Resultats de la cerca
Es mostren 2097 resultats
arbre de Porfiri

Arbre de Porfiri
© fototeca.cat
Filosofia
Diagrama destinat a il·lustrar la subordinació lògica dels conceptes, des de la substància considerada com a gènere suprem fins a l’individu, a través d’una sèrie d’intermediaris (per exemple, cos, animat, animal, home), cada un dels quals és a la vegada un gènere respecte a les espècie s inferiors i una espècie respecte als gèneres superiors, llevat de l’última espècie o espècie especialíssima (en l’exemple donat, home), que només té a sota d’ella els individus.
El nom prové de l' Isagoge de Porfiri
successió
Dret català
Dret civil
Fenomen jurídic pel qual una persona (causant) és canviada o substituïda per una altra (successor, hereu) en la titularitat dels drets o de les relacions jurídiques.
Perquè es doni, calen tres elements que es tracti d’una relació jurídica transmissible en són exclosos els drets “personalíssims”, que es produeixi un canvi de subjecte i que el dret o la situació transmesos es mantinguin idèntics Bé que hi ha successió sempre que un dret adquirit deriva o prové d’una altra persona com en el cas de la compra d’una casa o d’un préstec d’un llibre, hom en redueix normalment el concepte a la successió per causa de mort mortis causa , objecte del dret successori Gairebé tots els sistemes legislatius han admès la possibilitat de transmissió dels drets dels…
Malaltia de Crohn
Patologia humana
Definició La malaltia de Crohn constitueix un trastorn de causa desconeguda que es caracteritza per la inflamació crònica de la paret de l’intestí prim i de l’intestí gros, i eventualment d’altres òrgans del tub digestiu, com l’esòfag, l’anus o, més estranyament, la cavitat bucal Aquest trastorn se sol manifestar abans de trenta anys d’edat i en general evoluciona alternant períodes d’exacerbació, o brots, amb períodes de normalitat relativa en què la inflamació s’estabilitza o s’atenua Durant els brots solen aparèixer o exacerbar-se algunes manifestacions com ara dolor abdominal, diarrees,…
mode
Música
Relació particular que, en una peça o un fragment musical, estableixen les notes d’un sistema musical determinat amb la nota que s’erigeix com a centre tonal, o tònica.
La representació gràfica més habitual del mode és en forma d’escala ascendent d’una octava d’extensió limitada per la tònica en els dos extrems D’aquesta manera es poden apreciar el sistema al qual pertany el mode en funció de quantes i quines són les notes que hi apareixen i les relacions intervàlliques concretes que s’hi donen En el llenguatge tonal modern, que utilitza bàsicament el sistema heptatònic , es troben dos modes el mode major i el mode menor Aquests dos modes representen dues maneres d’organitzar les notes del mateix sistema Per exemple, les notes fa, do, sol, re, la, mi, si,…
La moneda d’època moderna i contemporània
La disponibilitat d’or i plata, gràcies al descobriment d’Amèrica, i l’embranzida d’una nova estètica, el Renaixement, van originar innovacions monetàries L’aparició de peces més grosses permeté un treball dels artesans més elaborat i reeixit Les efígies convencionals dels reis medievals es van substituir per retrats que van assolir un elevat nivell artístic i tècnic Durant els segles XVI i XVII, la introducció d’innovacions tecnològiques ocasionà un perfeccionament de la fabricació de les monedes i, alhora, influí en l’ús de nous recursos decoratius A més, els continus conflictes bèllics van…
L’albufera de València
La superfície actual de l’albufera de València —menys de 3 000 ha— és el resultat de la fortíssima reducció que ha experimentat durant els dos darrers segles per l’aterrament de les seves vores i la transformació en arrossars Ramon Dolç L’albufera de València 111, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Si hi ha un espai natural que hagi estat l’impulsor del conservacionisme al País Valencià, aquest és sens dubte l’albufera de València Situada a 4 km d’aquesta ciutat, l’albufera representa, junt amb la devesa del Saler, un dels entorns paisatgístics de major…
música de l’Àfrica musulmana
Música
Música desenvolupada a l’Àfrica musulmana, terme que identifica la zona de tradició panislàmica situada al nord del continent africà, aproximadament per damunt del paral·lel 10 graus latitud nord i que comprèn el desert del Sàhara i els països del Magrib més Egipte.
A diferència de la música de l’Àfrica negra, la cultura musical de l’Àfrica musulmana ha de ser analitzada en els plans tradicional folklòric i culte, i també religiós i popular originada per l’aculturació urbana i la influència d’altres cultures musicals D’aquests factors es desprèn que la configuració musical de l’Àfrica musulmana actual és fruit de la simbiosi de les cultures berber, àrab s’inclouen les aportacions perses, andalusina, turca i sefardita A tot això cal afegir la influència occidental, sobretot des del segle XIX Marc històric i antropològic L’any 1000 aC, després d’un període…
Andreu Bertran, bisbe de Barcelona (1416-1419)
Els dies 1 i 10 de juliol de 1416 foren elegits els següents diputats i oïdors de comptes diputat eclesiàstic Andreu Bertran València segle XIV – Barcelona 1433, bisbe de Barcelona diputat militar Ramon de Perellós, cavaller, vescomte de Roda i de Perellós diputat reial Francesc Basset, ciutadà de Lleida oïdor eclesiàstic Narcís de Santdionís, canonge de la seu de Lleida i ardiaca de Ribagorça oïdor militar Bertran de Vilafranca, donzell de la vegueria de Vilafranca del Penedès i castlà de Montblanc oïdor reial Joan Desvalls, ciutadà de Barcelona El Cisma d'Occident 1409-1417 Font B de Riquer…
catedral de València
La façana dels Apòstols de la catedral de València
© Fototeca.cat
Temple principal de l’arxidiòcesi de València, que té com a titular Santa Maria.
La catedral anterior a la conquesta cristiana, la que existia des del s VI, en temps del primer bisbe conegut, Justinià 531-46, que el 546 celebrà un concili a València, es trobava prop de l’actual, a l’àmbit de l’antiga basílica i fòrum romans Ho confirmà el 1906 la troballa d’una làpida fragmentada, amb deu hexàmetres llatins, que commemorava la reconstrucció d’un temple magnífic maltractat pels segles Aparegué en aterrar-se una casa a la plaça de l’Almoina, davant la catedral actual Molt abans 1770 s’havia descobert prop del mateix lloc una làpida funerària amb un crismó Per bé que en…
Constantinoble
Història
Capital de l’imperi Bizantí i, posteriorment, de l’imperi Otomà.
Fou feta construir de nova planta per Constantí I damunt l’antiga Bizanci, el perímetre de la qual quintuplicà Iniciada la construcció l’any 324, fou consagrada l’11 de maig de l’any 330 La nova urbs fou organitzada en funció de l’antiga Roma, car hi fou transportada una part del senat, la llengua de l’administració hi fou el llatí i les lleis foren totes romanes Aviat esdevingué la capital política de l’imperi d’Orient i el centre religiós i intellectual del món romà oriental La seva situació estratègica fou reforçada, per la part del continent, amb la construcció del mur de Constantí i el…