Resultats de la cerca
Es mostren 3393 resultats
Aleix Serrat Oliva
Rem
Piragüista.
Membre del Club Natació Banyoles, practicà tant l’especialitat de pista com la de fons El 2009 fou subcampió de Catalunya en la prova de 500 m en C1 i campió en C2 fent parella amb Enric Sánchez El mateix any guanyà la Copa Catalana de 10 km en C1 a Deltebre i la Copa d’Espanya de marató en C2 També practicà el caiac polo i participà amb l’equip de Banyoles a la Lliga
Revista de Gerona
Publicacions periòdiques
Publicació mensual que aparegué a Girona com a òrgan de l’Associació Literària de Girona, del setembre del 1876 al desembre del 1895.
De contingut variat i ric, publicà treballs molt notables sobre història, arqueologia i aspectes científics de les terres gironines Hi collaboraren Pere Alsius i Torrent, Josep Ametller i Viñas, Joaquim Botet i Sisó, Enric-Claudi Girbal, Emili Grahit, Josep Pascual i Prats, JNarcís Roca i Farreras i Narcís Viñas i Serra Redactada normalment en castellà, publicà ja des del primer número algunes collaboracions en català, generalment de tipus poètic Lluís Batlle i Prats publicà un índex d’autors 1946
Pey de Garròs
Literatura
Poeta occità.
Lligat a la causa navarresa, fou advocat general a la cort de Bearn Escriví els Psaumes de David virats en ritme gascon 1565 i les Poësias gasconas 1567, on hom troba sis Cants eroïcs on els herois de l’antiguitat són posats com a exemple a Enric IV i vuit Eglògas, testimoniatge de la condició popular i de les misèries de la guerra Defensor conscient i apassionat de la seva llengua, fou una figura essencial del Renaixement gascó
Ferran I de Portugal
Història
Rei de Portugal (1367-83).
Fill de Pere I i de Constança Manuel Llevat del període 1373-78, el seu regnat transcorregué en permanent estat de guerra contra Castella, per les seves pretensions a aquesta corona a la mort de Pere el Cruel 1369 Formà una coalició amb Catalunya-Aragó i Granada, i després una aliança amb Anglaterra, contra Enric II de Castella, que no tingueren èxit En morir, ocupà el tron el seu germà bastard, el mestre d’Aviz Joan I
Elionor de Provença
Història
Reina d’Anglaterra, filla segona de Ramon Berenguer V de Provença i de Beatriu de Savoia.
El 1236 es casà amb Enric III d’Anglaterra Enèrgica i amant de les lletres —hom li atribueix poesies d’estil heroic provençal—, afavorí amb càrrecs importants els seus parents savoians i implicà el rei en llurs costoses ambicions italianes Sicília i Nàpols Vídua 1272, actuà de regent durant la minoritat del seu fill Eduard fins el 1274, i es retirà al monestir d’Amesbury És venerada com a santa La seva festa se celebra el 22 de febrer
Joaquim Montero i Delgado
Teatre
Actor i comediògraf.
Actuà a la companyia d’Enric Borràs i el 1900 marxà a l’Amèrica del Sud De retorn a la península Ibèrica el 1913, obtingué una gran popularitat com a actor còmic al Parallel i dirigí la companyia del Romea Escriví texts per a varietats, com la sèrie de Monterograff 1914-15, vaudevilles i un gran nombre de comèdies A Montserrat 1925, Jazz-band 1927, Els capells d’En Cunill 1927, etc Dirigí el diari La Noche
Thomas Wyat
Història
Literatura anglesa
Política
Poeta i diplomàtic anglès.
De família aristocràtica, estudià al St John's College de Cambridge Molt aviat obtingué càrrecs oficials durant el regnat d’Enric VIII, encara que també fou empresonat per les seves relacions amb Anna Bolena Com a poeta no publicà res en vida Traductor de Plutarc, i un dels introductors del sonet al seu país, la seva obra aparegué recollida en la Tottel’s Miscellany ‘Miscellània de Tottel’, 1557, i els seus poemes amorosos influïren poderosament sobre els poetes elisabetians
Margarida I de Dinamarca
Història
Reina de Dinamarca i Noruega (1387-96) i de Suècia (1389-96).
Filla de Valdemar IV de Dinamarca, es casà 1363 amb Haakon VI de Noruega Durant la minoritat del seu fill Olav, Margarida, com a regent, derrotà Albert I de Suècia, d’on es féu proclamar reina Mort el seu fill 1387, Margarida féu proclamar rei dels tres països el seu nebot Eric de Pomerània Enric VII de Dinamarca Dona d’un gran talent polític i d’una gran energia, imposà 1397 la Unió de Kalmar a tots tres regnes
François de Malherbe
Literatura francesa
Poeta francès.
Els seus primers versos tingueren poc èxit Les armes de saint Pierre , 1587 A París fou presentat a la cort d’Enric IV per Vauquelin des Yveteaux, i fou poeta oficial Diversos reculls de Poésies 1607, 1609 i 1615 l’imposaren com a poeta modèlic La seva doctrina constitueix una ruptura amb la tradició de l’humanisme literari del s XVI i amb la Pléiade Proclamà la puresa del vocabulari poètic i una versificació sotmesa a unes regles rigoroses
François Tristan l’Hermite
Literatura francesa
Escriptor francès.
Servidor d’Enric de Borbó, després d’una sèrie d’aventures ho fou del duc d’Orleans i del duc de Guisa Sobresortí en poesia, amb obres com ara Plaintes d’Acante 1633, Les amours de Tristan 1638, Les vers heroïques 1648, etc, i sobretot en teatre, com les tragèdies Marianne 1636, La mort de Sénèque, la mort de Crispe 1645, la comèdia Le parasite 1653, etc En prosa deixà una novella autobiogràfica, Le page disgracié 1642