Un cop ha caigut el cordó umbilical, ja es pot començar a banyar l’infant cada dia. El bany diari és la mesura més adequada per a mantenir una bona higiene, i al nen li agrada i el relaxa.
Els pares han de trobar el moment més oportú per a poder-lo banyar amb tranquil·litat. És convenient de fer-ho cada dia a la mateixa hora, perquè el petit s’hi acostuma. Pot ésser útil banyar-lo al capvespre, especialment si és inquiet, perquè així es relaxa i dorm millor. En qualsevol cas, sempre s’ha de fer abans de donar mamar, no després.
Per tal d’evitar situacions imprevistes mentre se’l banya, convé seguir sempre un cert ordre en la preparació.
Primerament, cal adoptar certes mesures necessàries perquè l’habitació on es fa el bany es trobi a una temperatura adequada —al voltant d’uns 20°C—, perquè l’infant no es refredi en despullar-lo.
Mentre l’infant és petit, és preferible d’utilitzar una banyera especial de plàstic, plegable o no, que permeti de banyar-lo amb comoditat i subjectar-lo amb seguretat. No és adequada, per tant, la banyera dels adults, perquè és molt dura i, si rellisca, podria prendre mal.
La temperatura de l’aigua ha d’estar entre 32 i 34°C, i la manera més adequada de mesurar-la és amb l’ajut d’un termòmetre flotant especial.
Abans d’introduir-hi l’infant, s’ha de comprovar que estigui a mà tot allò necessari: sabó neutre, preferentment l’especial per a nadons, una esponja suau, millor si és natural, i una tovallola de cotó prou gran per a embolicar-hi el nen. En la mateixa habitació cal tenir també els altres estris necessaris, com ara cotó fluix, tisores i pinta, i la roba que se li pensa posar.
Per a introduir l’infant a la banyera, cal subjectar-lo amb molta cura, passant-li una mà per sota de l’aixella, de manera que l’esquena pugui recolzar en l’avantbraç. D’aquesta manera, l’altra mà queda lliure per a ensabonar-lo.
En treure’l de l’aigua, se l’ha d’embolcallar bé amb la tovallola, i eixugar-lo amb molta cura, sense refregar-li la pell. Tot seguit, es pot completar la neteja d’algunes parts del cos on se sol acumular la brutícia. Per a netejar-li amb cura els ulls i treure-li les lleganyes es pot emprar el cotó fluix. Els orificis nasals i els plecs de les orelles es poden netejar amb bastonets amb punta de cotó fluix; això no obstant, cal tenir cura de no introduir els bastonets a les fosses nasals ni als conductes auditius, per a evitar lesions. És un error pretendre de treure el cerumen dels conductes amb aquests bastonets, perquè en fer-ho el conducte s’irrita i encara s’hi produeixen més secrecions.
La higiene es pot completar retallant les ungles, cosa que cal fer cada set dies. Per a evitar accidents, és preferible d’utilitzar tisores de punta rodona. No és convenient, però, deixar les ungles massa arrodonides ni massa curtes, perquè es podrien clavar en la pell del voltant.