Mare de Déu del castell de Llorenç (Camarasa)

Situació

Vista des de l’angle sud-oest d’aquesta església, possiblement la primitiva parròquia del terme de Llorenç, amb la façana ornada per una finestra geminada.

ECSA - J. Giralt, ECSA - E.Pablo

La capella de la Mare de Déu del castell de Llorenç és situada a l’est de les ruïnes del castell andalusí, al peu del rocall.

Mapa: 33-13(328). Situació: 31TCG201379.

Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent. (MLlR)

Història

No han estat localitzades fins a l’actualitat notícies històriques de la capella de la Mare de Déu del castell de Llorenç; no es pot descartar, però, que aquesta església hagués estat durant l’edat mitjana la parròquia del terme del castell de Llorenç, que va dependre de la canònica de Santa Maria de Solsona. Així consta per primera vegada l’any 1151, en la butlla que el papa Eugeni III adreçà a Santa Maria de Solsona confirmant-li les seves possessions. Aquesta subjecció es recull també en l’acta de consagració de Santa Maria de Solsona del 1163 i en una relació d’esglésies de Solsona del final del segle XIII. El capellà de Llorenç és esmentat, així mateix, en la dècima de la diòcesi d’Urgell del 1391.

Planta de la capella.

C. Alòs, C. Carreño i J. Giralt

L’actual església parroquial de Llorenç, dedicada a sant Llorenç, es troba dins el poble, a la riba dreta del Segre. Desconeixem si les notícies històriques sobre l’església de Llorenç fan referència a aquest temple, en l’actualitat d’estil barroc, segurament el successor d’un de més antic. (CPO)

Església

Es tracta d’un temple d’una sola nau de planta rectangular molt allargada, capçada a llevant per un absis semicircular. La nau és coberta amb volta de canó al tram de llevant, i lleugerament apuntada fins al mur de ponent. La volta és reforçada per dos arcs torals que descansen sobre pilastres i que divideixen el tram de la nau en dos espais idèntics. L’arrencada de la volta és definida per una motllura trapezoidal bisellada que a les pilastres és doble, a manera d’àbac.

La nau és dividida en dues parts, separades per dos graons que formen l’accés al presbiteri, definit, en aquest edifici, per la zona de l’absis més un tram de la nau on s’han obert dues capelles, la septentrional, contemporània a la construcció romànica amb arc de mig punt adovellat, i la meridional, més tardana, amb arc apuntat també adovellat que ocupa tota l’amplada d’aquest espai.

La porta d’accés s’obre al mur de ponent, desplaçada de l’eix central cap al sud i resolta amb arc de mig punt adovellat.

Interior de l’església, que per l’acurat aparell i les solucions arquitectòniques revela la seva construcció en una etapa molt avançada dins l’art romànic.

ECSA - J. Giralt

De les tres finestres conservades, dues són de doble esqueixada: una a l’absis amb arc de mig punt adovellat, una altra al mur sud amb arc de mig punt tallat en una pedra rectangular, i una tercera finestra, situada en el mur de ponent, lleugerament desplaçada de l’eix central, geminada amb una columna amb base, fust octogonal i capitell esculturat, que sembla haver estat reaprofitada d’una altra construcció. És d’esqueixada recta amb arc de mig punt adovellat amb motllura complexa a l’aresta, formada per una combinació de dos bossells i un cavet, que es reprodueix als muntants.

Tot el perímetre exterior del temple presenta cornisa superior motllurada, amb combinació de bossell i cavet, que a la façana principal marca de manera irregular la coberta de dues aigües.

A la coberta de la cara meridional hi ha un campanar d’espadanya de doble obertura amb arcs de mig punt i teulada plana.

L’església de Santa Maria del castell de Llorenç s’adiu perfectament a les solucions arquitectòniques del final del segle XII i la primera meitat del XIII, amb reformes més tardanes que podrien estar representades per la capella meridional i les motllures exteriors tant de la cornisa com de la finestra principal. (CAT-CCA-JGB)

Escultura

Detall de la finestra de la façana principal amb la columna.

ECSA - J.Giralt

Laberint incís situat a l'absis (a l'esquerra) i mènsula amb cap d’home barbat, reaprofitada en un pilar de la nau.

ECSA - J.Giralt

L’església de la Mare de Déu del castell de Llorenç disposa de tres elements decoratius, gravats i esculturats, a més de les motllures que ja s’han descrit. El primer element es troba en un carreu de l’angle meridional de l’absis; es tracta d’una figura incisa que consta de quatre quadrats concèntrics, units per perpendiculars a les quatre cares, que sembla que pot identificar-se amb un laberint. Un paral·lel idèntic ha estat documentat sobre una veta de pedra sorrenca, a l’aire lliure, al recinte corresponent a les restes de la suposada capella de Sant Miquel del castell de Llorenç.

El segon element és situat a l’àbac de la primera pilastra del mur meridional. Es tracta d’una mènsula reaprofitada en forma de cavet en la qual la cara principal presenta l’escultura d’un cap d’home barbat.

El tercer i darrer element esculpit és la columna de la finestra del mur de ponent. Presenta capitell troncocònic invertit amb el frontis treballat i la part posterior llisa. Sota l’àbac amb decoració gravada d’un motiu reticular, apareixen ocupant els angles dues figures humanes, la de la dreta només el cap i la de l’esquerra fins a la cintura i amb els braços. La part central entre figures és ocupada per un cercle amb elements reticulars a l’interior. (CAT-CCA-JGB)

Sarcòfag

Sepulcre, interiorment de forma antropomorfa, encastat antropomorfa, encastat a la paret meridional de l'església.

ECSA - J.Giralt

Encastat al parament del mur sud de l’església hi ha un sarcòfag de banyera (165 × 42 × 60 cm) amb tapa plana de cantonades bisellades (175 × 15 cm). Interiorment, presenta forma antropomorfa a la part del cap i és de pedra calcària rosada. A la vora d’aquest, hi ha dos blocs més, l’un dels quals podria ser un fragment d’algun altre sarcòfag. (CAT-CCA-JGB)

Bibliografia

  • Kehr, 1926, vol. I, doc. 58, pàgs. 328-330
  • Bertran, 1979, vol. II, pàg. 318
  • Riu, 1979, vol. II, pàg. 255
  • Baraut, 1986, doc. 88, pàgs. 184-187