Resultats de la cerca
Es mostren 3931 resultats
espectroscòpia
Astronomia
Física
Química
Branca de la química física que té per objecte l’anàlisi de les propietats físiques i químiques de la matèria mitjançant l’espectre de les radiacions.
L’espectroscòpia ha contribuït de forma essencial al coneixement de la natura de la llum i proporciona informació sobre l’estructura dels àtoms i de llurs nuclis Les seves principals aplicacions són a l’astrofísica i a la química Històricament, el primer pas cap al seu desenvolupament fou aconseguit per Newton l’any 1666 en descobrir la dispersió de la llum solar mitjançant un prisma L’any 1859 Kirchhoff i Bunsen descobriren que en estat de luminescència cada substància química emet un espectre característic, amb la qual cosa establiren les bases de l’aplicació de l’espectroscòpia d’emissió a…
El bany del nadó
Un cop ha caigut el cordó umbilical, ja es pot començar a banyar l’infant cada dia El bany diari és la mesura més adequada per a mantenir una bona higiene, i al nen li agrada i el relaxa Els pares han de trobar el moment més oportú per a poder-lo banyar amb tranquillitat És convenient de fer-ho cada dia a la mateixa hora, perquè el petit s’hi acostuma Pot ésser útil banyar-lo al capvespre, especialment si és inquiet, perquè així es relaxa i dorm millor En qualsevol cas, sempre s’ha de fer abans de donar mamar, no després Per tal d’evitar situacions imprevistes mentre se’l banya,…
El que cal saber del càncer d’estómac
Patologia humana
És anomenada càncer d’estómac, o tumor maligne d’estómac, la proliferació anòmala d’un grup de cèllules de l’estómac, que tendeixen a reproduir-se molt més ràpidament del que és habitual i formen una massa o tumor Durant les fases inicials de desenvolupament, els tumors malignes d’estómac són molt petits i es troben circumscrits a les capes superficials de la paret interna de l’estómac Més endavant, en canvi, tendeixen a penetrar profundament a la paret de l’estómac, envaeixen els teixits veïns sans i originen metàstasis o disseminacions a distància als ganglis limfàtics propers…
El que cal saber del tumor d’ovari
Patologia humana
Els tumors d’ovari són trastorns caracteritzats per la formació d’una massa anòmala en l’ovari, de tipus molt divers segons la constitució que presenta Els quists d’ovari són un tipus de tumors caracteritzats per la formació d’una cavitat en forma de sac plena de substàncies líquides o semisòlides en l’ovari, que pot atènyer una grandària considerable Els tumors benignes d’ovari són un tipus de tumors produïts per un creixement anòmal d’un grup de cèllules de l’ovari que origina la formació d’una massa ben delimitada que no s’infiltra pels teixits propers ni es…
Colobra de collar
Morfologia La colobra de collar Natrix natrix , un cop adulta, acostuma a presentar coloració uniforme, d’un verd grisenc més o menys fosc, i sense el collar que li és característic en els estadis juvenils i que li dona el nom Hom la identifica per les escates carenades pròpies del gènere i per les tres escates postoculars, que s’aprecien bé a la fotografia Javier Andrada És una serp robusta que pot arribar als 120 cm de longitud, però que sovint és més petita El seu cap és oval i ben definit i l’ull, de mida mitjana, s’orienta lateralment És robusta, però el seu tronc no és gruixut Presenta…
Tumor maligne d’anus
Patologia humana
Definició És anomenat càncer o tumor maligne d’anus el desenvolupament anòmal d’un grup de cèllules procedents dels teixits que formen el conducte anal, que es reprodueixen molt acceleradament i originen la formació d’una massa o tumor Aquests tumors tendeixen a créixer cap a la llum del conducte anal, i es manifesten habitualment amb l’aparició d’un nòdul en la superfície del conducte anal, que sovint s’erosiona i sagna També sol originar coïssor o dolor, sobretot després de les deposicions Sense tractament, les cèllules tumorals tendeixen a infiltrar-se pels teixits profunds,…
Funció de les plaquetes. Coagulació de la sang
Anatomia humana
Les plaquetes tenen un paper fonamental en l’ he mostàsia , és a dir, el mecanisme que es desenvolupa per a interrompre l’hemorràgia consegüent a l’esquinçament d’un vas sanguini En aquest procés complex no solament intervenen les plaquetes, sinó també una sèrie de substàncies, moltes de naturalesa proteica, que circulen en el plasma o que es troben a l’interior de les plaquetes, anomenades factors de la coagulació , l’activitat dels quals és indispensable perquè s’aturi d’una manera eficaç la pèrdua sanguínia i es recuperi la indemninat del vas sanguini lesionat Una manca de plaquetes…
Costabona

Vista aèria dels contraforts de les Alberes
© Fototeca.cat
Massís
Massís de la zona axial pirinenca a la línia de crestes que des de roca Colom (a la qual és unit pel coll del Pal, de 2 374 m) separa les valls del Tec (Vallespir) i del Ter (Ripollès).
El cim ocupat per una massa granítica d’edat posterior als esquists cambrians i precambrians metamòrfics de la zona és, amb els seus 2 465 m alt, el darrer dels grans cims d’aquesta carena des del coll de Siem 1 627 m alt continua vers llevant sense sobrepassar mai els 1 700 m Al vessant meridional es formen el torrent de Vall-llobre a la font de Fra Joan i el Ritort a les deus d’en Sitjar, afluents del Ter per l’esquerra el vessant septentrional limita la coma del Tec i, a l’est, amb un front de més de 1 200 m sobre el Tec, domina l’alt Vallespir els banys de la Presta i la…
explosió de raigs gamma

Explosió de raigs gamma
© Corel
Astronomia
Explosió violenta i breu de raigs γ que experimenten certs cossos de l’Univers, com són algunes supernoves o regions properes a un forat negre.
Els primers GRB foren observats de forma casual a la dècada del 1960 per satèllits destinats a altres missions Fins a la dècada del 1990 el coneixement sobre el seu origen i natura fou molt escàs, i constituí un dels reptes de l’astrofísica del moment A partir de l’any 1997 es començaren a associar erupcions de raigs gamma amb fonts febles d’emissió òptica i ràdio que brillen durant unes hores o pocs dies abans de desaparèixer i que ajuden a localitzar el lloc on ha esdevingut l’erupció Posteriorment, les observacions amb nous satèllits i el desenvolupament de models teòrics han…
Francesc Espinet i Burunat
Historiografia catalana
Historiador.
Ha treballat en el món editorial i com a professor d’història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona, en les llicenciatures d’història i periodisme Bona part de la seva obra ha estat dedicada a aspectes culturals, fonamentalment al naixement de la societat de comunicació de massa a la Catalunya contemporània, amb especial atenció al seu reflex en la literatura egodocumental Més recentment ha estudiat el món arabomusulmà i la seva relació amb els Països Catalans Entre les seves obres destaquen Teoria dels egodocuments La literatura del jo i la història 1994 i Notícia…