Resultats de la cerca
Es mostren 4855 resultats
Sant Pere de Castell-llebre (Peramola)
Art romànic
L’existència d’aquesta església queda reflectida en un document, datat l’any 945, en què el prevere Ansifred donà a Santa Maria de la Seu l’alou format per les esglésies de Santa Maria i Sant Pere de Kastrovetere , identificat amb Castell-llebre, i que estarien situades en un meandre del riu Segre Hi ha la possibilitat, no documentada arquitectònicament ni arqueològicament, que l’església de Sant Pere fos edificada al pla, al costat del Segre, al peu del rocam on hi ha l’església de Santa Maria, cosa que explicaria la referència en el susdit document de la situació d’aquestes…
Santa Maria del castell del Paborde o del Prepòsit (Tarragona)
Art romànic
D’igual manera que hi havia una capella en el castell del Patriarca, també el castell del Paborde disposà d’una capella pròpia, la qual, com la resta d’aquest castell, fou feta construir per l’arquebisbe Bernat Tort vers mitjan segle XII, en concret el 1154 En parla explícitament l’humanista tarragoní L Pons d’Icart en el seu Archiepiscopologi , en el qual cita “Aquest mateyx don Bernat Bernat Tort, archebisbe sobredit, feu fer y edificar lo castell y al peu del dit castell feu edificar una capella sots invocacio de Santa Maria, y en aquella los canonges tots dies fueyen los…
Castell de Ferran (Tarragona)
Art romànic
El poble de Ferran és situat a la dreta del Gaià, al peu del turó on hi ha les ruïnes del castell de Santa Margarida o de Montoliu El lloc de Ferran fou a l’edat mitjana una petita quadra del terme del castell de Tamarit, que possiblement disposà d’una torre o estructura defensiva Tanmateix sembla que el seu origen és tardà, a tot estirar del segle XIII Segons el fogatjament de 1365-70, consta que Romeu de Montoliu era senyor de Ferran i la seva població no sobrepassava els 4 focs Segons A Virgili, cap el 1430 Joan de Boixadors empenyorà els castells de les quadres de Virgili i…
Santa Agnès (Matadepera)
Art romànic
Capella i antiga ermita situada en una canal de la muntanya del pendent nord-est de la muntanya de Sant Llorenç del Munt, en un indret amagat i que es troba en part sota una gran balma o cova, on hi ha una font És un lloc tradicional d’eremitisme, i s’hi coneixen ermitans de la capella fins a mitjan segle XVIII Les primeres notícies són de l’any 1341, però això no obsta perquè existís des del segle XIII i potser d’abans i tot, si s’ha de jutjar per alguns fragments de mur antic, bé que l’edifici fou essencialment refet en època gòtica i el casal que tenia annex en època més tardana Depenia…
Sant Aciscle de las Cabanas (Fòssa)
Aquesta església, avui desapareguda, és la precedent de l’actual parròquia de Fòssa, que té el mateix titular El poble de Fòssa és situat a 510 m d’altitud, al sector nord del terme municipal, al peu de La Ròca i dins la vall de La Matassa És format per un petit grup de cases I l’església parroquial més a migdia hi ha el barri de las Cabanas, molt més antic, on hi degué haver la primitiva església del terme El lloc de las Cabanas és mencionat per primera vegada l’any 1011 en la butlla del papa Sergi IV atorgada en favor del monestir de Sant Miquel de Cuixà, el qual, segons l’…
Sant Adrià del Turbó (la Vall de Bardaixí)
Art romànic
Aquesta església és situada a llevant de Llert, a la capçalera del barranc de Llert o de Sant Adrià, al peu de la muntanya del Turbó S’ha conservat memòria d’aquesta ermita per mitjà d’una carta del bisbe Gaufred de Roda-Barbastre, de l’any 1140, en què explica que havia consagrat en honor de sant Adrià una església situada en un lloc altíssim del terme de Llert, al massís del Turbó, i que no n’hi havia cap altra de comparable, ja que en altres llocs de neus glacials no hi feia tant de fred ni eren tan aspres com aquí El clergue Pere es lliurà a aquest lloc i volgué edificar una…
Convent de Sant Domènec (Perpinyà)
Art romànic
L’orde dominicà es va establir a Perpinyà l’any 1245 en un terreny que els fou cedit pel rei Jaume I al peu del puig de Sant Jaume o dels Leprosos Al final del segle XIII es va començar a construir una gran església i convent que són els que encara subsisteixen en gran part, en un indret dominant a l’est del barri de la catedral És un magnífic conjunt gòtic, edificat en la seva major part al segle XIV, que fou ocupat pels frares predicadors fins al final del segle XVIII Després fou ocupat per l’exèrcit, fins que fa pocs anys una part va passar a domini del consell de la ciutat,…
Frederic Alfonso i Ferrer
Música
Pedagog i compositor valencià.
Format al Conservatori de Música del Liceu de Barcelona, posteriorment esdevingué professor de piano al mateix centre i també impartí classes a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Interessat en l’aprenentatge de la música, i especialment en el del llenguatge musical, escriví, juntament amb Lluís Millet, una Teoría completa de la música i, en solitari, Veinticinco lecciones de solfeo, rítmicas y de estilo Fou coautor del conegut Mètode de solfeig LAZ , amb J Zamacois i JB Lambert Tanmateix, no oblidà la composició i conreà diversos gèneres, entre els quals s’inclouen la música escènica…
Eritrasma
Patologia humana
L’ eritrasma és la infecció de la pell causada pel bacteri Corynebacterium minutissimum , que genera la formació de plaques d’un color vermell fosc o marronós, ben delimitades i lleument descamatives El bacteri causant es troba sovint en la pell, sense que provoqui lesions Quan es donen les circumstàncies favorables al seu desenvolupament, com l’escalfor i la humitat, pot proliferar i originar una infecció En general, l’eritrasma es localitza en les zones del cos que retenen més humitat, com els engonals, les aixelles o els espais entre els dits del peu Quan ja s’han desenvolupat…
disputa de Tortosa
Història
Nom donat a les 67 sessions de polèmica doctrinal judeocristiana començades a Tortosa el 7 de febrer de 1413 i closes a Sant Mateu del Maestrat el 13 de novembre de 1414.
Se n'han conservat les actes editades el 1957 i una curta relació de Bonastruc Desmaestre La llengua emprada en la disputa sembla que fou l’aragonès Fou convocada per Benet XIII, i serviren de minuta 24 tesis redactades per Jeroni de Santa Fe Més de 20 rabins de Catalunya i d’Aragó foren obligats a assistir-hi i a discutir els arguments de Jeroni de Santa Fe per provar que els escrits jueus avalaven la vinguda del Messies al començ de l’era cristiana, i més endavant a perfilar la personalitat i l’obra del Messies Les 7 darreres sessions es dedicaren a criticar els “errors” del Talmud Des de…