Resultats de la cerca
Es mostren 4167 resultats
Ferran d’Àustria
Història
Cinquè fill de Felip III de Castella i de Margarida d’Àustria, dit el Cardenal infant
.
El papa Pau V el nomenà cardenal i el designà per a administrar l’arquebisbat de Toledo 1619, però ell esmerçà la seva vida en activitats militars i diplomàtiques L’any 1632 el seu germà Felip IV el nomenà lloctinent de Catalunya, a fi que un membre reial presidís la cort de Barcelona del 1632 Cessà en el càrrec pel maig de l’any següent, i aleshores fou nomenat governador a Milà 1633-34 En plena guerra dels Trenta Anys, li fou encarregada la governació dels Països Baixos 1634-41 abans d’anar a Brusselles derrotà els suecs i els prínceps protestants alemanys a…
Manuel Pavía y de Lacy
Història
Militar
Militar.
Primer marquès de Novaliches 1840 Intervingué en la primera guerra Carlina al capdavant de les tropes d’Isabel II Moderat, sota el govern d’Espartero emigrà a França amnistiat, tornà de l’exili 1843 i lluità contra les tropes d’Espartero a València, en les operacions delnord i contra la insurrecció de Barcelona Fou ministre de la guerra 1847 Capità general de Catalunya el mateix any, combaté i destruí els guerrillers carlins de Tristany i de Ros d’Eroles El 1854 era capità general de les Filipines El 1858, a la caiguda de Narváez, fou encarregat de…
Cabrera
les Balears Paisatge prop del castell de Cabrera
© Fototeca.cat
Illa
Illa, la més gran, de l’arxipèlag de Cabrera, situada al sud de Mallorca.
Té 1 569 ha, i les seves distàncies màximes són 5 km d’E a W i 7 km d’E-NE a W-SW La costa té 34 km de longitud, i l’altitud màxima na Picamosques és de 172 m Forma part del municipi de Palma L’illa emergí per primera vegada entre l’Aptià i el Turonià A l’Eocè, la transgressió del Lutecià cobrí les terres emergides a baix a la mar nummulítica fins al Vindobonià, que es produí una emersió parcial Constitueix una prolongació de les serres de Llevant de Mallorca El conjunt presenta nombroses ruptures, falles i enfonsaments recents El relleu es disposa en tres alineacions, orientades de NW a SE,…
Josep Maria Pou i Serra

Josep Maria Pou i Serra
© Teatre Romea/David Ruano
Teatre
Cinematografia
Ràdio i televisió
Actor.
A dinou anys es traslladà a Madrid, on estudià a l’Escola d’Art Dramàtic i participà en l’històric muntatge d’Adolfo Marsillach, Marat-Sade Entre el 1970 i el 1973 formà part de la companyia titular del Teatro Nacional María Guerrero, dirigida per José Luis Alonso, amb un ampli repertori de clàssics espanyols i estrangers Ha treballat en diverses companyies de Madrid en muntatges com Las galas del difunto i La hija del capitán 1978, de Valle-Inclán El 1984 interpretà una sarsuela, El dúo de la Africana , i rebé el premi Ricardo Calvo de l’Ajuntament de Madrid El 1987 feu per primera vegada…
,
la Garriga
Edifici i jardins del balneari Blancafort del poble de la Garriga
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, a la vall del Congost, a l’inici de la plana vallesana, damunt la terrassa més alta sobre el riu.
Situació i presentació Limita amb els municipis del Figueró i Montmany, al NW i al N, Cànoves i Samalús, a l’E, les Franqueses del Vallès, al SE i l’Ametlla del Vallès, al SW El seu relleu presenta una varietat de característiques ben remarcables, que morfològicament permeten de dividir-lo en tres zones ben delimitades, creuades de N a S pel Congost, pas natural entre el Vallès i la Plana de Vic La zona del nord, no pas de característiques vallesanes, a l’eixida del coll del Congost, ben muntanyenca, geològicament presenta una gran riquesa i complexitat d’elements fonamentalment les…
Corredor
Ocell propi de les zones àrides o subdesèrtiques del N d’Àfrica i del SW d’Àsia, als Països Catalans és un divagant excepcional, cada vegada més escàs Fins ara hom disposa només de 10 dades 3 captures a la Catalunya Nord octubre de 1816, 3111837 i final d’octubre de 1849 citades per Companyó, però sense esmentar localitats un exemplar naturalitzat a la collecció de la Universitat de Barcelona, capturat en una localitat del Barcelonès en data no precisada i un altre exemplar naturalitzat a la collecció de l’Ateneu de Maó, caçat a Menorca en data desconeguda, però anterior al 1911 a més,…
Margarida Aritzeta i Abad
Literatura catalana
Escriptora.
Llicenciada en història moderna i contemporània i en filologia catalana per la Universitat de Barcelona, on es doctorà Cursà també estudis de belles arts Professora a l’Escola de Magisteri de Tarragona 1979-92 i posteriorment de teoria de la literatura a la Universitat Rovira i Virgili Entre les seves primeres obres destaca el llibre de narracions Quan la pedra es torna fang a les mans 1981, premi Víctor Català 1980 Posteriorment ha publicat sobretot novella i, amb Un febrer a la pell 1983, guanyà el premi Sant Joan 1982 Seguiren Vermell de cadmi 1984, El darrer toro 1987, El correu de…
,
Francesc Estorach Pons
Escalada
Escalador.
Provinent de la Unió Excursionista de Catalunya UEC, seguí les passes dels seus germans, Josep i Maria Estorach, i s’inicià en l’escalada al Club Excursionista de Gràcia CEG, on formà part del Grup Especial d’Escalada GEDE També fou membre del Grup d’Alta Muntanya GAM del Club Muntanyenc Barcelonès CMB Amb els seus germans realitzà més d’una vintena de primeres escalades a Montserrat i al Pedraforca durant la dècada del 1940 Mecànic de professió, com el seu germà Josep, fabricava el seu propi material per a la pràctica de l’…
Lluís Estasen i Pla

Lluís Estasen i Pla
© AF CEC
Alpinisme
Alpinista, escalador i esquiador de muntanya.
Fou pioner en la pràctica d’aquests esports a Catalunya i l’escalador més destacat de les dècades de 1920 i 1930 Impulsà les primeres travessies amb esquís dels Pirineus i protagonitzà les primeres ascensions amb acampades mòbils També introduí a Espanya la tècnica del piolet i dels grampons El 1911 ingressà al Centre Excursionista de Catalunya CEC i s’inicià en l’excursionsime i l’esquí Fou campió de Catalunya d’esquí de fons 1925 i guanyà tres Copes de Ribes 1921-24 El 1920 escalà la Gorra Frígia, considerada la primera escalada moderna d’un cim de Montserrat També escalà l’Eco Superior i…
,
Club Muntanyenc Barcelonès
Excursionisme
Entitat cultural i esportiva fundada a Barcelona el 1931 per la fusió del Club Muntanyenc i el Centre Excursionista Barcelonès, apareguts, respectivament, el 1906 i el 1909.
L’antecedent del primer fou el grup anomenat Els Muntanyencs, creat el 1890 Tingué la seu a la plaça Reial El 1933 organitzà el primer concurs de fotografia científica de Barcelona La secció de ciències realitzà nombroses sortides cientificoesportives i publicà una revista 1931-37 Promogué l’excursionisme, però posà especial èmfasi en l’escalada i l’espeleologia El 1940 fundà el Grup d’Alta Muntanya GAM, secció d’escalada que feu més de trenta “primeres” als Pirineus i més de cinquanta a Montserrat, diverses vies del Pedraforca i ascensions als Alps, a les Dolomites…
,