Resultats de la cerca
Es mostren 3109 resultats
Unión Patriótica
Partit polític
Partit organitzat des del govern durant la Dictadura de Primo de Rivera. Fundat el 1924, intentà vertebrar el suport civil a la dictadura militar en la seva condició de partit del règim.
La caiguda del dictador el féu inoperant des de la meitat de 1930 Ideològicament, la UP era conservadora, amb inclinació a acollir alguns dels nous plantejaments que feia la dreta autoritària europea dels anys posteriors a la Revolució Soviètica el corporativisme, la centralització dirigista de l’economia i la recerca d’una forma d’enquadrament polític que incorporés la gent políticament “sana” a parer seu, els apolíticsdesenganyats del sistema de la Restauració L’apellació a la massa “neutra” i a esdevenir el partit dels apolítics fou permanent El seu lema era “Pàtria, Monarquia, Religió” i…
Sant Joan de Bellcaire d’Empordà
Art romànic
Situació Una vista exterior de l’església de Sant Joan de Bellcaire, amb la capçalera decorada amb una bella ornamentació F Tur El nucli de la vila de Bellcaire és situat al cim i pels vessants d’un pujol que emergeix de la plana, i és coronat pel castell medieval gòtic, una part del qual fou habilitada com a església parroquial quan l’antiga de Sant Joan fou destinada a simple capella de cementiri Aquesta darrera església, recentment restaurada i retornada a la seva funció original, es troba a la part baixa de la vila, al seu extrem oriental, vora la carretera d’Albons Mapa 296M781 Situació…
Rotterdam

Aspecte de la ciutat de Rotterdam
© Turisme d’Holanda
Ciutat
Ciutat d’Holanda Meridional, Països Baixos.
Situada a banda i banda del Nieuwe Maas, al s del Sheur, on s’obre el canal Nieuwe Waterweg, forma part de l’organisme públic i administratiu Rijnmond Primer port mundial quant al tonatge anual de mercaderies embarcades, és, després d’Amsterdam, la segona ciutat dels Països Baixos L’ampliació i l’adaptació del port a les exigències de la navegació marítima moderna han estat la causa d’annexions de municipis circumdants, com Katendrecht, Delfshaven, Hoek van Holland, etc El nucli antic de la ciutat original és delimitat pel Nieuwe Maas i per algunes rondes actuals Coolsingel, Schiedamsesingel…
monestir del Puig

Monestir del Puig
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Monestir
Monestir mercedari (Santa Maria del Puig) del municipi del Puig de Santa Maria (Horta del Nord).
Fou fundat sobre l’església feta construir 1238 per Jaume I i donada 1240 a l’orde de la Mercè arran de la conquesta de València, malgrat que Alfons I 1135 i Pere I 1190 havien promès la vila als monjos de Poblet perquè, quan fos conquistada, hi fessin una abadia filial sota la regla de sant Benet Al segle XIV s’alçà un nou temple, gòtic, que encara subsisteix, i entre els segles XVI i el XVIII l’actual edifici monacal Els mercedaris l’ocuparen fins el 1835 el 1842 fou cedit per l’estat a la vila del Puig i fou destinat a serveis diversos El 1938 hom atribuí als mercedaris la regència de la…
la Portella

Vista de l’absis del monestir de Sant Pere de la Portella
© CIC-Moià
Abadia
Antiga quadra i abadia benedictina (Sant Pere de la Portella o de Frontanyà), situada al municipi de la Quar (Berguedà), a la capçalera de la riera de la Portella, afluent del Llobregat per l’esquerra, dins el terme d’Olvan, que drena la vall de la Portella prop del castell de la Portella (o de Frontanyà), actualment desaparegut i no localitzat, que fou centre de la senyoria i després baronia de la Portella.
L’abadia fou fundada per Guifré, vicari comtal de la Portella, que juntament amb la seva mare Doda li feu importants llegats vers l’any 1000 El monestir tenia comunitat pròpia el 1003 i el seu abat Cesari obtingué una butlla papal de protecció i confirmació de béns el 1016 El bisbe i abat Oliba hi envià dos monjos de Ripoll per ordenar la vida monacal el 1018 Els senyors de la Portella es reservaren el dret de presentació de l’abat 1031 El 1035 es consagrà l’església del monestir, i el bisbe Ermengol hi fundà una confraria Tenia abat i dotze monjos A la fi del segle XIII estava en decadència…
Ferran Adrià i Acosta

Ferran Adrià i Acosta
© Francesc Guillament
Gastronomia
Cuiner.
Entrà en relació amb la professió rentant plats en un hotel de Castelldefels, on el xef el va iniciar en els secrets de la cuina clàssica El 1981 es matriculà en una estada organitzada pel restaurant El Bulli, situat a la cala Montjoi de Roses Alt Empordà, del qual fou nomenat cap de cuina el 1984 Adrià i el director del Bulli, Juli Soler Lobo, es comprometeren a crear una restauració amb una personalitat pròpia i definida, un projecte que amb el temps els proporcionà tres estrelles Michelin 1997 L’any 1995 obriren a Barcelona el Bulli Catering i el 2000 es posà en marxa el Bulli…
Esteve Riambau i Möller

Esteve Riambau i Möller
© Filmoteca de Catalunya
Cinematografia
Crític i historiador cinematogràfic.
Llicenciat en medicina 1978, exercí l’especialitat de nefrologia fins el 1989, que es dedicà a la cinematografia Doctorat en ciències de la comunicació 1995 amb la tesi La producció cinematogràfica a Catalunya 1962-1969 , és professor titular del Departament de Comunicació Audiovisual i de Publicitat de la Universitat Autònoma de Barcelona Exercí molts anys la crítica cinematogràfica a la premsa diària, especialment al diari Avui , i en publicacions especialitzades com ara Fotogramas i Dirigido por, i collaborà en programes cinematogràfics de televisió És autor de monografies, estudis i…
Napoleó III
Història
Nebot de Napoleó I, president de la Segona República Francesa (1850-52) i emperador dels francesos (1852-70).
Fill de Lluís I d’Holanda i d’Hortènsia de Beauharnais Passà la infantesa a Suïssa Tingué contactes amb el carbonarisme italià i el 1831 prengué part en la insurrecció dels Estats Pontificis Des del 1832 es considerà únic pretendent bonapartista i començà un actiu propagandisme que el portà, el 1836, a l’exili, després d’haver intentat de fer insurreccionar la guarnició d’Estrasburg El 1840 intentà de prendre Bolonya i fou empresonat, bé que pogué passar 1846 a Anglaterra La Revolució del 1848 li permeté de tornar a França Elegit diputat a l’Assemblea Constituent, emprengué una campanya…
Josep Miracle i Montserrat
Literatura catalana
Escriptor.
De formació autodidàctica, dirigí grups culturals i populars de Sants i fundà diverses revistes Deixeble de Pompeu Fabra, feu de corrector de proves i fou director literari d’Editorial Selecta De les seves novelles — Vides inútils 1930, Blanca o bruna 1931, Pel foc de la prova 1932 i Un ram a la finestra 1932— sobresurt Seixanta minuts 1948, de tècnica naturalista i dins l’escenari de les lluites socials esdevingudes entre el 1917 i el 1923 A més de poemes — De l’encís dels dos amors 1922—, publicà teatre — Una creu vora el camí 1933, Carbassot 1935 i L’enlluernat 1951— i contes Herois de…
, ,
Francesc Raventós
Educació
Cristianisme
Religiós escolapi.
Biografia Després de cursar filosofia a la Universitat, demanà entrar a l’Escola Pia Vestí la sotana a Moià el 19 de febrer de 1797 i hi professà l’11 de juny de 1798 Estudià teologia i fou destinat tot seguit a l’ensenyament Es distingí com a director d’interns a Igualada, Mataró i al collegi Sant Antoni de Barcelona Quan s’inicià la guerra del Francès es trobava a Igualada, i el 1809, en formar-se les companyies que havien de resistir les tropes franceses, en fou nomenat capellà d’una d’elles Després es refugià a Palma Mallorca, on juntament amb dos escolapis més —Jaume…