Resultats de la cerca
Es mostren 3180 resultats
Alexandre de Laborde
Història
Militar
Literatura
Militar i escriptor.
Fill del ric financer i marquès Jean-Joseph de Laborde, en començar la Revolució Francesa 1789 fou enviat a Àustria, on serví com a lloctinent del regiment dels hússars de Kinsky Bohèmia Viatjà per molts països i tornà a França uns quants anys després Guia de Napoleó durant la guerra d’Espanya 1808 i durant la d’Àustria 1809, fou ajudant major de la guàrdia nacional 1814 i director del servei de ponts i calçades del departament del Sena Essent diputat per París 1822, s’oposà a la intervenció dels Cent Mil Fills de Sant Lluís a la península Ibèrica Intervingué en la insurrecció…
Julià San Valero i Aparisi
Prehistòria
Prehistoriador i antropòleg
Llicenciat el 1934 per la Universitat de València en dret i en filosofia i lletres, es doctorà el 1946 en filosofia i lletres amb la tesi El Neolítico europeo y sus relaciones Fou catedràtic de prehistòria i història antiga de la Universitat de València S’especialitzà en el Neolític de la península Ibèrica, tema sobre el qual publicà diversos treballs La península hispánica en el mundo neolítico 1948, El neolítico hispánico 1954, La cueva de la Sarsa Bocairente-Valencia 1950, Origen de la agricultura 1955, Los orígenes de la agricultura valenciana 1964 Publicà també diverses…
Joan Sanç
Literatura
Cristianisme
Escriptor espiritual.
Professà a Xàtiva el 1573, al convent de carmelitans observants recentment fundat i s’ordenà el 1581 Ensenyà arts als convents de Calataiud 1579-82 i d’Onda 1584-86, es doctorà en teologia 1586 a València i estudià hebreu El 1593 assistí al capítol general de Cremona —en el qual tingué lloc la separació dels descalços— Fou prior del convent de València 1597-1600, provincial d’Aragó 1603-06, i al seu esperit reformista es deu la florida intellectual i religiosa de la província al s XVII Promogué l’exercici de l’oració metòdica i aspirativa i fou un amic i collaborador del patriarca Juan de…
Robert Stewart
Història
Polític irlandès.
Vescomte de Castlereagh i segon marquès de Londonderry Com a primer secretari 1789-1801 del lord lloctinent anglès a Irlanda, ajudà a sufocar la rebellió del 1798 i aconseguí que el Parlament irlandès aprovés la unió amb Anglaterra 1800 Formà part de l’ala progressista dels tories Com a secretari de guerra 1805-09 dirigí la guerra contra Napoleó i organitzà diverses expedicions al continent, com la que desembarcà a la península Ibèrica comandada per Moore i Wellington Nomenat ministre d’afers estrangers 1812, unificà els esforços per a la derrota de Napoleó i la instauració d’un…
Enriqueta Pons i Brun
Arqueologia
Arqueòloga i prehistoriadora.
Es formà, sota el mestratge de Joan Maluquer de Motes, Pere de Palol i Miquel Tarradell, a la Universitat de Barcelona, on es doctorà l’any 1982 És investigadora a la seu de Girona del Museu d’Arqueologia de Catalunya Ha desenvolupat una intensa activitat de recerca, centrada en l’estudi del bronze final, primera edat del ferro i període ibèric a la Catalunya nord-oriental, on ha dirigit nombroses excavacions Puig Castellet de Lloret de Mar, la Fonollera de Torroella de Montgrí, Mas Castellar de Pontós, entre d’altres Entre les seves nombroses publicacions cal destacar La Fonollera 1ª y 2ª…
Enric Masó i Vàzquez
Política
Empresari i polític.
Enginyer industrial, després de llicenciar-se anà als Estats Units 1955-58, on fou professor a la Universitat de Nova York Membre fundador i vicepresident del Banc Industrial de Catalunya , fou president i conseller de nombroses empreses i associacions internacionals Infraestructures, SA, Kolster Ibérica, Emerson Electrónica, Cecsa, Bedaux Española, CASA 1971, Associació Aeronàutica d’Europa, Túneles del Tibidabo SA, etc Fou alcalde de Barcelona del 1973 al 1975, succeint Josep Maria de Porcioles , i durant el seu mandat es creà l’Entitat Municipal Metropolitana de Barcelona 1974 El seu…
Antoni Cuyàs i Sampere
Navegant, corsari, industrial i historiador.
Estudià al Collegi dels escolapis de Santa Anna a Mataró El 1820 obtingué el títol de pilot Es dedicà a la nevegació de cabotatge per les costes del nord de la península Ibèrica El 1827 es féu construir el vaixell “Payo Argentino”, i es dedicà a l’activitat corsària Establert a Buenos Aires, es casà amb Mariquita Blanco 1827, parenta del dictador Juan Manuel de Rosas El 1830, passà a Gualeguay Entre Ríos, on es dedicà a la indústria de material de construcció i a la ramaderia Amic del general Justo José de Urquiza, actuà políticament en nom seu contra Rosas 1852 Fou vicecònsol d’…
Melchor Navarra y Rocafull
Història
Alt funcionari reial.
Duc de la Palata i marquès de Tolva Estudià lleis a Salamanca Fou assessor de la governació general d’Aragó, membre del Consell Collateral de Nàpols 1660, fiscal del Consell d’Itàlia, i vicecanceller del Consell d’Aragó 1671 i de la junta de govern durant la minoria de Carles II El 1680 fou nomenat conseller dels consells d’estat i de guerra i virrei del Perú 1680-91 Nomenat de nou vicecanceller del Consell d’Aragó, el 1690 morí abans de poder embarcar-se per retornar a la península Ibèrica El seu virregnat fou eficaç limità la immunitat eclesiàstica, fomentà els estudis a la…
Guillaume de Croÿ
Història
Senyor de Chièvres i duc de Sòria.
Fou governador de Flandes en marxar 1506 Felip el Bell cap a Castella succeí el seu cosí Charles de Croÿ 1509 com a preceptor del futur Carles V, del qual fou conseller durant el primer viatge del rei a la península Ibèrica 1517-20 Intentà d’orientar la política reial cap a l’amistat amb França, en collaboració amb el canceller Jean Sauvage mort aquest 1518, hi hagué de renunciar per l’elecció de Carles com a emperador 1519 Durant l’estada del rei a Catalunya féu de mitjancer entre ell i els agermanats valencians, per als quals obtingué el reconeixement oficial La seva actitud…
Josep Montserrat
Música
Músic.
Fou candidat al càrrec de segon organista del Collegi del Corpus Christi o Collegi del Patriarca, de València el 1665, i tenor del mateix collegi 1666 Fou ordenat de sacerdot 1669 El 1675 obtingué la plaça d’organista a la catedral de Múrcia, i el 1677 al Collegi del Patriarca abans esmentat, d’on se n’anà el 1678 No s’ha de confondre amb un Josep Montserrat que fou candidat al magisteri de capella de la catedral de Màlaga 1768 i que provenia de Torredembarra Tarragonès, on era mestre de cant Tampoc s’ha de confondre amb un tercer Josep Montserrat que professà com a monjo a El Escorial 1795 i…
,