Resultats de la cerca

Fundada 1955 i dirigida per Georgios Grivas , lluità contra els britànics fins a aconseguir la independència de Xipre febrer del 1959 L’arquebisbe Makários la dissolgué, i pràcticament restà desorganitzada Més tard, reaparegué esporàdicament com a autora d’accions armades contra el govern republicà i contra la comunitat turcoxipriota

Zona urbana destruïda pels combats entre les faccions enfrontades a Líbia © Hélène Caux / UNHCR Les dificultats per a formar i consolidar un govern d’unitat nacional que posés punt final al xoc de legitimitats entre els governs de Trípoli i Tòbruk van marcar l’agenda política d’aquest país Al gener, Fàyiz Sarral –escollit per les Nacions Unides per a dirigir el consell presidencial que havia d’implementar els acords– va nomenar els 32 ministres que havien de compondre el Govern d’unitat nacional La proposta exigia que els dos parlaments referendessin el nou Govern,…

Format al Club Natació Barcelona El 1943 formà part de la primera junta directiva del Colegio Nacional de Árbitros El 1945 fou designat, juntament amb Robert Seriñá i Joaquim Morera, seleccionador responsable Del 1948 al 1964 fou àrbitre internacional en diversos Campionats d’Europa i Jocs Olímpics El 1960 la Federació Internacional de Natació el nomenà membre del Comitè Internacional de Waterpolo, càrrec que deixà el 1972 Fou president del Colegio Nacional de Árbitros 1962-74

L’autoanomenat Exèrcit d’Alliberament Nacional comandat pel general Khalifa Haftar inicia una ofensiva per enderrocar el Govern d’Acord Nacional reconegut per l’ONU i encapçalat pel primer ministre Fayez al-Sarraj Les forces insurgents aconsegueixen arribar als afores de Trípoli, però són rebutjades per l’exèrcit governamental la primera setmana de maig Segons l’ONU, al llarg del mes moren a causa de les hostilitats unes 450 persones, més de 2000 resulten ferides i unes 50000 desplaçades

Els dirigents principals foren Cebrià Gay i Regina Lamo Participà en el Primer Congrés Nacional de Cooperatives Barcelona 1913 i collaborà activament en l’organització del segon congrés, celebrat a Madrid pel maig del 1921 El seu òrgan de premsa fou “La Cooperación” València El 1928 fou reorganitzada, i posteriorment, sota l’impuls de Genovès i la cooperativa La Artesana, es refeu de nou per a ingressar en la Federació Nacional de Cooperatives Espanyoles el 1934

Més radical que aquest en l’aspecte racial, defensa l’exclusivisme africà Illegalitzat el 1960, desplegà a partir del 1961 una discontínua activitat armada contra el règim blanc des de les seves bases a Zàmbia i a Tanzània Legalitzat el 1990, s’oposà al procés pactista endegat per l’ANC i pel Partit Nacional, però a la fi s’integrà al procés democràtic A les eleccions del 1994 aconseguí només 5 diputats a l’Assemblea Nacional

Estudià harmonia amb Felipe Larios, piano amb Julio Ituarte i composició amb Melesio Morales, al Conservatori Nacional de Mèxic Fou reconegut com el nou valor de la composició mexicana i, juntament amb un grup de companys d’estudis, formà l’anomenat Grup dels Sis, en el qual hi havia també Ricardo Castro, Felipe Villanueva i Carlos Meneses Es relacionà amb el català Felip Pedrell i amb Maurice Kufferath, els quals l’animaren a compondre en un estil nacionalista L’any 1900 fou enviat a París com a representant oficial de Mèxic en un congrés de música Entre el 1907 i el 1913 fou…

Cursà història moderna i contemporània a Madrid i, posteriorment, es dedicà al periodisme, sobretot amb articles de crítica literària i gastronòmica i cròniques de viatges Visqué també al Marroc i a París La seva novellística té un acusat vessant sociopolític i reflecteix vides sota l’ambient del franquisme, la transició i el postfranquisme, amb un fort accent en els desenganys i la degradació dels fonaments de la moral cívica És autor de les novelles Mimoun 1988, En la lucha final 1991, La buena letra 1992, Los disparos del cazador 1994, La larga marcha 1996, La caída de Madrid 2000, Los…

Després d’estudiar matemàtiques, dibuix, escultura i, finalment, arquitectura, féu pràctiques, l’any 1954, al taller de Le Corbusier, que abandonà per cercar uns plantejaments menys cartesians S'associà, aleshores, amb André Bloc — Café du Rond Point als Champs-Elysées París, 1957, Estudi d’André Bloc Antíbol, 1959, Maison de l’Iran Ciutat Universitària de París, 1961-68— i amb Paul Virilio  —església de Sainte Bernardette du Baulay Nevers, 1964-66, declarat monument nacional el 1990— i fou un dels fundadors del grup Architecture principe Multiplicà els projectes d’estructures…