Resultats de la cerca
Es mostren 1414 resultats
Ornette Coleman

Ornette Coleman
© Geert Vandepoele
Música
Nom amb el qual és conegut el saxofonista de jazz nord-americà Randolph Denard Ornette Coleman.
Començà a tocar el saxòfon alt a catorze anys, i rebé nocions de música i de jazz durant l’educació secundària, però la seva formació fou bàsicament autodidàctica Adoptà el saxòfon contralt com a instrument principal i del 1949 al 1953 tocà en bandes de rhythm-and-blues i d’altres gèneres El 1953 anà a Los Angeles i, a partir del 1959, s’establí definitivament a Nova York, on les seves idees revolucionàries causaren sensació i controvèrsia Innovador i experimentador constant, desenvolupà una forma d’improvisació basada en la melodia i no en les pautes harmòniques típiques del jazz Qüestionà…
,
Josep Lluís Moll
Música
Teatre
Actor i cantant.
Conegut per Fortunio Bonanova De jove es dedicà al periodisme, on fou redactor de “Tempo” Format a Barcelona, estudià dret a la Universitat de Barcelona i música al Conservatori Reial Com a cantant, debutà a l’Òpera de París, i actuà per tot Espanya, Itàlia i Moscou En el camp del cinema, interpretà a Barcelona el Don Juan Tenorio de Ricard de Baños 1921 Defensor teòric de l’avantguardisme signà a Mallorca el Manifest de l’Ultra 1921 amb Jorge Luis Borges, Joan Alomar i Jacob Sureda Estrenà a Barcelona el Socrate d’Erik Satie El 1923, anà a Buenos Aires, on representà Doña…
Albert Pla i Álvarez

Albert Pla i Álvarez
© Alberto González Rovira
Música
Cantautor.
Debutà el 1988 guanyant la IV Muestra de Canción de Autor de Jaén Publicà el primer disc el 1989, i remogué l’ortodòxia de la cançó d’autor catalana Ho sento molt contenia textos explícits i irreverents sobre sexe, amor, mort i escatologia, i l’actitud escènica de Pla, en escenaris minimalistes, assegut en un sofà amb actitud desvalguda, causà admiració o rebuig a parts iguals En els seus espectacles ha mantingut el seu tarannà artístic, combinant humor truculent, actuacions deliberadament estrafetes i posades en escena sempre insòlites El 1990 publicà Aquí s’acaba el que es donava , any que…
Pascal Comelade

Pascal Comelade
Música
Compositor i multiinstrumentista.
En contacte amb la cultura catalana des de la seva infància, des del 1974 ha residit de manera intermitent a Barcelona, on s’ha relacionat amb cantautors, músics i artistes en general, amb molts dels quals ha collaborat, especialment amb Lluís Llach , Jaume Sisa i Enric Casasses El seu estil, eclèctic i inclassificable i quasi exclusivament instrumental, té un marcat caràcter lúdic i d’experimentació, i sovint consisteix en recreacions insòlites de temes o estils d’origen molt divers De les nombroses influències sobresurten el jazz , el rock , el jazz-rock especialment en la versió catalana…
Patti Smith
Música
Cantant, poeta i compositora de rock nord-americana.
Interrompé els estudis a setze anys i treballà en la cadena d’una fàbrica Embarassada a divuit, donà el seu fill en adopció, treballà en feines diverses i el 1967 anà a Nova York, on treballà en diferents ocupacions i esdevingué companya i amant del fotògraf Robert Mapplethorpe Després d’una estada a París retornà a Nova York, on freqüentà els ambients underground i començà a collaborar amb el dramaturg Sam Shepard , actuà en obres teatrals, feu recitals de poesia, interpretà cançons, escriví i publicà reculls de poemes i prosa poètica molt influïts per Arthur Rimbaud , William…
,
Nikolaus Harnoncourt
Música
Nom amb el qual fou conegut el director d’orquestra i violoncel·lista austríac Johann Nicolaus Graf de la Fontaine und d’Harnoncourt-Unverzagt.
Cresqué a Graz Àustria, i estudià a la Wiener Musikakademie Fou violoncellista de l’Orquestra Simfònica de Viena des del 1952 fins al 1969, sota la direcció de Herbert von Karajan Contràriament a la inclinació d’aquest, dominant a l’època, es dedicà intensament a l’estudi i a la interpretació d’obres amb criteris historicistes i instruments d’època Amb aquest objectiu, el 1953 fundà amb la seva muller, Alice Hoffelner, el Concentus Musicus de Viena, dedicat sobretot a la interpretació de peces que van des de l’alta edat mitjana fins a l’època barroca, amb instruments originals Amb la mateixa…
,
Antic poblat de Mur (Guàrdia de Noguera)
Art romànic
Situació A una cinquantena de metres del recinte del castell, en el vessant occidental de l’elevació on s’implanta el conjunt de Mur, es troben les restes que possiblement corresponen a una muralla I en el cim rocallós entre el castell i la collegiata hi ha vestigis d’un probable poblat alt-medieval Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia anterior APF-MLIR Mapa 33-12290 Situació 31TCG232637 Restes arqueològiques Com ja s’ha esmentat, a la banda ponentina de l’elevació hi ha els vestigis de diversos murs construïts amb aparell de blocs irregulars…
Charles Aznavour

Charles Aznavour
© Salon du Livre. Paris
Música
Teatre
Nom artístic del cantant, compositor i actor francès, d’origen armeni, Shahnour Varenagh Aznavurian.
Fill d’un matrimoni armeni emigrat a França, el 1941 començà la carrera de compositor i intèrpret en locals nocturns i cabarets formant duo amb Pierre Roche, amb el qual obtingué renom internacional Després de la Segona Guerra Mundial començà a compondre també per a altres cantants, entre les quals hi ha Edith PIaf i Juliette Gréco Les primeres actuacions en solitari li valgueren un renovat reconeixement com un dels màxims representants de la cançó francesa Es donà a conèixer amb melodies suaus i lletres que parlaven de l’amor i les relacions de parella, i també de l’homosexualitat, de les…
,
Francesc Orella i Pinell

Francesc Orella i Pinell
© Teatre Lliure / Ros Ribas
Teatre
Actor.
Format a l’Institut del Teatre de Barcelona, estudià també a la Herbert Berghoff Studio de Nova York, i feu cursos amb John Strasberg, Carol Rosenfeld, Carlos Gandolfo, Gennadij Karatkov i Bob McAndrews De la seva llarga trajectòria cal esmentar les interpretacions a Autentic Oest , de S Shepard, dirigida per J Minguell Asdrubila 1992, de C Santos, dirigida pel mateix Santos i per Pere Portabella Roberto Zucco 1993, de BM Koltès, dirigida per L Pasqual El zoo de cristal 1994, de T Williams, dirigida per M Gas Els bandits 1996, de F Schiller, dirigida per L Homar De poble en poble 1996, de P…
Joan Pera

Joan Pera
Cinematografia
Ràdio i televisió
Teatre
Actor.
S’inicià professionalment en el teatre a la companyia Adrià Gual, amb la qual actuà en obres de Sartre, Ionesco i Pirandello, entre d’altres, i obtingué reconeixement de la crítica amb Històries del zoo 1975, d’Edward Albee Posteriorment interpretà obres de W Allen La mort , M Camoletti No et vesteixis per sopar , J Salom Tiempo de espadas , Joan Oliver Allò que tal vegada s’esdevingué i del repertori clàssic català Pitarra, Segarra, Rusiñol, etc Decantat envers papers còmics o humorístics, han tingut un gran èxit les comèdies coprotagonitzades amb Paco Morán , molt…