Resultats de la cerca

Situació Els pocs vestigis d’aquest castell, o torre, de Sallent de Castellbò es troben al cim d’una penya, part damunt de la població ECSA – A Villaró Es troba al cap del poble de Sallent, a la vall de Castellbò Mapa 34–10215 Situació 31TGC671966 S’arriba a Sallent —un poble abandonat— per la pista que des d’Aravell s’enfila cap a la muntanya El castell es troba a la part alta del poble, damunt la casa més gran, cal Cadena Història El castell de Sallent apareix sovint a la documentació com un dels punts forts més importants que posseïa Arnau de Castellbò el 1206 s’hi reservà la…

El primer esment de la vall de Spot data del 1066, en el document de convinença entre els comtes Artau I i Ramon V Posteriorment, l’any 1094 Artau II rebé de Ramon V la vall d’Espot Anteriorment, però, l’any 1082, el comte Artau I donà al monestir de Gerri un capmàs a Espot Possiblement aquest mas és el mateix que l’any 1203 l’abat Hug de Gerri cedí a Ramon de Castellvell i al seu germà, que apareix com a possessió de la cambreria de Gerri, vers l’any 1338, i que el 1344 l’abat de Gerri arrendava al prior L’any 1304, Bernat de Comenge, germà del comte Arnau Roger I, va fer…

El lloc de Vilanova era situat al pla de Corts, i actualment ha desaparegut totalment, encara que l’any 1860 el topònim designava una simple casa Les primeres notícies del lloc de Vilanova daten d’abans de l’any 1070, en què en la convinença entre el comte Artau I i l’abat Arnau sobre l’establiment del castell de Peramea, s’hi inclou el delme dels homes de Vilanova El 1121, el lloc de Vilanova apareix com a límit del castell de Peramea L’any 1137, els comtes Artau III i Agnès restitueixen al monestir de Gerri la parròquia de Peramea, amb les seves viles, entre les quals hi ha…

La capella de Sant Gervasi i Sant Protasi surt esmentada per primera vegada com a sufragània de l’església de la Doma en la donació d’aquesta feta pel bisbe Arnau Ermengol i els canonges de la seu de Barcelona al prior Guillem de Santa Maria de l’Estany, el 1189 Segons J Mauri, en època de pluges era difícil l’accés a la Doma per la riera del Congost i per això era necessària una altra església amb serveis parroquials al costat de llevant de la riera, la qual sembla que inicialment només tenia sota la seva jurisdicció les cases de la riba esquerra No hi ha gaire documentació de…

Església parroquial de Corçà, poble situat a uns 5 km a ponent de la vila d’Àger La parròquia de Corçà, dedicada primitivament a santa Maria, estigué sotmesa a Sant Pere d’Àger des del segle XI fins al segle XIX La primera referència del lloc de Corçà apareix en l’acta de consagració de Sant Salvador d’Àger, que data del 1048 En l’acta d’investidura de Guillem Ramon, jutge ausonenc, com a abat de l’abadia d’Àger, del 1057, Arnau Mir de Tost i Arsenda li concediren, a més de la dominicatura del castell de Corçà i altres drets, la quarta part de la parròquia de Corçà i l’església…

Una de les primeres mencions documentals de Sant Sadurní, al terme de Gerb, figura en una escriptura de l’any 1082, per la qual el comte Ermengol IV d’Urgell donà a Mir Arnau tot un seguit d’alous i altres béns immobles situats dins la demarcació castral de Gerb una d’aquestes donacions, en concret una almúnia situada a la riba del Segre, confrontava segons el document, “ de una part in alod de Sancti Saturnini ” Amb posterioritat, el mateix comte feia donació al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles l’any 1091 d’un lloc sota l’edificació més alta del castell de Gerb perquè l’abat…

Aquest antic poblat i castell del terme d’Àger es trobava situat segurament prop del lloc on ara hi ha l’ermita de Santa Maria de Colobor i el casal adjunt, al Montsec d’Ares Des del segle XII, a Colobor es documenta una fortalesa i àdhuc un petit vilatge, que desaparegué arran de la pesta negra del segle XIV La primera referència concreta sobre el lloc apareix en l’acta de consagració de l’església de Sant Nicolau d’Àger del 1101 Gerbert Oseta donà una terra a la dita església propera al camí de Colobor El 1110 s’efectuà la venda d’una casa al llogaret de Colobor per un tal Senfred,…

L’actual església del fossar de Vilobí, ara en desús, és una obra del segle XVII, modificada al segle XVIII, però d’origen molt antic L’indret de Vallformosa, al Penedès, potser és documentat ja l’any 977, quan es va reconèixer als habitants del lloc les seves propietats Alguns autors creuen, això no obstant, que l’instrument esmentat fa referència a Vallformosa del Bages, municipi de Rajadell El primer document trobat fins ara que anomena l’església és de l’any 1087, en què Bonfill Odefind donà a Santa Maria de Solsona una peça de terra situada al comtat de Barcelona, al castell de Sant…

Aquest castell completament desaparegut, era situat al poble de Sant Vicenç de Calders, ara del terme del Vendrell, a la part més enlairada Moltes de les cases del poble són bastides amb les pedres del castell, el qual es degué arruïnar completament al principi del segle XVIII El terme de Sant Vicenç de Calders fou domini del monestir de Sant Cugat del Vallès des del primer moment de la repoblació d’aquest territori al segle X El castell de Sant Vicenç de Calders, diferent del castell de Calders, no apareix documentat fins al segle XI El 1047 l’abat de Sant Cugat va establir unes terres ermes…

Antiga parròquia, avui desapareguda, situada a l’actual despoblat de Sagramorta, prop del torrent del coll del Pal, dit també de Sagramorta, que és afluent del riu d’Alp L’esment més antic d’aquesta església cal cercar-lo en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, document pretesament redactat el 819, però que en realitat fou confegit vers la segona meitat del segle X Dues notícies del 1282 es refereixen a aquesta parròquia Aquell any, Ermengol d’Alp i la seva muller van vendre a Arnau Veciat dues terceres parts i a Jaume Coc la tercera part restant de la vila de Sagramorta amb…