Resultats de la cerca
Es mostren 2494 resultats
Paolo Ruffini
Matemàtiques
Matemàtic i metge italià.
Fou professor a Mòdena Estudià principalment les equacions algèbriques i demostrà la no-solució algèbrica de les equacions de cinquè grau o superiors Publicà Teoria Generale dell’equazione 1799, Memoria sul tifo contagioso i d’altres obres posteriors N'ha estat publicada també l’obra Opere matematiche 1915-54, en 3 volums
Julius-Robert von Mayer
Física
Físic i metge alemany.
Es doctorà a la Universitat de Tübingen Contribuí a la formació de la termodinàmica, sobretot amb els seus estudis sobre la determinació quantitativa de l' equivalent mecànic de la calor i sobre el principi de conservació de l’energia, que ell intentà d’aplicar als éssers vius i a l’estudi dels fenòmens còsmics
Édouard Vaillant
Història
Metge i polític francès.
Partidari del blanquisme, participà en la Comuna de París i hagué d’exiliar-se fins el 1880 Elegit diputat 1893-1915, encapçalà la facció blanquista del parlament fins a la unificació socialista 1905 Membre de la Segona Internacional, defensà la postura de Jaurès, amb qui collaborà a L’Humanité
Ludolph Christian Treviranus
Botànica
Botànic i metge alemany.
Es llicencià en medicina per la Universitat de Jena, s’hi doctorà 1801 i obrí consulta a Bremen L’any 1806 publicà part dels seus estudis botànics, i la Universitat de Rostock li oferí una càtedra de botànica ensenyà també a Breslau i a Bonn Es dedicà preferentment a l’anatomia i la fisiologia, i descobrí els moviments del protoplasma cellular, la individualitat de les cèllules vegetals i l’origen dels vasos llenyosos És autor de Physiologie der Gerwächse 1835-38 i de força estudis monogràfics sobre el món vegetal Collaborà sovint amb el seu germà Gottfried Reinhold Treviranus
Gaspar Sentiñón
Filosofia
Economia
Metge, internacionalista i lliurepensador.
Estudià a Viena durant sis anys i després viatjà per Alemanya i Bèlgica A Barcelona participà en les reunions amb Fanelli del començament del 1869, aviat se n'anà a Ginebra per fer-se membre de l’Aliança Bakuninista agost i pel setembre del mateix any assistí, amb Farga i Pellicer, al congrés de la Internacional celebrat a Basilea Llavors inicià una estreta amistat amb Bakunin i conegué Liebknecht i altres importants dirigents obrers internacionals, amb els quals mantingué després una intensa relació epistolar Tornà a Barcelona el desembre del 1869 i passà a collaborar a La Federación , fundà…
Šem Ṭob ben Iṣḥaq
Lingüística i sociolingüística
Metge i traductor jueu.
Dedicat de primer al comerç, a 30 anys emprengué l’estudi de la medicina —que exercí a Montpeller i Marsella— i les traduccions de l’àrab a l’hebreu Amb el títol de Biur Séfer ha-Nefeš traduí el comentari d’Averrois al De Anima d’Aristòtil, i amb el de Séfer ha-Šimuš l’obra de medicina d’al-Zahrawī en 30 llibres, que acabà el 1258 Traduí també els 10 tractats mèdics del Kitāb al-Manṣūrī d’al-Rāzī
Francisco Sánchez
Filosofia
Metge i filòsof portuguès.
Es formà a Montpeller i exercí a Tolosa, al Llenguadoc És considerat un precursor del “dubte metòdic” cartesià, per tal com , en clara oposició a l’escolasticisme, considerava que en la realitat tot és tan enllaçat i tan complex que es fa impossible d’assolir-ne cap certesa d’aquest dubte, però, no en fa una tesi, sinó precisament un estímul per a prosseguir indefinidament la investigació La seva obra principal és Quod nihil scitur ‘Que hom no sap res’, 1581
Georg Ernst Stahl

Georg Ernst Stahl
© Fototeca.cat
Químic i metge alemany.
Fou el creador de la teoria del flogist Fundamenta chimiae , 1723, amb la qual hom explicà durant molts anys el fenomen de la combustió En l’obra Theoria medica vera 1707 proposà el concepte original i vague d' anima que no és la dels cristians per a explicar el fonament de la vida i tota la patologia humana
Christian Konrad Sprengel
Botànica
Metge i botànic alemany.
Estudià l’acció dels insectes en el fenomen de la pollinització de les flors, per la qual cosa és considerat el fundador de l’ecologia floral
Narcís Solà
Metge i cirurgià reial.
Professor de l’estudi de medicina de Barcelona Traduí del llatí al català la Cirurgia de l’italià Pietro d’Argellata La impressió del text fou finançada per tres doctors en medicina perpinyanesos i duta a terme a Perpinyà per Rosenbach el 1503