Resultats de la cerca
Es mostren 3931 resultats
Manila
Cinematografia
Pel·lícula del 1991; ficció de 93 min., dirigida per Antonio Chavarrías Ocaña.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Quasar Barcelona, Oberón Cinematográfica AChavarrías, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ AChavarrías FOTOGRAFIA Carles Gusi Agfacolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ David Fernández MUNTATGE Ernest Blasi MÚSICA Javier Navarrete SO Joan Maria Quilis INTERPRETACIÓ Mathieu Carrière Don Carlos, Àlex Casanovas Nico, Laura Mañà Sara, Diana Sassen Aneque, John Melville Mario, Fermí Reixach Pablo, Luis Bazaco Diminuto ESTRENA Barcelona, 06031992, Madrid, 03041992 Sinopsi Nico és un delinqüent sense massa sort que en el club Manila coneix Carlos, un executiu d’…
neoimpressionisme
El picapedrer, del pintor neoimpressionista francès Georges Seurat
© Corel Professional Photos
Art
Escola pictòrica francesa del darrer quart del segle XIX.
És conegut també amb els noms de divisionisme i de puntillisme Constitueix la radicalització de l’impressionisme, en una pruïja d’emprar únicament colors purs, aplicats metòdicament en petites pinzellades, de manera que es barregin i es complementin no pas sobre la tela, sinó a la retina de l’espectador Tot i que s’autosituava en la línia Delacroix-impressionisme, retreia a aquell l’ús de colors terrosos, i als impressionistes, que barregessin els colors a la paleta i que fossin massa intuïtius Els principals representants d’aquesta escola foren Georges Seurat —que ja presentà…
pulverimetal·lúrgia

fototeca.cat
©
Tecnologia
Tècnica i procediment de preparació d’aliatges especials, mescles de materials ceràmics i metàllics ( cermet
).
Consisteix a escalfar sinterització, sense arribar a la temperatura de fusió del material menys fusible, mescles de grànuls de pólvores dels materials ceràmics i metàllics, generalment comprimits Per aquest procediment hom obté una massa dura amb un grau de compactació que depèn de la pressió exercida Malgrat que algunes preparacions d’aliatges poden ésser efectuades en fred o a temperatures poc altes o sense aplicació de pressió durant la cocció, generalment el procés és efectuat amb compressió en tota la seva durada, tant en l’escalfament com en el refredament El fenomen…
tempestat
Meteorologia
Intensa borrasca local que va associada a un cúmul o nimbe gros i dens, on hi ha corrents ascendents d’aire molt forts.
La tempestat va acompanyada normalment de trons i llamps, i la pluja és intensa, generalment, en un espai curt de temps De bon començament el corrent d’aire ascendent origina, per condensació del seu vapor d’aigua, un núvol que es va engrandint i enlairant gradualment Quan plou, en caure la pluja, es produeix per arrossegament un corrent d’aire ascendent L’aire és fresc i produeix fortes ratxades de vent en el sòl En estendre's el corrent d’aire descendent, cessa el corrent ascensional Llavors els núvols s’estenen i es forma una capa de cirroestrats o altoestrats Les tempestats són més…
lliura de compte
Numismàtica i sigil·lografia
Durant l’edat mitjana, unitat de compte basada en el pes d’argent i el seu valor continguts en 240 diners.
Inicialment aquest pes coincidia amb el de la lliura ponderal monetària En afeblir-se progressivament el pes dels diners i el seu contingut d’argent, la lliura, obtinguda pesant 240 diners, s’anà allunyant del valor de la lliura ponderal En ésser substituïda la lliura ponderal pel marc, la paraula lliura designà exclusivament el valor de 240 diners corrents Essent el diner la base de la comptabilitat en moneda, però de valor massa petit per a la major part de transaccions, hom es valia dels seus múltiples, el sou o 12 diners i la lliura o 240 diners Així els valors eren…
antiestàtic | antiestàtica
Electrònica i informàtica
Dit dels aparells destinats a convertir l’aire en conductor per ionització.
El procés de producció d’algunes indústries, com són les de la goma, plàstics, paperera, arts gràfiques, productes fotogràfics, etc, presenta zones en les quals és fàcil la ionització per fricció del producte elaborat Elèctricament, aquestes zones formen veritables condensadors, de càrrega constant i capacitat C = Q/V, que mentre mantenen apropats els dos elèctrodes presenten una tensió V petita, però que ràpidament és augmentada a valors elevats quan disminueix la capacitat C en separar-se Així, es generen camps electroestàtics d’intensitat elevada que poden provocar accidents en els…
premi Lola Anglada
Premi de poesia en llengua catalana que atorgà anualment, des del 1984 i fins el 2005, Caixa Terrassa i l’Ajuntament de Terrassa, tot i que el 2004 no es va convocar.
L’entrega del premi tenia lloc dins la Nit de Santa Llúcia Relació d'obres i autors guardonats 1984 El planeta dels Set Sols , de Mercè Canela 1985 Set que no dormen a la palla , de Miquel Desclot 1986 Set gates de vida d’Agustí Alcoberro 1987 L’Estel sent el temps , de MAssumpció Ribas 1988 Sis contes per a regal , de Salvador Comelles 1989 L’estiu a la ciutat , de Rosa Iborra 1990 Si les persones parlessin , de Xavier Bertran 1991 Contes per a un món millor , d’Enric Larruela 1992 Nyatiti la Filla del Clan , d’Andreu Sotorra 1993 Qui vol un conte , de Joles Sennell 1994 desert 1995 Els…
acels
Helmintologia
Ordre de turbel·laris format per petits cucs plans, de color terrós o blanc, sovint verds a causa de les algues verdes simbiòtiques que viuen dins llurs teixits.
Llur principal característica és l’absència de cavitat digestiva Solament tenen una massa compacta de cèllules digestives El sistema reproductor és molt primitiu Són marins, viuen sota les pedres o entre les algues de la zona litoral, i sovint presenten ritmes diaris de baixar a més profunditat a la nit i ascendir durant el dia El gènere més representatiu és convoluta platihelmints L’any 1999 es donaren a conèixer uns experiments genètics realitzats amb acels que permeten afirmar que aquests animals no pertanyen al fílum dels platihelmints, com es pensava fins ara, sinó que…
serra de Bèrnia
Serra
Alineació subbètica quasi litoral, entre la Marina Baixa i la Marina Alta.
Té una longitud de prop de 9 km entre el riu d’Algar 7 km des del coll de Bèrnia , depressió de 827 m alt, per on passa el camí de Callosa d’en Sarrià a Xaló, que la uneix a la serra del Ferrer i el barranc del Mascarat, tall de gairebé 300 m de profunditat, dellà el qual segueix amb la mateixa disposició oest-nord-oest — est-sud-est la serra i el morro del Toix 337 m fins a la mar Culmina al puig de Bèrnia 1 128 m La serra és constituïda per un afuat anticlinal de base oligocènica que suporta, al flanc meridional, una massa correguda cretacicoeocènica, tot complicat per falles entrecreuades…
fiord
El fiord de Romsdals proper a la ciutat de Molde
© B. Llebaria
Hidrografia
Geomorfologia
Antiga vall glacial envaïda per les aigües de la mar després de la fusió de les glaceres quaternàries.
Normalment es presenta com un profund entrant de la costa, i és limitat sovint per vores molt escarpades El fiords poden assolir grans dimensions per exemple, el de Sogne, a Noruega, s’endinsa més de 200 km a l’interior i supera, en alguns indrets, els 1100 m de profunditat Llur origen és semblant al de les glaceres alpines es tracta, en efecte, de grans valls fluvials ocupades posteriorment per una enorme massa de glaç En el cas dels fiords, el glaç ha excavat sovint per dessota del nivell de les aigües marines Són típics de les costes rocalloses de Noruega, però abunden també…