Resultats de la cerca
Es mostren 6013 resultats
pueltxe
Etnologia
Individu d’un poble indígena de l’Amèrica del Sud, de raça pàmpida, que vivia a les pampes de l’actual República Argentina.
Fins al s XVIII els pueltxes parlaven la llengua het, però després adoptaren la llengua araucana Quan conegueren el cavall, introduït a la pampa pels castellans, llur vida de caçadors nòmades s’enriquí moltíssim, car pogueren caçar tot cavalcant, i amb l’ajut de les boleadoras , els ràpids animals de la Pampa, els estruços i els guanacs Les persecucions a què els sotmeteren primer els castellans i després els argentins els obligaren a anar cap al S Actualment només en resten uns cinc-cents individus, que viuen a la regió al S del Río Negro
kharja
Literatura
Nom que rep la darrera estrofa de la moaixakha
.
Les kharges, escrites en llengua vulgar romànica o àrab, constitueixen la primera manifestació poètica romànica de la península Ibèrica, anterior i relacionada amb els villancicos castellans i amb les cantigas d’amigo galaicoportugueses El seu tema, habitualment amorós, és posat en boca d’una dona que es lamenta de l’absència o el desdeny de l’estimat El 1948 SMStern descobrí i publicà les primeres vint kharges mossàrabs i ratificà, així, la teoria del poeta egipci Ibn Sanā’ al-Mulk 1155-1211 segons la qual les kharges eren escrites en llengua vulgar
Elias Lönnrot
Literatura finlandesa
Escriptor finlandès.
Metge rural, féu reculls de poesia oral el cicle del Kalevala 1835 i Kanteletar 1840, collecció de poesies populars Publicà el primer periòdic en finès, “Mehiläinen” ‘L’abella’ Fou professor de llengua i literatura finlandeses a Hèlsinki, i publicà un diccionari finlandès-suec 1866-80 Escriví Suomen Kansan sananlask ‘Proverbis del poble finès’, 1842, Suomen kansan arvoituksia 'Endevinalles del poble finès’, 1884, Suomen kansan muinaisia loitsurunoja ‘Antics cants màgics del poble finès’, 1880 Amb la seva tasca contribuí a desvetllar la consciència nacional del seu poble i a…
Joan Baptista Blazy
Cristianisme
Literatura catalana
Assagista i traductor.
Fou sacerdot i es destacà com a conreador de la llengua catalana, en la qual predicà a la catedral de Perpinyà Feu conèixer, sobretot per mitjà de la Revue de l’Université Catholique de Lille , les obres de Ramon Llull i de Jacint Verdaguer, del qual traduí al francès en prosa Canigó 1908, Flors de Maria , Al Cel i Idillis i cants místics Participà en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana i collaborà amb més de dues mil fitxes lexicogràfiques en el diccionari emprès per Antoni M Alcover
,
Pietro Bembo
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Humanista italià.
Fou secretari del papa Lleó X i nomenat cardenal per Pau III el 1539 Llatinista ciceronià, historiador de Venècia — Rerum venetarum historiarum libri XII 1552— i poeta petrarquista i neoplatònic — Gli Asolani 1505, Rime 1530—, es destacà com a filòleg amb Prose della volgar lingua 1525, on defensà el florentí com a llengua literària, fonamentant-se no pas en la llengua parlada, molt dividida aleshores, sinó en les obres d’autors com Petrarca i Boccaccio, per tal d’assolir en l’italià la perfecció lingüística del llatí de Ciceró i de Virgili
Josep Galan i Castany
Literatura catalana
Narrador, lingüista i animador cultural.
Llicenciat en filologia hispànica i mestre a Santa Margarida de Montbui, és autor de la novella breu ambientada a Fraga Mort a l’Almodí 1983 Com a estudiós de la llengua i la cultura popular de Fraga publicà els opuscles Estudis lèxics de la parla de Fraga I 1985 i II i III 1987, i les monografies Refranyer fragatí 1987, Les cançons de la nostra gent 1993, Estudi descriptiu de la llengua de Fraga 1995, Lèxic esmorteït de la parla de Fraga 1997 i Modismes i frases fetes de la parla de Fraga 2003
Camil Chabaneau
Literatura catalana
Romanista occità.
S’implicà en la institucionalització del felibrisme en fou majoral Autor d’una Grammaire limousine 1876, des del 1878 fou professor de llengües romàniques a la universitat de Montpeller Publicà, entre altres obres, Poésies inédites des troubadours du Périgord 1885, Biogra-phies des troubadors 1885 i La langue et la littérature du Limousin 1892 Discutí, alineant-se amb Julià Bernat Alart, enfront de Paul Meyer i Manuel Milà i Fontanals, entorn de la llengua de l’autor del Blandin de Cornualha , i, amb el darrer, sobre el significat estricte de llengua llemosina
Cadascú parla a la seva manera
Què vol dir que “tothom parla a la seva manera” Parlar vol dir en primer lloc parlar amb algú Amb algú que entengui les paraules i les frases que li adrecem, i amb qui, doncs, tenim en comú la llengua o almenys algunes parts d’una llengua comuna que fem servir de vehicle d’intercomunicació Pensem per exemple en un cas de comunicació entre ciutadans de països diferents, com pot passar entre turistes i natius d’un lloc Quan som a l’estranger, en un país amb una llengua molt diferent de la nostra, no s’exclou que es pugui establir una comunicació més o menys rudimentària, gràcies més que més al…
lexicografia
Lingüística i sociolingüística
Art de compondre lèxics o diccionaris.
L’inventari del lèxic català s’inicià a l’edat mitjana, amb els glossaris de mots llatins Deixant de banda els rimaris, el primer diccionari lexicogràfic és el Liber elegantiarum , de Joan Esteve 1489, i també tenen la finalitat d’ensenyar el llatí quasi totes les obres lexicals publicades fins al s XIX Es destaquen per llur interès lexicogràfic les adaptacions del diccionari de Nebrija a partir de la de Gabriel Busa, 1507 i el Vocabulario del humanista , de Llorenç Palmireno 1569, castellà, però que conté força mots catalans, així com el Thesaurus puerilis 1575, d’Onofre Pau, que se n'…
Antoni Ferrando i Francès

Antoni Ferrando i Francès
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Filòleg.
Doctor en filosofia i lletres 1976 per la Universitat de València, on el 1983 fou nomenat catedràtic de filologia catalana, amplià estudis a la Gran Bretanya i als Estats Units d’Amèrica Director de l’ Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana 1983-86 i 1992-2001, des del 1982 està al capdavant de la collecció “Biblioteca Sanchis Guarner” d’aquesta mateixa institució, i els anys 1986-2002 dirigí Caplletra Revista internacional de filologia És membre numerari de la Secció Filològica de l’ Institut d’Estudis Catalans 1985 i de la junta de govern de l’ Associació Internacional de…
,