Resultats de la cerca

Situació Aspecte que ofereix l’exterior de l’església des del costat nord-oriental F Junyent-A Mazcuñan Petita capella situada a la banda nord-oriental del terme, a mig camí entre les poblacions de Santa Maria d’Oló i l’Estany, prop de l’antic camí ral que les unia i a frec del mas Sant Miquel, actualment deshabitat Long 2°04’04” - Lat 41°52’25” L’accés a la capella cal fer-lo per una pista que s’origina a Santa Maria d’Oló i que, avançant primerament cap a migjorn i després cap a llevant, i bo i passant pel mas Turiges, mena a la capella, la qual es fa trobadissa prop del serrat…

Situació Vista exterior de la capçalera amb l’absis de murs llisos, decorada la part superior amb arcuacions cegues, separades en grups de tres per bandes llombardes F Junyent-A Mazcuñan Capella situada prop del mas Farrell, casal fortificat que es dreça a la banda occidental del terme, just on el municipi s’allargassa vers ponent mitjançant un apèndix, que gairebé arriba a tocar la població del Pont de Vilomara i que contacta amb el termenal de Manresa Long 1°55’29” - Lat 41°41’05” Del Pont de Vilomara surt una pista que, avançant en direcció sud-est i seguint, aigües amunt, la riera de…

Situació Façana de ponent de l’església, amb la porta molt descentrada segurament a causa del desnivell del sòl ECSA-M Cirera L’església parroquial de la Mare de Déu del Remei es troba a la part més meridional del nucli antic del poble d’Ossó de Sió, el qual és situat al cim d’un turó, al marge dret del riu Sió Mapa 34-14 361 Situació 31TCG471244 Per a arribar-hi des de Cervera, cal seguir la carretera L-303 que mena a Agramunt, i poc després de Bellver de Sió s’ha d’agafar un trencall a mà dreta que en uns 500 metres porta directament al nucli antic d’Ossó de Sió, on hi ha l’església JNB…

Situació Vista exterior de l’església des del costat sud-occidental Hom pot veure al mur de migjorn la porta d’entrada J Vigué L’església de Sant Esteve es troba a la parròquia de Sant Julià de Lòria, al sud-oest del terme, al sector de la dreta de la Valira El lloc, situat a 1 425 m d’altitud, era un antic llogaret conegut amb el nom d’Alins Avui només en resta una casa i l’església Es troba al límit fronterer d’Andorra amb l’Alt Urgell i a molt poca distància del poble d’Arduix Situació x 1°27′00” — y 42°26′30” Per a arribar-hi, cal agafar a Sant Julià de Lòria la carretera que puja a…

Situació Part del mur de migdia, amb la porta d’entrada d’arc de mig punt, avui aparedada ECSA - J Ponsich L’antiga església parroquial de Nils, avui completament desafectada, s’ha convertit en una dependència d’un habitatge particular Nils es troba a llevant de Pontellà, arran de la Canta-rana Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 37’ 45,6” N - Long 2° 50’ 49,2” E S’arriba a Nils des de Pontellà per la carretera D-23 PP Història El vilar de Nils villa Asinilos és esmentat el 930 en el testament del prevere Ànsila, el qual donava a Santa Eulàlia d’Elna l’alou que hi tenia L’església d…

Amb l’esfondrament de l’imperi almohade, Muḥammad ibn Našr s’independitzà 1231 a Arjona Després de diverses annexions, entrà 1235 a Granada i la convertí 1238 en capital d’un territori que s’estenia des de Tarifa a Almeria Aquest regne, sota la dinastia nassarita, aconseguí de mantenir-se dos segles i mig gràcies a les seves característiques geogràfiques i a l’hàbil política diplomàtica dels governants fou vassall de Castella-Lleó, aliat sovint amb els benimerins contra els castellans i àdhuc amb els catalans tractat entre Muḥammad II i Jaume II, el 1302 Tant la debilitat interna…

Els cromosomes sintètics són lineals, contenen telòmers als extrems i un centròmer al mig, cosa que els permet replicar-se com si fossin cromosomes propis de la cèllula eucariota Els cromosomes sintètics s’introdueixen en cèllules de llevat perquè aquestes els repliquin juntament amb els seus propis cromosomes, per la qual cosa també es coneixen com a cromosomes sintètics de llevat YAC, de l’anglès yeast artificial chromosome També contenen marcadors de selecció per a conèixer en quines cèllules de llevat són presents Permeten transportar més d’un milió de parells de bases d’ADN…

Els jívaros es divideixen en quatre tribus i en diverses subtribus, que habiten aïllades les unes de les altres al mig de la selva Són agricultors i caçadors i construeixen grans cases comunals — jivaría —, on habiten unes quantes famílies Els diversos grups mantenen una forta rivalitat, que determina lluites ferotges Quan un guerrer mata un enemic, li talla el cap i el sotmet a una sèrie de manipulacions el cou amb herbes, l’asseca sobre un foc fumejant fins que és reduït a la mida d’una taronja Aquest trofeu, anomenat chancha , és el tresor més apreciat per un guerrer jívaro ,…

No és moneda de la ciutat que no hi té cap intervenció, sinó moneda reial de necessitat, encunyada a la seca muntada a la Força Vella per Pere de Rocabertí, que tenia la ciutat per Joan II i la defensava del setge a què estava sotmesa El rocabertí es devaluà progressivament passà a valer 2/3 de diner i, el 1467, Joan II li hagué d’admetre un valor de mig diner o malla El 1481, per autorització reial, la ciutat de Girona els reencunyà en menuts locals i el mateix féu Sant Feliu de Guíxols el 1484 Els menuts locals corregueren amb valor d’un diner, cosa que indica la revaloració de…

Els prefixos poden ésser adverbis o preposicions de la mateixa llengua, partícules heretades de formes llatines o gregues o bé, encara, elements grecs usats sobretot en la formació culta de neologismes Els prefixos catalans que contribueixen a la formació de mots són a, an, ante, anti, arxi-, avant, ben, bes, bi, bis, circum, con co, col, com, cor, contra, des, dis, entre, es, ex-, extra, fora, in i, il, im, ir, infra, inter, intra, mal, menys, mig, no-, per, post pos, pre-, pro, prop, pseudo-, quasi-, re, semi, sobre, sota, sots-, sub, super, supra, trans tras, ultra, vice- I…