Resultats de la cerca

Al principi de la dècada dels setanta entrà com a directiu del Club Ciclista Rubí, cofundat pel seu pare, Joan Arbós i Panyella, i en fou president fins el 1986 Fou president de la Federació Catalana de Ciclisme 1986-99, període en el qual també assumí tasques de directiu primer i vicepresident de la Federació Espanyola de Ciclisme Impulsà el ciclisme de base i de pista i el 1988 creà la categoria ciclosport i organitzà els primers Campionats d’Espanya de la categoria Els anys 1989 i 1990 fou president del Comitè Olímpic Català Collaborà en l’organització de les curses de ciclisme dels Jocs…

Format al Club Natació Sabadell, on jugà 14 temporades en la màxima categoria, acabà la seva carrera al CW Autònoma de Bellaterra En el seu palmarès destaca la Copa del Rei 1998 aconseguida amb el Sabadell Disputà 13 partits amb la selecció espanyola Forma part de la junta directiva de la Federació Espanyola de Natació, del Comitè de Waterpolo de la Federació Catalana de Natació i dirigeix l’àrea de waterpolo del CN Sabadell

Arribà a aglutinar les principals tendències republicanes de la ciutat i esdevingué clau en la vida política lleidatana durant el primer terç del segle Disposà d’un equip dirigent reduït i constant dins el qual destacaren Humbert Torres i Barberà, primer alcalde de Lleida de Joventut 1917 Alfred Pereña, diputat provincial i conseller de la Mancomunitat, i Frederic Godàs i Legido, fundador i director del Liceo Escolar Cal esmentar també Frederic Mulet, president de l’entitat en diverses ocasions Antoni Zamorano, dirigent del Gremi Comercial i regidor diverses vegades Ricard Palacín, advocat i…

Estudià teatre Actiu políticament en el moviment estudiantil, després del cop d’estat que enderrocà Salvador Allende , fou condemnat i empresonat diverses vegades fins el 1977, que s’exilià a l’Equador i posteriorment a Nicaragua, on donà suport a la revolució sandinista El 1980 anà a Alemanya, i treballà com a corresponsal a l’Amèrica Llatina i Àfrica Els anys vuitanta milità en l’ecologisme i fou dirigent de Greenpeace Posteriorment s’establí a Gijón La seva obra literària comprèn pràcticament tots els gèneres, bé que destaca especialment en la narrativa, amb novelles com ara…

Graduat en enginyeria hidràulica el 1964, aquest mateix any ingressà al Partit Comunista Xinès Del 1965 al 1980 treballà en projectes hidràulics, i simultàniament feu carrera política a l’interior del partit Posteriorment ocupà, entre altres càrrecs, la secretaria del comitè central de les joventuts comunistes 1982-85, la secretaria del comitè provincial del partit a Guizhou 1985-88 i la secretaria del partit a la regió autònoma del Tibet 1988-92, on sufocà amb duresa les rebellions antigovernamentals i decretà la llei marcial Del 1993 al 2002 fou membre del comitè permanent del buró polític…

Dirigent d’Estat Català durant la dictadura primoriverista, passà al Bloc Obrer i Camperol 1930 i, en plena guerra civil, al PSUC i a la UGT catalana de la qual fou secretari general Exiliat el 1939, s’establí a Mèxic, on continuà la seva activitat política formà part del Consell Nacional Català i promogué el Partit Socialista Català i fundà un centre de documentació Instituto Panamericano de Documentación i l’editorial Compañía General Editora Fou premiat nombroses vegades als Jocs Florals de l’exili per diferents estudis històrics, com Francesc Macià i els catalans d’Amèrica…

Destacà com a jugador de l’Strong fundacional 1910 i fou dirigent de l’Sport Club Gironí 1912, un club format a redós de l’anterior per estudiants de batxillerat Juntament amb Francesc Roca, fou una de les parelles defensives més populars del futbol gironí i català A partir del 1914 inicià una etapa esportiva caracteritzada per la discontinuïtat jugà al Girona Sport, al Català, a la UD Gironina 1915, de nou a l’Strong i, un cop dissolt aquest el 1916, encara formà part d’equips successors com el Gimnàstic i el Girona FC Jugador d’un gran carisma i dotat de grans qualitats…

Al final de gener, Najib Mikati, amb el suport de Hezbollà, va ser nomenat nou primer ministre, posant fi a un conflicte de diversos mesos entre els partidaris del primer ministre sunnita, Saad Hariri, i Hezbollà sobre la investigació de l’ONU de l’assassinat el 2005 del dirigent libanès Rafiq Hariri, pare de Saad El 12 de gener, els ministres de Hezbollà i els seus aliats van dimitir del Govern, que en van provocar la caiguda i la de Saad Hariri El nomenament de Mikati, milionari i antic primer ministre, va donar lloc a nombroses manifestacions al país dels partidaris de Hariri…

Comptà amb el suport d’un sector de la burgesia financera valenciana, i tingué com a òrgan La Correspondencia de Valencia Les seves bases ideològiques foren expressades en la Declaració valencianista 1918, subscrita per la Unió i per la Joventut Valencianista i obra d’IVillalonga, dirigent del partit Tot i acceptar la unitat nacional dels Països Catalans, s’hi propugnava un estat valencià, capaç de mancomunar-se amb d’altres d’una reivindicada federació espanyola o ibèrica Participà, sense èxit, en eleccions a diputats i municipals, i aconseguí una certa extensió arreu del País…

Es llicencià en dret a Barcelona i en filologia romànica a Alemanya, on residí del 1959 al 1971 Membre fundador del Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans PSAN el 1968 i de l’editorial La Magrana, hi publicà una Síntesi d’història dels Països Catalans 1976 Entre el 1971 i el 1993 traduí una vintena de títols de l’alemany, del francès, de l’italià i del portuguès Acostà obres fonamentals del pensament marxista entre d’altres, El capital de Marx, publicat en sis volums els anys 1983-90, juntament amb clàssics de la filosofia Maquiavel i Hegel i de la literatura Eça de…