Resultats de la cerca

Les referències documentals més antigues d’aquesta església i de la seva vila podrien correspondre a l’any 979, en què foren donades unes terres situades a Pugalto a favor de l’església de Sant Vicenç de Saurí, sense cap indicació que ens permeti situar, amb precisió, el lloc i a l’any 1082, en què el comte Artau II, el seu germà Ot i llur mare Llúcia donaren al monestir de Gerri, entre d’altres béns, l’església de Santa Maria de Pujalt Si aquest esment es correspon a la vila de Pujalt, cal suposar que es produí un canvi d’advocació, ja que en la visita efectuada pels delegats de…

Aquesta església es documenta l’any 1075, per la donació que Eliarda, muller de Guitard Isarn de Vallferrera, feu a favor de Santa Maria de la Seu de la dècima de la parròquia d’Ainet, que limitava per llevant amb l’església de Sant Martí No es tenen més notícies sobre aquesta capella fins a arribar al segle XVI, en què, en la descripció del vescomtat de Castellbò que Pere Tragó feu en el Spill respecte dels límits del terme d’Alins, l’església de Sant Martí hi consta com una de les fites que delimitaven aquest terme del d’Ainet En la visita pastoral del 1758 a l’església…

En els anys centrals del segle XI el castrum Benavent estigué, com el castell Biscarri, del qual constituïa l’afrontació meridional —documents del 1055 i el 1078—, en mans del comdor Arnau Mir de Tost, el qual en el seu testament del 1071 en disposà en favor del seu nét Arnau i de la seva filla, la comtessa Valença Bernat Transver, feudatari dels comtes, que l’any 1077 ja havia donat a la canònica de Santa Maria de la Seu importants honors localitzats dins del terme del castell de Benavent, en el seu testament sacramental publicat l’any 1092 llegà el castell al seu fill Guillem…

Aquesta església, totalment desapareguda, era situada a prop de l’actual masia de Can Barra, tocant a la riera de Sant Quirze, anomenada en altre temps riu Monell Per això se l’havia conegut amb el nom de Sant Pere de “Rio Mulnello” La primera referència escrita que en tenim és de l’any 1076 Més endavant, el 1120, el papa Calixt II en una confirmació de béns a favor del monestir de Sant Cugat del Vallès fa referència a aquesta església com a sufragània de la de Sant Quirze A la darreria del segle XVII els parroquians de Sant Quirze demanaren llicència al visitador per a…

Es pot considerar el 1164 com la data del naixement del Castellnou d’Olivella Aquell any es redactà la carta de població que atorgaren Pere de Ferran i altres quatre propietaris a favor de Cabot i diverses altres persones que havien començat a treballar un pujol erm dins el terme del castell d’Olivella En aquest document s’estipulà l’obligació de fortificar el lloc en un termini de sis anys El 1264 és esmentada aquesta fortalesa amb el nom de Castellnou d’Olivella en una venda feta per Guillem Cabot a Ferran Cabot El Castellnou apareix documentat posteriorment també els anys 1277…

El lloc de Calmella surt documentat els anys 853 ipsas Calmezelas i 929-935 Calmicella El 959 hi ha un esment del lloc de Sant Feliu en relació amb l’església del lloc, i el 1011, de la parròquia Sancti Felicis Calmedelli Jaume I el Conqueridor va autoritzar la construcció del castell de Calmella per un privilegi de l’11 de maig de l’any 1250, a favor d’Arnau de Montescot fill de Beatriu d’Oms, senyor d’Omsi de Calmella Les restes d’aquesta fortificació és possible que fossin prop de l’actual església Sant Feliu Cal tenir present, però, que a l’entorn d’aquesta església, en…

L’església de Santa Eugènia de Soïlls és situada al nord del terme de Frontanyà, prop del seu límit amb Lillet i era una de les moltes esglésies vinculades estretament a Sant Jaume de Frontanyà Hom ha pensat que l’església devia dependre de Sant Jaume des de pocs anys després de la consagració de Frontanyà, l’any 905 el terme parroquial tan gran es va fraccionar i així van aparèixer les esglésies de Santa Eugènia de Soïlls, Sant Esteve de Tubau, Sant Cristòfol de les Planes, Santa Maria dels Oms, Santa Magdalena de la Malosa, Sant Julià de Cosp i Sant Llorenç de Corrubí De la seva existència…

Estudià música amb R Glière a Moscou i, més tard, al conservatori amb N M’askovskij i G Prokof’ev Músic prometedor, entrà a l’Associació per a la Música Contemporània i participà en el moviment renovador del futurisme, del qual fou un destacat representant amb peces adscrites al maquinisme, com la famosa Zavod 'La foneria d'acer', coneguda també com 'Música de màquines', 1926-27 Aviat es guanyà les crítiques de l’Associació de Músics Proletaris i veié la seva obra rebutjada i en part perduda Tot i esdevenir un treballador de la música en favor del règim, sofrí condemnes, i a…

Demostra que totes les teories de variables ocultes que s’avenien amb el principi d’acció local segons el qual les condicions físiques reals de subsistemes aïllats, espacialment separats , són independents eren incompatibles donaven resultats diferents amb les prediccions estadístiques de la mecànica quàntica L’argument d' Einstein-Podolsky-Rosen 1935 implicava que o bé la mecànica quàntica era completa o bé el principi d’acció local era cert com a conseqüència, una mecànica quàntica que preservés el principi d’acció local localitat potser havia d’ésser completada amb variables ocultes…

S’inicià el 1977 a Mundo Deportivo i el 1982 passà a El Periódico de Catalunya , on cobrí la informació dels Jocs Olímpics d’Hivern de Sarajevo 1984 i de Calgary 1988, i arribà a ser-ne subdirector 1988 El 1991 retornà al Grup Godó i es feu càrrec de la direcció de Mundo Deportivo El 2006 encapçalà els actes del centenari del diari i en fou nomenat conseller delegat Des del 2008 presideix l’Associació Internacional de Premsa Esportiva Ha estat professor a la Universitat Ramon Llull, a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Internacional de Catalunya Ha escrit Gloria olímpica 1986,…