Resultats de la cerca
Es mostren 1592 resultats
Don Joan de Serrallonga
Cinematografia
Pel·lícula del 1948; ficció de 90 min., versió sonora dirigida per Ricard Gascón i Ferré.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ PECSA Films Josep Carreras i Planas, Barcelona ARGUMENT La novella homònima 1858 de Víctor Balaguer GUIÓ RGascon, Manuel Tamayo FOTOGRAFIA Enzo Serafin blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Alfonso de Lucas MUNTATGE Joan Pallejà MÚSICA Joan Duran i Alemany INTERPRETACIÓ Amedeo Nazzari Don Joan de Serrallonga, Maruja Asquerino Doña Joana de Torrellas, José Nieto Fadrí de Sau, Fèlix de Pomés Don Carles de Torrellas, Domingo Rivas Don Salvi de Fontanellas, Arturo Cámara Joan de Colmenar, Joaquim Carrasco Bernard de Serrallonga, Fernando Sancho Tallaferro,…
Pep Armengol
Cinematografia
Director de càsting i actor.
Vida Actor professional des dels setze anys, ha treballat amb les companyies teatrals Tossal, Els Joglars Teledeum , 1983, o Los virtuosos de Fontaineblau , 1985 i el Centre Dramàtic de la Generalitat Bacil’s , 1997, o El rapto en el Serrallo , 2000, i en petits papers per al cinema, com La quinta del porro 1980, Francesc Bellmunt o Victòria 1981-83, Antoni Ribas S’inicià com a director de càsting amb El complot dels anells 1987-88, FBellmunt, activitat que ha portat a terme en altres àmbits teatre, muntatges de La Fura dels Baus, publicitat, cerimònies olímpiques i paralímpiques de…
Juli Coll i Claramunt
Cinematografia
Director i guionista.
Vida Professor mercantil El 1947 debutà com a guionista, contractat per l’Emisora Films d’Ignasi F Iquino, tasca que desenvolupà parallelament a la seva trajectòria com a director, tant en films propis com aliens El ángel gris 1947 i El tambor del Bruch 1947-48, ambdós d’Iquino Apartado de Correos 1001 1950, Juli Salvador Tarde de toros 1955, Ladislao Vajda, La ferida lluminosa La herida luminosa , 1956, Tulio Demicheli i Pacto de silencio 1963, Antonio Román El 1955 dirigí el seu primer film, Nunca es demasiado tarde , un apreciable policíac, al qual seguí La cárcel de cristal 1956 El 1957…
Alicia Alonso

Alicia Alonso amb Pedro Simón (1998)
Casa de América (CC BY-NC-ND 2.0)
Dansa i ball
Nom amb què és coneguda la ballarina i coreògrafa cubana Alicia Ernestina de la Caridad del Cobre Martínez y del Hoyo.
Formada a l’Havana, el 1937 es traslladà a Nova York amb el ballarí Fernando Alonso, amb qui es casà l’any següent i del qual es divorcià el 1975, bé que en conservà el cognom com a nom artístic Aquest any entrà a la School of American Ballet i debutà a la comèdia musical Great Lady També el 1938 s’incorporà a l’American Ballet Caravan de George Balanchine , amb el qual estrenà, entre d’altres, Undertown i Theme & Variations El 1940 passà a l’American Ballet Theater, on romangué cinc anys i sobresortí com a primera ballarina en Giselle i Carmen , i posteriorment hi actuà…
Jair Bolsonaro

Jair Bolsonaro
Câmara dos Deputados
Política
Polític brasiler.
El 1977 es graduà a l’Academia Militar das Agulhas Negras Dins l’exèrcit, arribà al grau de capità El 1986 encapçalà una protesta contra els baixos sous dels oficials Tot i ser castigat, aquesta acció li valgué una notable popularitat Dos anys després passà a la reserva, i fou elegit regidor de Rio de Janeiro pel Partit Democratacristià Diputat federal el 1990, hi fou reelegit en les sis convocatòries següents 1995, 1999, 2003, 2007 i 2011 Canvià diverses vegades l’afiliació política el 1993 passà al Partit Progressista i, posteriorment, al successor d’aquest, el Partit Progressista Brasiler…
Personatges destacats 2015
Relació de personatges destacats de l’any 2015 Cada biografia disposa d’un enllaç a l’article corresponent de la Gran Enciclopèdia Catalana Svetlana Aleksiévitx El 10 de desembre la periodista i escriptora bielorussa Svetlana Aleksiévitx va rebre el premi Nobel de literatura Svetlana Aleksiévitx © Elke Wetzig Francina Armengol El 30 de juny Francina Armengol va ser investida presidenta de les Illes Balears, la primera dona a ocupar-ne el càrrec Jacques Audiard El 24 de maig, el director cinematogràfic francès Jacques Audiard va guanyar la Palma d’Or del Festival de Canes per la pellícula…
estètica
Música
En un primer moment, i recollint els ecos del sentit de la paraula grega d’on prové (aísthesis, ’sensació'), estètica fa referència a la sensibilitat i, per extensió, a la reflexió sobre aquesta.
En un sentit més vague i acadèmic, l’estètica és la part de la filosofia que es dedica a pensar de forma general el significat de termes com ara "bell", ", "mimesi", "expressió", etc, o també la relació entre les diferents arts En un sentit més precís, més enllà d’una rígida disciplina de la institució de la filosofia i més ençà d’un discurs que parasita l’art sense aportar-li res, l’estètica és sobretot la pregunta "com i què pensa una obra d’art" La història d’aquesta pregunta i de les seves respostes començà a mitjan segle XVIII Fou llavors que sorgí la idea que el contingut…
Archivo de Filología Aragonesa
Publicació periòdica de la Institució Fernando el Católico, de Saragossa, dedicada a estudis d’investigació lingüística i història literària, principalment d’Aragó, però també dels territoris limítrofs, entre ells els dels Països Catalans (parlars fronterers, penetració del català en el domini gascó, et.
Aurora Redondo i Pérez
Cinematografia
Teatre
Actriu.
Vida Debutà a set anys al Teatre Romea de Barcelona en l’obra infantil Doncell qui cerca muller , amb la companyia d’Adrià Gual Ja adolescent, treballà amb Enric Borràs fent Terra baixa i Don Juan Tenorio El 1925 es casà a Madrid, on desenvolupà la major part de la seva carrera, amb l’actor Valeriano León, parella que formà companyia pròpia que interpretà els germans Álvarez Quintero, Muñoz Seca, etc, i aconseguí renovats èxits arreu de l’Estat, en particular amb sainets de Carlos Arniches, com Padre Pitillo i Es mi hombre En començar la Guerra Civil es traslladaren a l’Argentina…
,
Miguel Primo de Rivera y Orbaneja
Miguel Primo de Rivera y Orbaneja, al centre, acomiadant-se del seu estat major abans d’anar a Madrid per fer-se càrrec del poder
© (IMHB) Arxiu Fototeca.cat
Història
Militar
Política
Militar i polític andalús.
Segon marquès d’Estella, pertanyia a una família de militars que es distingí durant el segle XIX, principalment el seu pare, Fernando Primo de Rivera y Sobremonte, capità general de Castella la Nova i de Filipines, un dels caps militars de les forces del govern durant la tercera guerra Carlina, i el seu avi José Primo de Rivera, que participà en les guerres contra Napoleó i en la primera guerra Carlina, amb els cristins Ingressà a l’exèrcit el 1884 i prengué part en les guerres de Cuba i de les Filipines El 1902 es casà amb Casilda Sáenz de Heredia, de la qual enviduà el 1908 i…