Resultats de la cerca
Es mostren 6750 resultats
José María López Piñero
Historiografia
Historiador.
Estudià medicina a la Universitat de València, on es llicencià el 1957 i es doctorà el 1960 Amplià els estudis d’història de la medicina a Munic, Bonn i altres ciutats europees Del 1969 al 1998, que es jubilà, fou catedràtic d’història de la medicina de la Universitat de València Fou també professor convidat o investigador de les universitats de Heidelberg, Zuric i Califòrnia, del Wellcome Institute for the History of Medicine de Londres i de la Herzog August Bibliothek de Wolfenbüttel Fundà i dirigí la sèrie monogràfica Cuadernos Valencianos de Historia de la Medicina y de la Ciencia 1962 i …
Kurt Baldinger
Lingüística i sociolingüística
Romanista suís.
Inicialment professor d’educació física, posteriorment estudià lletres a la Universitat de Basilea, on fou deixeble de Walther von Wartburg , que l’influí en el seu decantament per la lexicologia i la semàntica aplicades a l’àrea lingüística francooccitana Professor de filologia romànica a la Universitat de Humboldt de Berlín 1947, es doctorà en aquesta universitat amb la tesi Kollektivsuffixe und Kollektivbegriff Ein Beitrag zur Bedeutungslehre im Französischen mit Berücksichtigung der Mundarten ‘Sufixos collectius i conceptes collectius Una aportació a la semàntica del francès amb una …
Deutsche Bank AG
Economia
Entitat bancària d’Alemanya fundada el 1870.
La seu és a Frankfurt Primer banc alemany des del 1876, en què absorbí el Berliner Bankverein i el Deutscher Union Bank, té participació en nombroses empreses i entitats de crèdit, i disposa de presència i nombroses filials en més de 70 estats del món, sobretot a Europa, els Estats Units i Àsia Fins el 1999, que adquirí l’entitat nord-americana Bankers Trust, les seves activats foren les d’un banc convencional, centrades en el crèdit i les transaccions a particulars i a empreses, però des d’aleshores s’orientà cada cop més vers els fons d’inversió d’alt risc…
Lluís Roca i Florejachs

Lluís Roca i Florejachs
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Medicina
Escriptor i metge.
Vida i obra Estudià medicina a Barcelona 1871 i l’exercí a Lleida, on es distingí en la lluita contra l’epidèmia del còlera del 1854 Es donà a conèixer com a poeta en llengua castellana a El Trovador 1847, fou redactor i director d’ El Alba Leridana 1859-60 i participà en la fundació de l’Acadèmia Bibliogràfica Mariana, de la qual fou secretari i responsable dels certàmens Fou antologat a Los trobadors nous 1858 i premiat als Jocs Florals de Barcelona amb poemes que edità en opuscle el 1864 i el 1865, dels quals fou també mantenidor 1865 i secretari 1873 Collaborà en nombroses…
,
Ramon Sunyer i Clarà

Detall d’un fermall, obra de Ramon Sunyer i Clarà
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Joier i argenter.
Deixeble del seu pare, Josep Sunyer i Parera, i de l’escola de Francesc d’A Galí Inspirant-se en el llibre de passanties del gremi de joiers i argenters, creà un estil on els elements del barroc popular català són imbricats amb elements del cubisme sintètic i aconsegueixen una perfecta conjunció fou l’anomenat estil Sunyer , que el convertí en un dels principals artistes noucentistes Renovador de l’art litúrgic, en fou el més important creador del moment, amb obres com la medalla commemorativa del Congrés Litúrgic de Montserrat 1916, el portapau de l’abadia de Montserrat, el coronament del…
Rafael Frühbeck de Burgos

Rafael Frühbeck
© Fototeca.cat
Música
Director d’orquestra castellà.
Fill de pares alemanys, estudià als conservatoris de Bilbao i Madrid, ciutat aquesta darrera on, entre el 1950 i el 1953, dirigí diverses sarsueles Després del parèntesi del servei militar, durant el qual fou director de banda, estudià a la Hochschule fur Musik de Múnic amb J Eichorn, GE Lessing i K Gernzmer De retorn a l’Estat espanyol, fou director titular de l’Orquestra Simfònica de Bilbao 1958-62 i de l’Orquestra Nacional d’Espanya 1962-78, de la qual fou director emèrit des del 1998 Actuà per Europa i Amèrica com a director invitat d’orquestres com és ara la Simfònica de Viena i la…
,
La serra del Cabeçó de l’Or
La banda de ponent de la serra del Cabeçó de l’Or destaca pel seu caràcter abrupte Ramon Dolç La serra del Cabeçó de l’Or 213, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic La serra del Cabeçó de l’Or és un massís calcari de 1207 m d’altitud, amb cim pla i vessants abruptes per la cara oest, que ressalta fortament en el relleu per la seva proximitat a la mar La serra està intensament afectada per processos càrstics que han donat lloc a profunds tallats, línies de crestalls, agulles i cavernes, com la cova de la Granota i la dels Canelobres Aquesta última, de grans dimensions, és…
Tiberíades
Ciutat
Ciutat de Galilea, Israel.
Situada a la riba occidental del llac de Tiberíades, és centre termal Fundada per Herodes Antipas ~26 en honor de Tiberi, fou capital de la Galilea fins el 61 Prohibida als jueus —era impura pel fet d’estar bastida sobre un cementiri—, no hi entraren fins després de la destrucció de Jerusalem 70 Hi hagué una important escola rabínica Conquerida pels àrabs 637 i pels croats 1099, fou teatre de nombroses batalles entre Balduí IV i Saladí Solimà la lliurà a Iosef Hannassi 1567, que en féu una important comunitat jueva La moderna ciutat jueva s’estén al nord
Tenochtitlán

El Templo Mayor de Tenochtitlán
Andrea Stefanini (CC BY 2.0)
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Antiga capital dels asteques, construïda (segle XIV) en una illa del llac Texcoco (avui dessecat), sobre les ruïnes de la qual hom bastí l’actual Mèxic.
Primitiu bastió, hom l’engrandí artificialment amb palafits, rescloses i chinampas illots fets amb canyes, fang i herbes fins a arribar a ésser una de les ciutats més grans del món Dividida en quatre barris simètrics, travessats per canals i ponts, posseïa nombrosos jardins, palaus i temples Destruïda pels conqueridors espanyols, hom hi sobreedificà l’actual Mèxic Als fonaments dels edificis del centre i gràcies a excavacions, hom ha descobert el calendari del sol, la pedra de Tizoc, les imatges de Coatlicue i d’altres divinitats que formaren el teocalli de Huitzilopochtli, com també…
Pskov
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Rússia.
Situada a les vores del riu Velikaja, a la confluència amb el Pskova, és un nucli industrial, especialitzat en construccions mecàniques Té institut pedagògic, politècnic, escoles tècniques i una de musical Fundada el 903, estigué subjecta a Novgorod fins que esdevingué principat independent 1348 Fou annexada al de Moscou per Basili III 1510, i perdé el veče o assemblea popular de govern Hi abdicà el tsar Nicolau II 1917 Conserva la muralla fortificada i el kremlin s XII amb les típiques torres bizantinorusses Entre les nombroses esglésies es destaquen les dels monestirs Mirožkij…