Resultats de la cerca
Es mostren 97420 resultats
Poblat del Palau (Torroella de Montgrí)
Art romànic
Situació Ruïnes d’edificacions medievals que es troben al costat de migdia de l’església de Santa Maria del Palau, l’emplaçament de la qual ja ha estat indicat Mapa 296M781 Situació 31TEG105601 Nucli L’església es troba, a la banda de tramuntana, sobre un tossal lleugerament elevat En els camps situats immediatament vers el sud-oest, ponent i tramuntana, s’observa una gran dispersió de ceràmica antiga, sobretot romana, procedent del poblament d’aquesta època A la banda de migdia, a tocar de l’església, a l’espai que queda del tossal, és on hi ha restes de construcció medieval Els…
Mare de Déu del Solà d’Espills (Tremp)
Art romànic
Situació Petita església romànica rural, amb funció de santuari Arxiu Gavín L’església de la Mare de Déu és situada al migjorn del poble d’Espills, en un extrem de la partida del Solà i damunt l’encaixada vall del barranc homònim Mapa 32-11251 Situació 31TCG152749 L’itinerari segueix el camí que surt de la carretera N-230, prop del quilòmetre 95, travessa el llit de la Noguera Ribagorçana i segueix cap a l’esquerra passant per la Ribereta, la Roca Roia i Espills Després, cal agafar el camí del migjorn vers el Solà, a menys d’un quart d’hora Un cop allí es divisa l’església en un…
Sant Martí de Lladurs
Art romànic
L’església de Sant Martí de Lladurs, un edifici bastit els segles moderns, es troba vora el castell del mateix lloc La parròquia de Lladurs és una de les que consten a l’acta de consagració de l’església de la Seu d’Urgell Ladurci No sabem, però, quin era aleshores el seu titular L’acta de consagració de l’església de Sant Julià de Canalda Odèn, del 900, en donar els límits parroquials precisa que una de les afrontacions és la parròquia de Sant Martí de Lladurs parroechiam Sancti Martini de Laturci Aquesta referència és particularment aclaridora, ja que els documents dels segles XI-XII de…
Francesc Xavier Llorens i Barba
Filosofia
Filòsof.
Net del catedràtic de dret Francesc Xavier Llorens i Nin i el metge i agrarista Manuel Barba i Roca, pertanyia a una família de propietaris del Penedès Inicià els estudis de filosofia i dret a la Universitat de Cervera i els acabà a la de Barcelona, on des del 1847 ensenyà geografia i fou catedràtic de metafísica fins a la seva mort Fou, ensems amb Ramon Martí d’Eixalà, de qui era deixeble, el representant més important de l’anomenada escola de Barcelona Les seves influents lliçons el consagraren com un dels mestres de la seva generació i contribuí a despertar la consciència sobre la pròpia…
Julio Muñoz Ramonet
Economia
Magnat.
De família humil, la seva mare era neboda del propietari dels populars magatzems El Barato del barri de Sant Antoni de Barcelona Amb el seu germà Álvaro forjà estretes vinculacions amb les autoritats franquistes com a delator després de la Guerra Civil Espanyola, gràcies a les quals acumulà una enorme fortuna amb l’estraperlo del cotó i l’adquisició d’importants empreses tèxtils a preus molt baixos, entre d’altres, la colònia Batlló i la Central Cotonera Casat amb Carme Villalonga, filla del financer Ignasi Villalonga , adquirí també els magatzems El Águila i El Siglo i la Companyia…
art búdic
Representació de la roda de la doctrina en un fresc del Mustang (segle XVII), a l’Himàlaia
© Fototeca.cat
Art
Conjunt de representacions iconogràfiques i de construccions estètiques elaborades per satisfer les necessitats de la religió budista, realitzades essencialment a l’Àsia oriental, central i meridional.
La seva història pot ésser estructurada en quatre períodes El període inicial segles V-I aC, amb obres a l’Índia, que es remunten a l’època de l’emperador Aśoka segle III aC, com és ara les monumentals columnes pètries disperses per tot el país, i el nucli del stupa I de Sānchī ja al segle II s’inicia a Anurādhapūraya amb esplendor el desenvolupament de l’art budista a Ceilan El període clàssic, d’apogeu cultural i artístic hindú, amb dues fases la de Gandhāra i Mathurā, centres de l’imperi dels Kushāna segles I-III dC, que presenta en el camp de l’escultura indubtables…
Joan Boscà i Almogàver
Portada de la primera edició de les obres de Joan Boscà i Almogàver (1543)
© Fototeca.cat/IMHB
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra De família benestant relacionada amb les lletres el seu avi Joan Francesc Boscà fou poeta i cronista en català, serví des del 1505 a les corts de Ferran el Catòlic i de Carles V Conegué Garcilaso de la Vega —el 1522 es trobaren a l’expedició per a socórrer Rodes contra els turcs—, fou deixeble de l’humanista italià Lucio Marineo Siculo i preceptor del duc d’Alba Una conversa a Granada, el 1526, amb l’ambaixador venecià Andrea Navagero l’impulsà a conrear l’ endecasillabo i les formes estròfiques italianes, fet que comportà una revolució en la història de la poesia hispànica El…
,
Josep Sazatornil i Buendía

Josep Sazatornil i Buendía
© RTVE
Teatre
Cinematografia
Actor, també conegut pel sobrenom de Saza.
Vida i obra Participà en el teatre amateur des de petit i debutà professionalment el 1946 a la companyia de Vila-Daví, després a la de Bonavia-Mestres i el 1947 al Teatre Victòria de Barcelona Formà part de la companyia de Paco Martínez Soria, amb la qual adquirí gran popularitat pel seu paper protagonista a La venganza de Don Mendo Debutà en el cinema a Fantasía española 1953, Xavier Setó, gràcies a l’oportunitat que li donà el director i productor Ignasi F Iquino, amb qui collaborà en títols com ara El golfo que vio una estrella 1953 i Good-bye, Sevilla 1955 Compaginà aquest…
,
Rafael Alberti Merello
Rafael Alberti Merello
Literatura
Teatre
Poeta, dramaturg i prosista andalús.
Amb els estudis de batxillerat inacabats, es traslladà amb la família a Madrid 1917, on, atret per la pintura, féu diverses exposicions A partir dels 19 anys, però, s’anà decantant, cada cop més, per la poesia i acabà per abandonar la pintura Amb Marinero en tierra 1925, format en part per poemes publicats a revistes literàries, obtingué el Premi Nacional de Literatura i inicià una lírica de poesia popular molt reelaborada, amb influència de Juan Ramón Jiménez, que comprèn La amante 1926 i El alba del alhelí 1927 Amb Cal y Canto 1929 participà en els afanys neogongoristes de la seva generació…
premi Joan Fuster
Premi literari en llengua catalana en la categoria d’assaig que s’atorga a València des de 1972.
Forma part dels premis Octubre de València Relació d’obres i autors guardonats 1974 Republicans i camperols revoltats , d’Alfons Cucó 1975 La vida valenciana , d’Ernest Lluch 1976 Pèls i senyals , de Dolors Bramon, Teresa Carnero, JAMartínez-Serrano, Màrius Garcia Bonafè i Vicent Soler 1977 Inquisició espanyola i cultura renaixentista al País Valencià , de Jordi Ventura 1978 Lingüística i qüestió nacional , de Sebastià Serrano 1979 desert 1980 desert 1981 Contra moros i jueus , de Dolors Bramon 1982 Fuster Portàtil , de Josep Iborra 1983 Les cendres de maig , d’Ernest Garcia 1984 Crítica…