Resultats de la cerca
Es mostren 1785 resultats
l’Alguer

Vista parcial de l’Alguer
© B.Llebaria
Municipi de Sardenya, Itàlia, a la zona litoral situada al S de la regió de la Nurra, a l’extrem NW de l’illa.
La geografia La part plana del municipi és constituïda per dipòsits alluvials, quaternaris les zones muntanyoses, en part aïllades, situades sobretot al NW i al S del terme, són formades de materials calcaris mesozoics, que a l’extrem meridional són en contacte amb les laves traquítiques del Logudor Diversos cims ultrapassen els 300 m el més elevat és el mont Dolla 437 De S a N, el litoral es desplega en una costa d’uns 90 km, des del cap de Pòllina fins passada la punta de la Guixera, on hi ha una setena part de platges i la resta és rocosa La primera part, fins a la ciutat de l’Alguer, té…
Lluís Nicolau i d’Olwer

Lluís Nicolau i d’Olwer
Historiografia catalana
Lingüística i sociolingüística
Periodisme
Literatura catalana
Historiador, hel·lenista, periodista i polític.
Vida i obra Fill de Joaquim Nicolau i Bujons, doctor en dret i notari, que fou president del Collegi de Notaris de Barcelona, i de la barcelonina Anna d’Olwer El cognom matern originari era d’Oliver , Oliver o Olver , segons els documents El 1910 es llicencià en lletres i en dret per la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans, on fou deixeble de Lluís Segalà i d’Antoni Rubió i Lluch Es doctorà a Madrid en filosofia i lletres amb la tesi El teatro de Menandro 1911 Per aquell temps publicà Gerbert Silvestre II i la cultura catalana del segle X 1910 El 1917 fou fet membre…
, ,
Despoblat de Santa Creu de Llacunes (Soriguera)
Art romànic
Situació Els enderrocs d’aquest despoblat ocupen una àrea molt extensa, que revela l’existència d’un gran nucli de poblament, establert tal vegada al desaparegut lloc de Siarb ECSA - A Roig L’assentament del despoblat de Santa Creu ocupa tota l’esplanada del cim del tossal de la Santa Creu, també conegut com a Cap de les Culties, a 1 628 m d’altitud Aquest tossal es troba al final del contrafort meridional del pic de l’Orri 2 439 m Mapa 34-10215 Situació 31TCG522932 Per a accedir-hi cal agafar un corriol que surt a la dreta de la carretera de Sort a Adrall, aproximadament 1,5 km abans d’…
Sant Andreu de València d’Àneu (Alt Àneu)
Art romànic
Situació Vista de la capçalera de l’església que, en la perfecció del seu aparell i l’ornamentació, revela la plenitud de les formes romàniques del segle XII ECSA - F Tur L’església parroquial de Sant Andreu és a la part alta del poble de València d’Àneu, fora del nucli antic de la closa, al capdamunt d’un turó que separa aquesta del serrat on hi ha les restes de l’antic castell dels comtes de Pallars JAA Mapa 33-9181 Situació 31TCH452222 Història L’església parroquial de València d’Àneu no conserva documentació d’època medieval, en què probablement estaria vinculada al proper castell de…
Santa Maria de Mijaran (Vielha)
Art romànic
Situació Restes de l’església, edifici utilitzat com a polvorí durant la guerra de 1936-1939 i durantel 17 d’abril de 1938, quan arribaren les tropes franquistes La foto illustra l’aspecte que ofereix l’edifici després d’haver estat restaurat F Junyent-A Mazcuñan Les ruïnes d’aquesta església són situades en un pla estès entre la carretera de França N-230 i la Garona, prop de la Pèira i a 1 km escàs de Vielha vers tramuntana Mapa 148M781 Situació 31TCH196313 FJM-AMB Història Els seus orígens són confusos, com tot el que fa referència al passat remot de la Vall, a causa de la manca de…
Vila medieval d’Igualada
Art romànic
La vila El repoblament del centre de la conca d’Odena Vista aèria del nucli antic de la ciutat, on s’evidencia la seva formació al llarg d’un antic i històric camí ral parallel al riu Anoia ECSA - J Todó Les primeres notícies sobre el repoblament de la plana central de la conca d’Òdena, en el lloc on posteriorment sorgí Igualada, daten de la segona meitat del segle X, tot i que no pot descartar-se la presència a la zona d’un poblament anterior, de caràcter més o menys inestable El topònim Aqualata apareix citat per primera vegada l’any 976, i sembla fer menció al curs del riu Anoia que servia…
Fons d’art romànic del Museu Maricel (Sitges)
Art romànic
El museu El Museu Maricel té el seu origen en la segona dècada del segle XX, estretament relacionat amb Charles Deering, un ciutadà americà que a través de Ramon Casas, al qual havia conegut a París, contactà amb Miquel Utrillo Deering, després de comprar l’any 1910 l’antic hospital de Sitges erigit per Bernat de Fonollar al començament del segle XIV, encarregà a Utrillo les obres del futur Museu i el nomenà administrador L’any 1913 aquesta casa museu ja contenia una collecció considerable, amb elements arquitectònics i escultòrics procedents de diversos llocs, obres de fusters i ferrers,…
Castell de Gelida
Art romànic
Situació Vista aèria d’aquest important castell, esglaonat a la muntanya, amb l’antiga església parroquial en el seu recinte inferior ECSA - J Todó Els vestigis d’aquesta fortalesa són dalt d’un turó, a l’est de la població Mapa 36-16420 Situació 31TDF056879 Per la carretera que va a Sant Sadurní, i que ve de Martorell C 243-B, a un quilòmetre i mig de Gelida trobarem, a mà esquerra, vora la font de Cantillepa, un trencall asfaltat que puja fins al mateix peu de la part inferior o baixa del castell, al costat del barri dels Tarongers El castell resta sempre obert al públic Hi ha una guia amb…
Sant Esteve de Guils de Cerdanya
Art romànic
Situació Aspecte del sector sud-est de l’església, un dels edificis més característics de l’arquitectura cerdana del segle XII, amb una àmplia profusió de mènsules i elements esculpits ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Esteve és al bell mig del poble de Guils de Cerdanya, situat al pendent d’una muntanya, al nord del puig Peiró Mapa 36-10 217 Situació 31TDH079004 Guils de Cerdanya és uns 5 km al nord-oest de Puigcerdà s’hi arriba per la carretera local que parteix de la N-260, a mà dreta, poc després de Puigcerdà en direcció a la Seu d’Urgell RMAE Història El topònim del lloc de…
Georges Alexandre César Léopold Bizet
Música
Compositor francès.
Vida Fill únic, alguns membres de la seva família estaven relacionats amb la música i el seu mateix pare, per exemple, era mestre de cant A quatre anys rebé les primeres lliçons de la seva mare i a nou anys l’adreçaren al Conservatori de París, malgrat que encara no tenia l’edat mínima exigida pel reglament del centre Estudià piano amb AF Marmontel, i al cap de pocs mesos obtingué un primer premi de solfeig Després estudià amb P Zimmerman i amb Charles Gounod Aquest darrer admirà les habilitats del jove Bizet i li oferí la possibilitat d’arranjar alguna de les seves obres Des de llavors,…