Resultats de la cerca
Es mostren 1645 resultats
Bussanya

Aspecte exterior del mas de Bussanya (Moià)
© C.I.C. - Moià
Masia
Mas del municipi de Moià (Moianès), situat a l’E de la vila, sota el serrat de Vilaclara.
València d’Àneu
Poble
Poble i cap del municipi d’Alt Àneu (Pallars Sobirà), situat en un replà a la dreta del riu de la Bonaigua, a 1 km de la seva confluència amb la Noguera Pallaresa (1 085 m alt.).
L’església parroquial Santa Maria és romànica, amb un absis semicircular, un campanar de planta quadrada i pintures murals a l’interior Entre les cases es destaca la casa de la Senyora Vora el poble, damunt un serrat que domina la vila d’Esterri d’Àneu, hi havia el castell de València , pertanyent als comtes de Pallars, el qual, juntament amb el de Portaran que es dreçava al vessant oposat de la vall de la Bonaigua, defensava el camí de Pallars a la Vall d’Aran en la guerra de Ferran II de Catalunya-Aragó contra el comte Hug Roger III de Pallars mentre aquest havia fugit enllà…
Vingrau
Vingrau
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, al límit amb el Llenguadoc (pas de la Vaca, damunt el Verdoble, 225 m alt; serra d’en Moixet, 313 m; la Garriga; pic de Ginebre, 428 m; coll d’en Carrera), estès al sector més oriental de les Corberes, als dos vessants, oriental i occidental, de la serra de Vingrau (553 m alt), massa calcària, que el pas de l’Escala, al S, separa de la serra d’Espirà, la qual, juntament amb la serra de Talteüll, forma el límit meridional del terme.
La vall que s’obre a ponent de la serra de Vingrau i del pas de l’Escala, drenada pel torrent de la Millera o de Casanova, afluent, per l’esquerra, del Verdoble, forma part de la depressió de Vingrau i Talteüll la vall de llevant és part de la capçalera de Ròvol, que s’obre pas entre la serra de Talteüll i el serrat de Montpeirós, vers l’Aglí L’agricultura és l’activitat econòmica més important, tot i que la superfície conreada 635 ha no arriba a una cinquena part de la del terme la vinya hi té caràcter de monocultura 623 ha, 617 de les quals destinades a la producció de vi de…
Joana Biarnés i Florensa
Fotografia
Fotoperiodista.
S’inicià en la fotografia com a ajudant del seu pare, fotògraf esportiu, i estudià a l’Escola de Periodisme Primera dona a l’Estat espanyol que es dedicà professionalment a la fotografia de premsa, fou objecte per aquest motiu de discriminacions Començà collaborant amb el seu pare en la premsa local, i féu reportatges notables, entre els quals destaquen els dedicats a la riuada de Terrassa del 1962 Aquest any fou contractada per Pueblo , diari per al qual treballà fins el 1975 i que decidí el seu trasllat a Madrid Especialitzada en temes de societat, destacà en els retrats de celebritats…
Castell de Cauders de Conflent
Art romànic
El lloc de Cauders és esmentat des del segle XII honor de Calders , 1130 i el seu castell, avui desaparegut, és documentat des de l’any 1217, moment en què tenia la consideració de força forcia in honore de Calders posteriorment, l’any 1268, aquest castell és citat com a castrum seu forciam de Calders En aquesta mateixa centúria es documenta una família que portava el nom del lloc P de Calidis , 1270 Entre els anys 1232-1239, sembla que l’indret depenia del famós capità occità Xatbert de Barbaire, emigrat al Rosselló sota la protecció del rei Jaume I de Catalunya-Aragó A la darreria del…
Castell de Pui (Cabó)
Art romànic
Aquest castell també es troba esmentat amb els noms de Pui, Pug i Castellpuig Apareix esmentat l’any 1100 com un lloc situat a llevant de Favà També és documentada l’existència de la capella de Sant Salvador del Puig, que potser era la capella del castell La potestat d’aquest castell era dels Caboet Guillem Guitard de Caboet i Ramon II, en llurs testaments dels anys 1110 i 1156 respectivament, donaren la potestat dels castells que es trobaven a les valls de Cabó i de Sant Joan a l’església d’Urgell Entre aquests castells és documentat el castell de Castellpuig Devia ser situat entre el …
Mare de Déu del Guilar (Argelaguer)
Art romànic
El topònim de puig del Guilar o l’Aguilar apareix esmentat en un document datat l’any 1004 com a “ serra de Aguilare ” A la carena d’aquest serrat, situat dins el municipi d’Argelaguer, és on s’alça l’antiga església de la Mare de Déu del Guilar o l’Aguilar, que sembla que fou fundada al final del segle XII o començament del XIII per Pere d’Albis, membre d’una família noble que posseïa la seva fortalesa en un indret proper al santuari El petit temple, dedicat a santa Maria, apareix documentat a la segona meitat del segle XIII Posteriorment, les notícies són exigües, però,…
Josep Maria Andreu i Forns

Josep Maria Andreu
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Música
Poeta i autor de lletres de cançons.
Publicà els reculls poètics Per entrar en el regne 1957 i Intento el poema 1960, amb el qual aconseguí el premi Carles Riba el 1959 Escriví lletres de cançons, les quals, musicades per Lleó Borrell, foren premiades i obtingueren molta acceptació Entre les més populars sobresurt Se’n va anar , que, en veu de Salomé i Raimon, guanyà el Festival de la Cançó Mediterrània del 1963 Altres cantants de la Nova Cançó que musicaren poemes seus foren Salvador Escamilla Amiga mort , Núria Feliu i Joan Manuel Serrat Anirem tots cap al cel , Lluís Llach i Dolors Laffite Temps i temps ,…
,
Sant Marc de la Ternuda (Benavarri)
Art romànic
Situació Ruïnes de l’església, que s’alcen al cim d’un serrat al costat de la casa de la Ternuda ECSA - JA Adell L’abandonada església de Sant Marc és situada al costat de la casa de la Ternuda, que s’emplaça al cim d’un serrat en el vessant nord de la serra del Castell de Llaguarres Mapa 32-11 251 Situació 31TBG931722 Per a anar-hi cal prendre l’anomenada “carrerada del Coll”, que surt de la carretera N-230 de Benavarri a Llaguarres i, passant per l’ermita de Sant Medard, segueix pel costat del convent de la Mare de Déu de Llinars i arriba al cap de 4 km al paratge…
Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya
Cinematografia
Agrupació sindical de professionals de les arts escèniques i audiovisuals nascuda el 1981 a partir de la dinàmica assembleària creada al voltant del Festival Grec 1976.
Sorgí a l’empara de la Llei d’associacions sindicals del 1977, i fou constituïda per uns dos-cents socis La seva junta directiva fou presidida per Joan Miralles 1981-82, Jordi Serrat 1983-85, Joan Borràs 1985-86, Alfred Lucchetti 1987-95, Jaume Comas 1995-97 i Hermann Bonnín 1997 De caràcter autònom i autogestionari, d’una banda, defensa els interessos de la professió millores salarials, convenis o denúncia d’irregularitats, i de l’altra, dona serveis de tipus jurídic i laboral i informació sobre cursos, etc El 1987 la junta presentà la dimissió i l’associació es plantejà la…