Resultats de la cerca

Es tracta d’una fortificació ben documentada i que no té una localització precisa Aquesta fortalesa devia ser una de les més importants de les valls que davallen del Cantó cap al Segre, que van acabar adoptant el seu nom El 1159 fou donat per Ermengol VII al bisbe d’Urgell, igualment com el d’Agudes El 1203 aquesta fortalesa fou objecte d’un pacte entre Ermengol VIII i Arnau de Castellbò, mitjançant el qual aquest es comprometia a no casar la seva filla amb Roger Bernat de Foix, posant la Roca d’Aguilar i el castell de Castellbò com a garantia Malgrat els pactes, el matrimoni es…

Els primers esments del lloc de Montenartró daten del 1034 i el 1060, en què se cita com a límit dels termes de Santa Eulàlia, Sant Julià, Sant Martí i Sant Pere, de Romadriu El lloc formava part del vescomtat de Vilamur La parròquia de Montenatró, Montano Hortone , és esmentada en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell En les dècimes papals del 1279 apareix com a cap del deganat de Montenartró, que en aquesta relació sols inclou la parròquia d’Estac Gràcies a la visita realitzada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona als diferents deganats del bisbat d’Urgell, entre els anys 1314 i…

Els castells de Colomers i Serret i la vila de Romadriu foren separades dels dominis vescomtals l’any 1034 per Isarn i la seva muller Quíxol per dotar llur filla Ermengarda, muller d’Arnau Dacó L’any 1060 Arnau Dacó llegà el patrimoni als seus fills Ramon, Tedball i Guillem Aquest darrer, que havia esdevingut ardiaca de l’església d’Urgell i posteriorment bisbe electe, féu donació els anys 1087 i 1093 dels castells de Romadriu, Castellarnau, Colomers i Serret, entre d’altres, a Santa Maria de la Seu i a la seva canònica La seva mort obrí una etapa de relacions conflictives entre…

L’església parroquial de la Sentiu apareix documentada a la segona meitat del segle XII concretament en una carta enviada pel papa Alexandre III des de Montpeller, el 13 d’agost de 1165, per la qual encarregà a Hug de Cervelló, arquebisbe de Tarragona, que obligués l’ardiaca Arnau a restituir, abans de trenta dies, la meitat de les primícies de l’ ecclesie de Sentiz , sostretes per aquest contra justícia, i reclamades per Guillem, prior de la Seu d’Urgell Poc després, el 1180, el mateix prior Guillem, amb el beneplàcit del bisbe Arnau de Preixens, donà a Guillem Ponç l’església…

Molt a prop del puig de Privàlloc conquerit a la darreria del segle XI pel comte Ermengol IV d’Urgell—fou fundada, abans de l’any 1166 i pel comte Ermengol VII d’Urgell, la Villam Novam de Privadano , que correspon a l’actual poble de Vilanova de les Avellanes o de la Sal L’existència d’una carta de poblament, que no s’ha conservat, s’infereix de l’acta fundacional del monestir de Bellpuig de les Avellanes, instituït pels comtes d’Urgell Ermengol VII i Dolça el 1166 en aquest document, entre moltes altres donacions, els esmentats comtes i fundadors del…

Del castell d’Aiguatèbia, documentat per primera vegada vers el 1200 i que la tradició local situa sobre un petit promontori a la part meridional del poble d’Aiguatèbia, no resta res de visible Fou probablement destruït, com tot el poble, per les tropes franceses el 1673 Des del segle X, Aiguatèbia Aqua Tepida , 958 era una possessió dels vescomtes de Conflent, la funció dels quals ja gairebé havia esdevingut hereditària Bernat, vescomte de Conflent, germà del bisbe Salla d’Urgell, llegà la totalitat del seu alou d’Aiguatèbia, pel desembre del 1002, a les seves filles, i en cedí…

L’antic lloc de l’Ofegat, amb les restes del castell i de l’església, és situat dalt d’un petit turó al sud-est del poble d’Altet Al segle XII l’església de Sant Miquel de l’Ofegat consta com a parròquia del bisbat d’Urgell L’any 1121, la canònica de Santa Maria de Solsona posseïa terres i vinyes dins el terme de l’Ofegat i, de fet, l’església va passar a dependre d’aquesta així, en la butlla de confirmació de béns que el papa Eugeni III concedí a la canònica solsonina, de l’any 1151, hi consta com a propietat seva l’església de l’Ofegat També és consignada com a possessió de l’…

El poble de Gra, al sud-est de Florejacs, té l’origen en un castell documentat des del segle XI, del qual no ha pervingut cap vestigi L’indret és documentat per primera vegada el 1031, any en què el bisbe Ermengol d’Urgell llegà un alou que tenia a Torrefeta, el qual limitava a ponent amb el terme de Graza Des del 1040, en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, consta l’existència del castell de Gra, pertanyent a la canònica urgellesa, considerat part del terme més ampli del castellde Guissona, al comtat d’Urgell A l’inici del segle XII…

A llevant de Florejacs, vers Guissona, hi ha la partida de Valltallada o Vantalada, que té els seus orígens en un castell homònim, del qual ara ja no es conseva cap vestigi El lloc de Valltallada és esmentat per primera vegada en un judici celebrat a Guissona l’any 1024, pel qual el bisbe Ermengol d’Urgell reclamà a Guillem de Lavansa les terres del terme de Guissona que li havia usurpat injustament en la delimitació del terme de Guissona s’indica que a tramuntana afrontava, entre altres indrets, amb vallis Dalada Pocs anys després ja apareix en la documentació el castell de l’…

No es tenen gaires notícies sobre el castell del Canós No se n’ha trobat cap esment fins el 1120, en què Guillem Pere i la seva muller Sicarda donaren a Santa Maria de la Seu d’Urgell el castell de Cannons o Cannos , situat al comtat d’Urgell, a l’apèndix de Sant Donat de Sedó, amb el pacte que el retindrien mentre visquessin ells i el seu fill al servei de la canònica d’Urgell Entre els nobles signataris de la carta de poblament d’Agramunt de l’any 1163, hi figuren Arnau i Martí del Canós, potser relacionats amb el terme En el testament sacramental de…