Resultats de la cerca

Situació i presentació El municipi de Bot, d’una extensió de 34,94 km 2 , és situat a ponent del cap comarcal Limita al NE amb Gandesa, al SE amb Prat de Comte, al SW amb Horta de Sant Joan, a l’W amb Caseres i al N amb Batea i part del terme de la capital comarcal Es troba entre els darrers contraforts occidentals de la serra de Pàndols inclosa dins el PEIN Serres de Pàndols-Cavalls, els de llevant de la serra de Volendins, que a Bot en diuen de Malandins, i la Molleta, i els orientals de la serra dels Pesells, a ponent, al límit amb el municipi de Caseres A tramuntana, el terme és…

Situació i presentació El terme de les Borges del Camp, de 8,23 km 2 , és voltat pels de Botarell SW, Riudecols puntualment a l’W, Alforja NW, Maspujols NE i Riudoms SE Situat al peu dels contraforts de la Mussara, al S de Rocabruna 541 m, el terme és relativament pla, travessat per diversos barrancs d’escassa entitat, com els de Carrassola i del Xampany, i la riera d’Alforja El municipi comprèn la vila de les Borges del Camp, que n'és el cap, i alguna urbanització, com l’anomenada Aires del Camp El terme queda comunicat per la carretera N-420, de Reus a Falset, que passa pel sector sud i de…

Situació i presentació El terme municipal de Bàscara, de 17,52 km 2 , a l’extrem meridional de la comarca, s’estén a la dreta del Fluvià, en un terreny accidentat lleument per les serres que limiten per ponent la plana empordanesa i que marquen l’interfluvi entre el Fluvià i el Ter els Terraprims occidentals Efectivament, les aigües del sector meridional la capçalera de la riera de Cinyana i altres van a parar a aquest riu, mentre que diversos torrents del sector septentrional desaigüen al Fluvià, que marca el límit septentrional del terme Comprèn la vila de Bàscara, cap de…

A l’hora d’exposar les línies fonamentals del desenvolupament econòmic de les àrees rurals convé diferenciar dues èpoques En un primer moment, aproximadament fins el 950, aquest desenvolupament es va manifestar, sobretot, de forma quantitativa, és a dir, amb l’extensió de les superfícies conreades i una multiplicació dels homes En una segona època, des del 950 al 1050, aproximadament, aquest es manifestà sobretot sota un aspecte qualitatiu es va produir una diversificació de les espècies cultivades, un desenvolupament de les tècniques de conreu, un perfeccionament de l’instrumental agrícola…

Situació i presentació El terme municipal de Pira té forma de triangle invertit Limita amb Solivella al N, amb Blancafort al NW, amb Montblanc a l’W i al S i amb Barberà a l’E i al NE És situat a la part central de la comarca, a la dreta del riu d’Anguera, que travessa el terme engorjat i forma en una bona part el seu límit oriental Relativament pla per la banda de migdia, és més accidentat pel N a causa dels últims contraforts de la serra del Tallat 515 m a Roques Blanques Provinents del N, del terme de Solivella, travessen dos barrancs el del Xano i el del Molí, que prenen la direcció SW i…

Situació i presentació El terme municipal de Bellaguarda dit anteriorment la Pobla o Pobleta de Bellaguarda, la Pobla o Pobleta de la Granadella, de 17,14 km 2 , que el 1937 es canvià el nom per l’actual, és situat al sector meridional de la comarca, al límit amb el Priorat i la Ribera d’Ebre Limita amb els termes garriguencs dels Torms N, Juncosa NE i la Granadella NW, i amb els de Margalef Priorat i Flix Ribera d’Ebre a migdia Bellaguarda és l’únic nucli de població del municipi El nom antic de Bellaguarda pot referir-se a alguna torre de vigilància, que dominava el territori És situat als…

Situació i presentació És situat a l’extrem oriental de la comarca del Pla d’Urgell, en contacte amb l’Urgell, del que formà part fins el 1988 Aquest municipi limita amb els de Vilanova de Bellpuig S, Golmés SW, Vila-sana W, Ivars d’Urgell N i amb Bellpuig E, aquest darrer de l’Urgell El Riu Corb transcorre pel sector de migdia del terme, en direcció E-W, entre la via del ferrocarril i la carretera El 30% de la terra és prima, amb zones endorreiques i depressions fondes i estretes vers el N, on antigament hi hagué llacunes, avui convertides en graveres clot del Pequeny per això el sòl té poca…

Situació Un fragment de mur, el qual encara deixa veure amb nitidesa l’aparell, força elemental M Anglada Es troba dalt un petit pujol, proper a la muntanya, i és accessible des del mas Subiranes De fet hom l’anomena també castell de Subiranes El castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 48,4 —y 49,7 31 tdg 484497 S’hi pot arribar per una pista que surt del punt quilomètric 4,300 de la carretera BV-5207 Amb un recorregut de 4 km, després d’haver passat el mas Sobiranes es trobarà el Turó al cim del qual hi ha les…

Situació Aspecte que ofereix l’absis de l'església de Sant Amanç, molt malmés, vist des del costat de llevant F Junyent-A Mazcuñan L’església romànica de Sant Amanç, actualment adossada a una capella moderna, encara es manté dempeus vora el mas Viladés, situat a la riba esquerra de la riera de Rajadell i a frec del camí que mena a Aguilar, a la banda nord-occidental del terme Long 1°40’39” - Lat 41°44’05” Hom hi va per la carretera de Manresa a Calaf Poc després del quilòmetre 8, cal desviar-se a l’esquerra per tal d’emprendre la carretera que mena a Rajadell Un cop passada l’…

Situació Vista del conjunt de la torre des del costat sud-occidental A desgrat de les modificacions sofertes, aquesta construcció encara presenta un bonic aparell F Junyent-A Mazcuñan Aquesta guàrdia, conjuntament amb el mas al qual és adossada, es dreça en un indret planer i conreat que hom anomena Pla de Fals, prop del raval de les Oliveres, el qual s’estén a la banda meridional del terme a frec del territori de Rajadell Long 1°43’34” — Lat 41°44’46” Hom hi pot anar seguint la carretera que amb origen a Manresa mena a Calaf En arribar, però, al Molí de Boixeda, cal desviar-se a mà esquerra…