Resultats de la cerca

És el cros més antic dels que es disputen a Catalunya El CA Saturn fou l’impulsor de la cursa Tingué categoria comarcal fins el 1960, regional des del 1961 i estatal el 1973, quan guanyà la cursa Mariano Haro, que repetí la temporada següent La cursa femenina s’incorporà el 1967 S’ha disputat en diferents circuits i acollí els campionats catalans de cros del 1976 i del 2005 L’atleta que l’ha guanyat més vegades és el vigatà Pere Casacuberta, que s’imposà en sis ocasions entre el 1986 i el 1994 José Miguel Bartolomé i Ramon Verdaguer el guanyaren tres vegades En l’àmbit femení, el…

Començà a competir el 1960 en l’equip amateur del Kas Durant el període 1960-67 competí pel Seat, Comella Gicomsa, Penya Ciclista Nicky’s, Riera Marsa i Peugeot, amb els quals arribà a les 40 victòries, entre les quals destaquen els campionats de Catalunya i Barcelona La temporada 1968-69 passà al camp professional amb l’equip francès del Peugeot, en el qual corregué un parell d’anys i aconseguí un segon lloc en la general del Tour de Limoussin 1969 La temporada 1970-71 fitxà per l’equip Karpy i l’any següent participà en la Vuelta a Espanya Posteriorment s’integrà a l’Oporto…

Format musicalment a la seu metropolitana de València, la seva pertinença a l’escolania de la catedral el 1585 és perfectament documentada Pel novembre del 1600 fou proposat com a mestre de capella de la seu de Lleida arran del cessament del seu anterior detenidor, Josep Casadell Tot i que la documentació lleidatana esmenta que Felipe era fins llavors mestre de capella de la Seu d’Urgell, no hi ha cap més font que ho provi Higini Anglès esmenta Pere Riquet com a mestre d’Urgell entre el 1598 i el 1600 A la seu de Lleida hi romangué fins pel desembre del 1604, i l’any següent fou nomenat…

Estudià trompa, composició i direcció d’orquestra als Estats Units i el 1976 es traslladà a Londres, on amplià la seva formació a la Royal Academy of Music El 1980 guanyà el segon premi del Concurs N Malko de Copenhaguen i l’any següent fou contractat a la Deutsche Oper am Rhein de Düsseldorf En 1983-86 fou director assistent de J Fürst a Dublín, i del 1985 al 1987 ho fou de l’Orquestra Simfònica de Jerusalem A partir del 1987 inicià una intensa carrera com a director d’òpera i de música simfònica i de cambra del segle XX El 1992 fou nomenat director de l’Ensemble…

Es formà inicialment amb el seu pare, el musicòleg Fritz Reuter, i debutà a setze anys Del 1948 al 1951 estudià a l’Acadèmia de Música de la seva ciutat natal amb E Hintze En 1951-55 fou segon director d’orquestra a Eisenach i posteriorment fou nomenat director musical a Meiningen El 1961 fou sollicitat a Leipzig, on li encomanaren la direcció musical de l’Òpera Tres anys més tard, inicià la seva tasca docent al Conservatori de Leipzig, com a professor de direcció orquestral A partir del 1978 visqué entre Leipzig i Weimar, ciutat aquesta darrera d’on fou nomenat director general de música El…

Inicià els estudis amb el seu pare, Ernst Pauer, un prestigiós pianista, pedagog i editor El 1887 començà a impartir classes al Conservatori de Colònia i deu anys més tard feu classes magistrals al de Stuttgart, del qual fou nomenat director el 1908 i on dugué a terme una important tasca de reorganització L’any 1924 substituí S Krehl en la direcció del Conservatori de Leipzig, centre que també reformà substancialment, i el 1933 passà a dirigir la Hochschule de Mannheim L’any següent es retirà a Stuttgart Max von Pauer ha estat una de les grans figures de la pedagogia pianística…

Es formà al Conservatori de París, on fou deixeble de Lucette Descaves El 1962 fou distingit amb el primer premi de piano, i un any més tard, amb el de música de cambra, especialitat a la qual ha dedicat una notable atenció Amplià la seva formació amb Marguerite Long i rebé consells de Samson François El 1965 obtingué el primer premi en el Concurs Long-Thibaud de violí i piano i l’any següent fou premiat en el Concurs Internacional PI Cajkovskij de Moscou La seva carrera s’ha desenvolupat arreu del món en recitals tant en solitari com interpretant música de cambra amb Pierre…

Començà a estudiar música a Tunis, però aviat es traslladà a França per a seguir els cursos de Lucette Descaves al Conservatori de Música de París El 1969 guanyà el primer premi de música de cambra al Concurs Long-Thibaud de violí i piano i l’any següent s’installà a Moscou, on estudià amb el pianista Stanislav Neuhaus fins el 1975 Guanyà el Concurs Internacional Čajkovskij l’any 1974 i el Concurs Reina Elisabet de Bèlgica el 1978 La seva carrera com a solista la dugué a treballar amb destacades figures del món musical, entre les quals el director austríac Herbert von Karajan,…

A vuit anys comença a tocar la bateria Cap a la meitat dels anys cinquanta tocà i enregistrà amb Fats Domino A la dècada següent feu gravacions amb artistes de soul , com ara Sam Cooke, i de jazz , com per exemple Lou Donalson, mostrant-se com un dels bateries més innovadors en els ritmes funk , que desenvolupà basant-se en la tradició de Nova Orleans Del 1969 al 1973 treballà a Broadway, al cèlebre musical Hair , de G MacDermot, i alhora enregistrà com a bateria contractat per la discogràfica Prestige Més endavant collaborà amb músics de jazz com Johnny Griffin i Randy Weston Els anys…

Fundat l’11 de juny de 1953 Ha organitzat una prova del Campionat del Món de trial a l’aire lliure 2005 i una cursa del Campionat d’Espanya d’enduro 2008 Des del 1965 organitza el Trial de Tarragona, puntuable per als Campionats d’Espanya i de Catalunya de la modalitat, i des del 1958 el Trofeu Sant Magí de velocitat El 1953 creà la primera prova de regularitat que l’any següent donà lloc al Ralli de Tarragona, el qual ha format part del calendari del Campionat de Catalunya en vint-i-cinc edicions Entre els seus esportistes es troba el campió d’Espanya de velocitat Josep M…