Resultats de la cerca
Es mostren 1642 resultats
El que cal saber de la miopia
Patologia humana
La miopia és un defecte de la retracció ocular que es manifesta amb una visió borrosa dels objectes situats a distància de l’ull, sense alteració de la visió propera Habitualment, la miopia és deguda al fet que la grandària de l’ull és superior al que hom considera normal, de manera que els raigs lluminosos procedents dels objectes llunyans són enfocats davant la retina, la capa sensorial del globus ocular, i no poden ésser percebuts amb nitidesa L’origen de la miopia sol ésser una alteració hereditària, perquè la grandària de l’ull és determinada genèticament Això no obstant, en el…
cristiandat
Cristianisme
Nom amb què és conegut l’ordre politicosocial medieval, caracteritzat per la coincidència del poder civil (Imperi) i de l’autoritat eclesiàstica (Església).
Considerada també com la situació de l’Església Catòlica que va des de Constantí fins, almenys, a la Revolució Francesa, règim de cristiandat suposa la integració de tots dos ordres, el civil i l’eclesial, en una realitat superior i única, conceptuada com a regne de Déu a la terra La coincidència també hi ha qui parla de confusió d’Església i regne fa que la cristiandat englobi tot el poble la persona individual esdevé membre de l’Església com a conseqüència d’ésser membre d’una comunitat que es professa i es vol cristiana Amb això la fe personal deixa d’ésser, de fet, l’element important per…
Alfons II de Catalunya
Història
Rei de Catalunya-Aragó (1285-91).
Primogènit de Pere II el Gran i de Constança de Sicília , filla de Manfred, rei de Sicília Al tractat de Sord 1273 fou acordat el seu prometatge amb Elionor, filla d’Eduard I d’Anglaterra Alfons, però, morí sense contreure matrimoni En partir Pere el Gran cap a la conquesta de Sicília, el nomenà lloctinent general dels seus reialmes 1282 En produir-se la invasió de Felip l’Ardit de França 1285, intervingué amb el seu pare en la defensa de Catalunya Poc temps després, Pere el Gran li encomanà l’expedició de conquesta de les Ba lears dirigida contra Jaume II de Mallorca, com a càstig per no…
,
Jaume II d’Urgell
Frontispici, gravat al boix, de Jaume II, segons una al·legoria moderna d’Antoni Ollé i Pinell publicada al llibre Jaume II d’Urgell, el Dissortat, de Domènec Carrové Viola
Història
Comte d’Urgell i vescomte d’Àger (1408-14), fill del comte Pere II d’Urgell, el qual ell succeí el 1408, i de Margarida de Montferrat.
Es casà el 1407 amb Isabel , filla de Pere III de Catalunya-Aragó Martí I el nomenà lloctinent al regne d’Aragó, dividit aleshores per les bandositats dels Urrea i dels Luna S’enemistà amb l’arquebisbe Fernández de Heredia, partidari aferrissat dels Urrea, i el seu nomenament fou contestat per molts representants aragonesos, sostinguts pel justícia Jiménez Cerdán Martí el ratificà el 1408, però acabà suspenent-lo pràcticament La mort de Martí el Jove obrí la qüestió successòria i posà en primer terme com a hereu amb millors drets Jaume II d’Urgell, però el rei feu per barrar-li el pas i…
Gabriel Janer i Manila

Gabriel Janer i Manila
© Grup 62
Educació
Literatura catalana
Narrador, assagista i pedagog.
Estudià magisteri Decantat en un principi envers una literatura de revolta i frustració, ha adoptat progressivament un to més intimista i més simbòlic, alhora que ha desplegat un ampli ventall d’interessos temàtics S’inicià com a novellista amb la trilogia formada per L’abisme —premi Ciutat de Palma 1967—, El silenci 1970 i La capitulació 1972 Continuà amb Han plogut panteres 1971, Els alicorns 1972, premi Josep Pla 1971, La cerimònia 1977, Angeli musicanti 1984, Els rius de Babilònia 1985, premi Sant Joan 1984, El palau de vidre 1989, una segona trilogia formada per Paradís d’orquídies 1993…
,
La consciència del temps
La significació del temps El sentit tradicional del temps Les llegendes tradicionals inscrites en els rellotges de sol –siguin en català o en llatí, mostrant un tarannà cultista– expressen una filosofia ben estoica del temps Moltes es refereixen a la seva fugacitat i al seu pas inflexible, inexorable “Fixa’t en l’hora que és no la veuràs mai més” O bé “Qui us pogués allargar, quan sou ditxoses Qui us pogués escurçar, quan sou penoses” I encara, en llatí clàssic “ Quotidie morior ” ‘cada dia moro’ D’altres inscripcions en els rellotges de sol fan referència a l’última hora de la vida de…
clotxa
Jocs
Joc d’infants en què els jugadors tracten de ficar una moneda, una pedra, una bala, etc, en un clot circular fet a terra tirant-la-hi des de certa distància; guanya el qui la hi fa anar a dins o més a la vora.
Què és el joc?
El concepte de joc Jugar és una activitat vital per a l’ésser humà, forma part intrínseca d’aquest Des de ben petits, el joc ens ensenya a relacionar-nos els uns amb els altres Joan Sarri Jugar, divertir-se, relacionar-se, significar, adaptar-se i també aprendre, són formes verbals que caracteritzen la part més profunda de l’ésser humà No obstant això, darrere l’aparent simplicitat de l’acció de jugar i del joc mateix s’amaguen la incertesa i la complexitat quan es tracta de concretar-ne el concepte, tan universal com elàstic, tan versàtil com de múltiples significats Per a constatar aquesta…
Proves diagnòstiques de les malalties de l’orella
Patologia humana
La diagnosi de les malalties òtiques es basa en l’anàlisi dels símptomes que es presenten i l’evolució que segueixen Sovint, però, cal realitzar una sèrie d’exploracions i proves complementàries per tal de confirmar-la, perquè malalties diferents es poden manifestar d’una manera semblant El pavelló auricular i la sortida del conducte auditiu extern són les úniques parts de l’orella visibles sense necessitat de cap instrument, de manera que les malalties d’aquestes zones són diagnosticades normalment sense dificultat amb la inspecció i la pal-pació Tanmateix, però, per a diagnosticar les…
Jaume de Cardona i de Gandia, canonge de Barcelona i bisbe de Vic (1443-1446)
Armes dels Cardona, convent de Sant Bartomeu de Bellpuig d'Urgell ECSA El dia 11 de novembre de 1443 foren escollits els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Jaume de Cardona i de Gandia Cardona 1405 – Cervera 1466, canonge de Barcelona diputat militar Bernat de Salbà, senyor de la baronia de la Bisbal del Penedès diputat reial Bernat Riambau, burgès i síndic de Perpinyà oïdor eclesiàstic Jordà d’Avinyó, canonge de Girona oïdor militar Dalmau Samasó, donzell de Banyoles oïdor reial Pere Joan de Santcliment, ciutadà de Barcelona Jaume de Cardona i de Gandia, natural de la capital…