialista Valencià, collaborà en la…
,