Resultats de la cerca

Emet en FM, en la freqüència de 100,8 MHz Començà les emissions el 13 de desembre de 1976 després d’un mes de proves Fou la primera emissora, després de la Guerra Civil de 1936-39, que emeté únicament en català Des dels seus inicis participa activament en tots els esdeveniments polítics, socials, culturals i esportius de Catalunya i també de la resta de Països Catalans El 2002 rebé la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona Al principi del 2006, arran d’una reestructuració de RTVE i adduint baixes audiències, el govern espanyol anuncià el seu tancament, però les protestes a què…

Feu estudis musicals primer amb el seu pare  Joan Sabater i Roca Vilassar de Mar, Maresme, 1849 - , 1904 i després a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on estudià violoncel amb Josep Solé, piano amb Joan B Pellicer i harmonia amb Enric Morera El 1901 fou nomenat professor de piano de l’esmentada escola, on romangué durant dotze anys També fou concertista de piano, amb actuacions per l’Estat espanyol i l’estranger i collaboracions en concerts de música de cambra Aviat es dedicà a la direcció d’òpera El 1913 dirigí per primera vegada al Liceu de Barcelona, i durant més de…

Fundat el 1890, inicialment fou dirigit per Lluís Burés i prengué el nom d’Acadèmia de Gimnàstica Acrobàtica i Higiènica Tingué la seu al carrer de l’Arc del Teatre, es traslladà al carrer de Fontanella i més endavant, al carrer de Balmes El 1894 fou adquirit per Artur Santanach, que canvià el nom Practicava esports com la gimnàstica, l’atletisme, la lluita, la natació o el frontó, organitzava excursions a peu i en rem, i participava en festivals de gimnàstica higiènica El 1900 s’adherí a la Federació Gimnàstica Espanyola El 1899, creà l’equip de futbol conegut com Societat Deportiva…

Extrem anomenat Papa Dribling per la seva facilitat en el driblatge, començà en el juvenil de la seva població, després jugà en el Reus i a continuació jugà dues temporades al RCD Espanyol 1942-44 En la seva primera campanya anotà 22 gols a la Lliga, xifra només igualada per Rafa Marañón en l’equip blanc-i-blau Disputà 44 partits de Lliga amb l’Espanyol, en els quals marcà 34 gols Seguidament fitxà per l’Atlético de Madrid, amb el qual jugà onze temporades, fins a la temporada 1954-55, que es retirà Amb els matalassers guanyà dues Lligues 1950, 1951 i una Copa Eva…

Jugant en la posició de rematadora, des del 1964 jugà al Club Medina, amb el qual guanyà disset títols, entre els quals cinc Lligues 1967-70, 1974 El 1976, seguí al mateix club quan aquest passà a anomenar-se Cornellà Referent en el voleibol femení espanyol, fou internacional per Espanya, el 1970 fou premiada per la federació espanyola, el 1972 fou candidata a la millor esportista de l’any en la categoria de voleibol femení i el 1975 rebé la insígnia d’or com a millor jugadora de la temporada, juntament amb Soledad Varela, també del Medina Ja retirada, el 1984 entrà a formar part…

Entre els anys 1942 i 1966 formà part de la junta directiva del RCD Espanyol, del qual fou màxim responsable de la secció d’hoquei durant quatre anys Durant nou anys fou tresorer a la Federació Espanyola d’Hoquei i Patinatge i impulsà, juntament amb Joan Antoni Samaranch, el canvi del disc per la bola amb què es juga actualment Des del 1954 fou vicepresident de la Federació Espanyola de Patinatge, creada aquell mateix any com a escissió de la Federació d’Hoquei També en fou el president 1968-72 D’altra banda, formà part del comitè organitzador dels Jocs Mediterranis celebrats a…

Conegut com Llebrer de Caudete , desenvolupà el seu potencial a Barcelona En els campionats de Catalunya conquerí tres títols en la prova de 5000 m i tres més en la de 10000 m Guanyà els 5000 m i els 10000 m en quatre Campionats d’Espanya 1953-56 Superà quatre vegades el rècord espanyol dels 10000 m, dues el dels 5000 m i una el dels 3000 m Participà en dos campionats europeus 1954, 1958 i fou el primer espanyol finalista i el primer a baixar dels 30 min en els 10000 m l’any 1958 Guanyà cinc títols espanyols de cros i cinc més de Catalunya 1954, 1955, 1957, 1958,…

A partir de la fi de la Segona Guerra Mundial, el 1945, alguns dels sectors més sensibilitzats de la societat catalana van assajar d’intervenir en el tipus de participació que l’estat espanyol havia de tenir en les noves organitzacions econòmiques i polítiques internacionals El mateix 1945 van contribuir a fer que la dictadura espanyola no fos admesa a l’ONU El 1959 van intervenir en el sentit que l’estat espanyol s’integrés a l’OECE, creada el 1948 El 1986 van aconseguir que el “no” guanyés a Catalunya en el referèndum sobre l’entrada de l’estat espanyol…

A l’exèrcit espanyol es manté aquesta condició fins a la jura de bandera, moment en què el recluta passa a ésser soldat

En el dret vigent a l’Estat espanyol únicament pot ésser imposada per sentència com a pena principal o accessòria a d’altres