Resultats de la cerca
Es mostren 2596 resultats
Castell de las Albas (Felhuns)
Situació Torre mestra d’aquesta fortalesa, de base lleugerament rectangular, situada al cim d’una gran roca ECSA - A Roura Castell situat sobre un serrat que s’alça a la confluència de la Matassa amb l’Adasig Tot i ésser bastit al cim d’una roca prominent, és situat al fons de la vall, a molt poca distància del curs dels dos rius Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 45′12″ N - Long 2° 29′47″ E Anant cap a la masia de Las Albas, prop de l’encreuament de les carreteres que venen d’Ancinhan, Pesilhan de Conflent i Lo Vivièr, abans de passar la Matassa, surt un camí carreter L’hem de seguir uns metres…
Sant Pere de Falgars d’en Bas (la Vall d’en Bas)
Art romànic
Situació Interior de l’església amb la capçalera E Pablo L’església de Sant Pere de Falgars, situada en un dels llocs més pintorescs del Cabrerès, centra el petit veïnat que constitueix l’antic nucli de Falgars d’en Bas, que s’estén des de la carena de la serra de Cabrera, a ponent, fins a la llarga cinglera de Falgars, que domina a ponent la plana d’en Bas Mapa 294M781 Situació 31TDG637597 Per anar-hi cal agafar una pista forestal que surt d’Hostalets d’en Bas En mitja hora de pujada amb fortes marrades hom arriba al poblet de Falgars d’en Bas, on hi ha l’església És aconsellable un vehicle…
Fortificacions de les Cluses (Vallespir)
Planta general d’aquestes importants fortaleses de frontera, amb indicació del seu perímetre murat amb torres de base quadrada J Castellví i S Got Castellví, a partir de R Grau i L Bousquet A menys de 4 km de la frontera francoespanyola del Pertús, a banda i banda de la CN-9, dins del terme municipal de les Cluses Vallespir, s’aixequen les imposants ruïnes de dos forts romans Ei nom de les Cluses deriva de l’apellatiu genèric clausurae , mot que es donà a les fortaleses de frontera de l’imperi Romà Aquestes fortaleses eren situades al pas de la Via Domitia , a mig camí de les estacions d’ ad…
loxodromia
Cartografia
Corba guerxa descrita sobre la superfície esfèrica terrestre per un punt que gira al voltant d’un pol allunyant-se’n contínuament tot tallant els meridians amb un angle constant.
És la trajectòria de la nau que va navegant sense canviar de rumb quan aquest no és ni tramuntana ni migjorn, ni llevant ni ponent La loxodromia només difereix de l’espiral logarítmica pel fet de no ésser una corba plana A les cartes amb projecció Mercator, les loxodromies són representades per línies rectes, puix que aquestes cartes han estat concebudes especialment per tal de complir aquesta condició essencial Les naus van gairebé sempre seguint arcs de loxodromies, perquè són rutes ben fàcils de servar, gràcies a la brúixola i a les esmentades cartes L’arc de loxodromia té l’inconvenient…
forcasset
Agronomia
Al nord del País Valencià, peça de fusta en forma de V amb un travesser recte, dins l’angle de la qual hom posa la rella ficada a l’arada.
latitud galàctica
Astronomia
Angle determinat per l’equador (o pla) galàctic i la direcció d’un astre (que és la recta que passa per l’astre i el centre de l’esfera celeste).
És una de les coordenades del sistema de coordenades galàctiques coordenada 2
direccional
Dit de les antenes que tenen la propietat d’emetre o rebre radiacions només en una direcció determinada o bé dins un angle molt estret al voltant d’aquesta direcció.
corneta de posta
Música
Instrument de vent-metall, no gaire gros, consistent en un tub cònic generalment enrotllat en cercle, sense vàlvules, pistons ni forats, amb el broquet i el pavelló formant angle recte.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna tipus trompeta natural Molt emprat des del segle XVI per a usos relacionats amb el correu -d’aquí el seu nom-, es considera un dels avantpassats més directes de la corneta de pistons o cornetí
potència de pic
Física
Potència generada per un cèl·lula fotovoltaica o per una o diverses plaques fotovoltaiques en les condicions estàndard MA 1,5, a 25 ºC i amb un angle d’incidència normal.
amantina
Transports
Cap o cable que té per finalitat de suspendre o donar l’angle d’inclinació desitjat a les vergues, botavares i especialment als puntals o a les plomes de càrrega.