Resultats de la cerca

Consta d’onze concerts, que se celebren a la capital del Baix Penedès des de mitjan juliol fins al final d’agost Els seus organitzadors -el Patronat Municipal de l’Auditori i Juli Grandia, que n’és el director- no tan sols pretenen recordar la figura de Pau Casals sinó també, seguint la filosofia que el mestre tingué en vida, potenciar la música com a mitjà de comunicació entre les persones En la programació es té molt en compte la presència d’intèrprets i compositors catalans, i és un dels pocs festivals que incorpora un concert per a cobla, en el qual s’interpreta únicament…

Nasqué el 1993 amb periodicitat bimensual, editada per Josep Pons i dirigida per Lluís Gendrau A partir del 1997 esdevingué mensual i es convertí en la publicació de referència de l’escena musical creada en català El 2005, l’activitat editorial de la revista s’inserí dins del Grup Enderrock , que s’obrí a continguts extramusicals, alhora que nasqué el web  Enderrockcat , que el 2011 es reformulà com a diari digital, renovat de nou el 2017 L’abril del 2008, la revista Enderrock  arribà al número 150 i celebrà els quinze anys al quiosc amb una edició especial i el gran concert +…

El 2001 s’incorporà Eduard Font als teclats, i el 2006 Salva Racero substituí Pemi Fortuny El seu debut discogràfic tingué lloc el 1989 amb el disc Vas de punt o què , seguit per Lax’n’Busto 1991, Inurted 1992, Qui ets tu 1993, La caixa que puja i baixa 1995, l’acústic Lax’n’Busto a l’Auditori 1996, Sí 1998, Llença’t  2000, premi SGAE al millor disc en català i cinc premis Enderrock, Morfina 2003, Amb tu en directe 2004, que rebé tres premis Enderrock, Relax 2007 i Objectiu la lluna  2008 És un dels grups de més èxit del rock català L’any 2011 el grup publicà el disc Simfònic , un…

Estudià harmonia, contrapunt, fuga, orquestració i instrumentació al Conservatori del Liceu, on fou el primer a obtenir el diploma de mestre de composició 1960 Intèrpret dels instruments més característics de la cobla, esdevingué compositor de sardanes gairebé un centenar i investigador musical També compongué diverses obres orquestrals Concert de la Costa Brava, Fantasia i fuga, Rapsòdies empordaneses, Suites clàssiques catalanes , etc Autor de diversos estudis de temàtica sardanista, publicà les obres  Contra la falsa sardana 1953, El cançoner de l’Empordà 1993 i  Nou tractat d…

A set anys restà orfe de pare una institució benèfica sufragà els seus estudis al conservatori de Santa Maria di Loreto Nàpols Inclinat vers la música teatral, aviat es convertí en un dels capdavanters de l’escola napolitana d’òpera bufa amb L’italiana in Londra 1779, Giannina e Bernardone 1781 i L’impresario in angustie 1786, bé que conreà també l’òpera seriosa amb obres de tema clàssic Caio Mario 1780, Oreste 1784 Admirat per Goethe i per diversos sobirans d’Europa, fou nomenat mestre de capella de la cort 1787-91 de Caterina II de Rússia Hi compongué un Rèquiem 1787 i algunes òperes…

Inicià els estudis de piano a set anys, i poc després, els de violí Quan tenia dotze anys, després d’oferir el seu primer concert a Barcelona, anà a estudiar amb Marchot, deixeble d’E Ysaÿe, al Conservatori de Brusselles, i quatre anys més tard fou guardonat amb el Premi Van Hall, màxima distinció del centre El 1906 començà els seus primers concerts a l’Estat espanyol i creà un quartet amb G Cassadó, Quer i Garangou, actiu fins el 1909 A partir del 1924 formà duo amb la pianista Blanca Selva, i des del 1940, amb la seva esposa, Maria Carbonell També actuà periòdicament com a…

A l’edat de 13 anys féu la seva primera actuació en públic i, el 1959, inicià una brillant carrera que l’ha portat a actuar en més de cinquanta països En el seu ampli repertori destaca la seva dedicació a la música espanyola i als grans autors romàntics, com Chopin, Schumann i Brahms El 1992 li fou concedit el Premio Nacional de Música i el 1995 rebé la Medalla d’Or del mèrit de les belles arts El 1996 estrenà a València la seva revisió del Concert per a piano i orquestra de Joaquim Rodrigo, i l’any següent l’enregistrà, amb Manuel Galduf, al capdavant de l’Orquestra de València…

De família humil, Eunice Kathleen Waymon fou la sisena de vuit germans fills d’un obrer manual d’una comunitat segregacionista de Carolina del Nord, uns orígens que marcaren el compromís de la cantant amb els drets de la comunitat negra A deu anys féu el seu primer concert de piano, a la biblioteca de la seva ciutat Tot i la seva formació musical clàssica, a partir del 1954 començà a cantar en un club d’Atlantic City i el 1959 enregistrà el primer disc Esdevinguda una celebritat mundial per les seves versions de peces com I Love You Porgy de l’obra Porgy and Bess i My Babe Just…

A quinze anys ingressà a les classes de piano d’Alfred Cortot al Conservatori de París Fou també deixeble de Moritz Moszkowski i el 1919 obtingué el primer premi al conservatori parisenc Treballà intensament l’obra per a piano de Maurice Ravel  1924-27, a qui admirava profundament Posteriorment, l’entrada en contacte amb aquest compositor li feu replantejar-se el concepte mateix d’interpretació El 1953 publicà el llibre Ravel selon Ravel , en collaboració amb Hélène Jourdan-Morhange, en què explica les seves experiències al costat del músic francès A banda de la influència de Ravel, fou molt…

L’any 1958 formà amb Paul McCartney i John Lennon el grup The Quarrymen, que amb la incorporació de Ringo Starr adoptà el nom de The Beatles, grup que es convertí en un dels més importants de la música pop Considerat sovint el ‘tercer Beatle’, darrere les personalitats de Lennon i McCartney, Harrison, el més jove del cèlebre quartet, introduí en la música del grup l’espiritualitat i els sons orientals, un món que conegué a través de l’orientalista mallorquí Joan Mascaró Autor d’algunes cançons molt conegudes, com Something , Here Comes The Sun i Old Brown Shoes , després de la ruptura dels…