Resultats de la cerca
Es mostren 8690 resultats
Sant Sebastià de Cerdanyès (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Vista de l’església des del sector de ponent on es fa visible l’escapçament de la nau primitiva per un mur, alçat al centre, que ara configura l’actual façana occidental ECSA - JA Adell L’església de Sant Sebastià és situada enmig del bosc, al cim del turó que domina el mas Cerdanyès situat al caire d’una collada pel sud, al costat de les ruïnes d’altres edificacions alt-medievals, avui molt arranades Mapa 34-12291 Situació 31TCG474611 Per a anar-hi, cal prendre la carretera d’Artesa de Segre a Tremp pel coll de Comiols En arribar al km 23, poc abans del coll, a l’indret on hi ha Can…
Tristos tròpics
La perplexitat dels missioners, més encara que l’hostilitat brutal dels terratinents, era evident envers els kadiweus per què perdien el temps pintant-se tot el cos, enganyant llur aparença real, en lloc de dedicar-se a activitats profitoses Els indígenes, a la recíproca, no entenien per què els blancs anaven sense pintar, com bèsties sense rang I és que potser de rang sí que en tenien, però de bestialitat, també Molta Kadiweus, nambikwares, bororos i altres tucanos, tupís o ges pobles del Mato Grosso, abans plens de vida i color, esvaïts en ple segle XX, el del triomf dels drets humans……
baronia de Jorba
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial que pertangué a Guerau de Jorba (1146-80) i als seus descendents i als Castellolí ja des de la primera meitat del s XIV.
El 1444 la vengueren als Rajadell, i després passà als Ponts, als Salbà, marquesos de Vilanant, als Ponts-López de Mendoza, comtes de Robres, als Abarca de Bolea, comtes d’Aranda, i als Silva, ducs d’Híxar
unionisme
Cristianisme
Moviment de recerca de la unitat entre els cristians de les diferents denominacions i esglésies, aparegut entre els catòlics a la primera meitat del segle XIX.
Un dels seus objectius principals era la unió amb els ortodoxos ecumenisme
pare apostòlic
Cristianisme
Cadascun dels escriptors de la fi del segle I a la segona meitat del segle II que, segons la tradició, reberen la doctrina d’algun apòstol.
Són els més coneguts Climent de Roma, Ignasi d’Antioquia, Hermes, Policarp, Papies i els autors de l' Epístola de Bernabé , de l’ Epístola a Diognet , de la Segona Epístola de Climent i de la Didakhé
hemianòpsia
Oftalmologia
Pèrdua de la funció visual d’una meitat de la retina de cadascun dels ulls, com a conseqüència d’una lesió de les vies nervioses oculars.
nummulit

Nunnulits a les escales de la catedral de Girona
© MC
Paleontologia
Gènere de protozous rizòpodes de l’ordre dels foraminífers, de la família dels nummulítids, que comprèn fòssils típics de la primera meitat de l’era terciària.
Els nummulits tenen forma de llentilla, amb un diàmetre que oscilla entre mig centímetre i sis centímetres, i representen, doncs, un tipus de protozou gegantí L’estructura interna bàsica consisteix en un tub enrotllat en espiral, proveït de moltes parets transversals que el divideixen en petites celles que resten comunicades entre elles Per la part exterior presenta innombrables porus que permetien la sortida dels pseudopodis En molts casos, el tub espiral i les parets poden ésser travessats per un complex sistema de canals Totes aquestes estructures poden reflectir-se en l’estructura…
blanca

blanca
Música
Figura de nota musical formada per una rodona i un pal; equival, en durada, al doble de la negra i a la meitat de la rodona.
Factor 4
Informe del Club de Roma, elaborat per Ernst Ulrich von Weizsäcker, Amory B.Lovins i L.Hunter Lovins, que proposa doblar el benestar consumint la meitat de recursos.
Es basa tant en la major eficiència en l’ús de recursos com en un replantejament del que significa el benestar Els autors proposen incloure elements com l’accés a l’educació i l’atenció sanitària en l’estimació del benestar
escola d’Úmbria
Pintura
Escola de pintura desenvolupada principalment a partir de la segona meitat del segle XV, que té com a representants més qualificats Il Perugino i Il Pinturicchio
.
Sota l’influx preponderant de l’escola florentina i de Piero della Francesca, l’estil d’aquests pintors es caracteritzà per l’afecció als temes religiosos, per l’estructura racional i simètrica de la composició, presidida quasi sempre per un paisatge serè i harmoniós, i per l’extraordinària perfecció del dibuix Entre altres representants, cal citar també GBoccati, BBonfigli, BCaporali i Fdi Lorenzo